La demarcació de Girona ha viscut un estiu amb una incidència molt baixa d'incendis forestals. De les 495,3 hectàrees cremades a Catalunya entre juny i agost, Girona ha estat una de les zones menys afectades, gràcies a la combinació de factors com les pluges del juny i la consciència ciutadana.
A escala global, Catalunya ha registrat la menor superfície cremada des de l'any 2020, amb una afectació especialment baixa en comarques com l'Urgell i la Noguera.
El cap dels Agents Rurals a Barcelona, Jaume Torralba, ha valorat positivament la campanya, destacant que s’esperava un any més difícil per la sequera, però les condicions meteorològiques i l’efectivitat del Pla Alfa han ajudat a reduir el risc d’incendis. Tot i això, recorda que la campanya de risc d'incendis continuarà fins al 15 de setembre, amb l'amenaça potencial de tempestes amb llamps.
El foc més important de l'estiu ha estat el de Ciutadilla, a l'Urgell, amb 273 hectàrees cremades, mentre que la comarca de Girona s'ha mantingut amb una afectació molt baixa, reforçant la tendència de reducció d'incendis forestals a Catalunya. Aquesta situació positiva contrasta amb estius passats, com el de 2012, quan un gran incendi a l'Alt Empordà va cremar més de 10.000 hectàrees.
Històric dels incendis a Catalunya
El període de juny a agost d’enguany és el segon consecutiu amb afectació escassa de focs, i fins i tot s’ha quedat per sota de l’any passat en el mateixos mesos (618,9 ha).
De fet, Torralba creu que “la gent està molt conscienciada” i que “malgrat les condicions adverses de canvi climàtic”, hi ha una tendència a reduir els incendis. Les xifres no eren tan baixes des del 2020, un estiu amb menys mobilitat de la població a causa de la covid-19. Des de l’any 2011, només el 2013 (389 ha) i el 2018 (126,7 ha) van ser més positius per la massa forestal i agrícola del país.
Per contra, en l’última dècada i mitja destaca l’any 2012, amb 13.513 hectàrees només en els tres mesos més calorosos de l’any. L’incendi de l’Alt Empordà, que es va iniciar a la Jonquera i on van morir quatre persones, va ser el més gran, ja que hi van cremar més de 10.000 hectàrees.
El 2019 també va sobresortir de la mitjana però no de manera tan significativa, amb 6.699 hectàrees afectades, la majoria de les quals, arran del que va començar a la Torre de l’Espanyol. El 2022 també va ser un any amb molta incidència (6.002 ha) i dos focs especialment rellevants: el d’Artesa de Segre (2.683 ha) i el del Pont de Vilomara i Rocafort (1.581 ha).
En l’última dècada no hi ha hagut cap estiu amb més de 10.000 hectàrees cremades al país, cosa que confirma la tendència apuntada per Torralba, que ha recordat els “terribles” episodis dels anys 80 i 90 del segle passat sobretot al Camp de Tarragona i la Catalunya central. També coincideix amb les dades en el fet que el del 2012 a l’Alt Empordà, on van perdre la vida 4 persones, ha estat l’últim gran incendi fins ara.
