La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha destacat el paper “clau” que han jugat les dessaladores catalanes en l’actual context de sequera i el que jugaran per “garantir” el canvi de model del cicle de l’aigua que ha de fer Catalunya.
Durant una visita a la dessalinitzadora del Prat, ha recordat que sense la producció d’aquesta infraestructura i la de la Tordera, les restriccions per la manca de pluges en els darrers anys haurien estat “molt pitjors”.
“Les dessaladores seran clau per garantir que el 2027 el 70% de l’aigua que produïm no depengui de la pluja”, ha afegit. Sobre la canonada que ha de portar aigua regenerada del Besòs al Llobregat, ha dit confiar que les obres puguin començar en un any.
Acompanyada del director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Samuel Reyes, i de l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler, la portaveu del Govern i consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha insistit en reiterades ocasions que l’actual context de canvi climàtic i de reducció de la pluviometria obliga a un canvi del model del cicle de l’aigua que exigeix apostar per la regeneració de l’aigua, la dessalinització d’aigua de mar i per la gestió dels boscos a les capçaleres dels rius, entre d’altres.
Sobre les dessalinitzadores, Paneque ha deixat clar que seran “estructurals, fonamentals i imprescindibles” en aquest canvi de model per tendir a un de més sostenible. Aquí, també ha deixat clar que Catalunya compta amb totes les eines necessàries per fer aquesta transició amb èxit.
“No tenim res a envejar ni a nivell tecnològic, d’investigació o industrial a altres zones del món que amb menor pluviometria han assegurat aquesta transició per assegurar l’abastament d’aigua sense dependre de la pluja”, ha afegit.
Sobre la construcció d’una nova dessalinitzadora a la Costa Brava Nord, la consellera, davant les crítiques al territori, ha recordat que amb les actuals reserves dels embassaments, l’abastament d’aigua a l’àmbit de la Muga només està garantit durant un any i que això obliga, tot i que d’altres opcions podrien semblar millors, a apostar per aquesta nova infraestructura. En aquest sentit, Paneque ha assenyalat que tots els àmbits tècnics consultats han coincidit en el fet que la construcció d’una nova dessalinitzadora a la zona és la solució definitiva a la falta d’aigua.
Per últim, en referència a la canonada que ha de portar aigües residuals del Besòs al Llobregat, Paneque ha recordat que copiar el model del Llobregat pel que fa a la regeneració d’aigua al Besòs se n’aniria més enllà del 2033 tot i que s’agilitzessin molt tots els tràmits, un termini que el Govern considera excessiu i que obliga a optar per solucions més ràpides.
Els experts reneguen de les dessalinitzadores
La Cimera Social de l’Aigua, una coalició formada per més de 30 organitzacions socials i ecologistes, ha criticat avui el full de ruta del nou govern de la Generalitat per a la gestió futura de l'aigua.
Tot i que celebren que l'aigua sigui una de les màximes prioritats del Govern, aquestes organitzacions han expressat la seva preocupació per l’anunci de nous acords que, segons denuncien, s’han pres sense seguir els procediments de participació i avaluació establerts.
Una de les crítiques principals es dirigeix a la continuïtat del Govern en la seva aposta per noves infraestructures de dessalinització entre les quals s'inclou la dessalinitzadora de la Costa Brava Nord. Les entitats socials i acadèmiques alerten sobre els impactes d’aquestes instal·lacions, destacant que haurien de ser l’última opció, ja que incrementen el cost de l’aigua fins a quinze vegades i emeten una quantitat significativa de gasos d’efecte hivernacle, molt superior a altres sistemes de potabilització.
Segons els crítics, la resposta a l’escassetat hídrica i la crisi climàtica no pot ser una política d’oferta infinita d’aigua, basada en la construcció de noves infraestructures que podrien comprometre encara més el futur del país.
També es qüestiona l’estratègia del Govern de pretendre "desconnectar-se de la pluja", qualificada d'irracional i antropocèntrica, ja que ignora les necessitats d’aigua dels ecosistemes i del sector agrari, centrant-se exclusivament en garantir-ne la disponibilitat per a les activitats econòmiques com ara el turisme de la Costa Brava.
