Les colles de Carnaval i entitats que van participar a les barraques de Roses (Alt Empordà) que es van celebrar aquesta setmana passada a la vila durant la Festa Major s'han alçat en contra de l'Ajuntament perquè entenen s'ha fet una mala programació que els ha dut a perdre diners.
Segons explica el digital Vila de Roses, el dissabte es va registrar una baixa afluència de públic en dia que se suposava havia de ser el dia de major assistència. Les colles participants i que tenien una barraca on vendre begudes i menjar, van patir importants pèrdues econòmiques perquè molt del gènere es va quedar a les neveres.
David Gómez, cap de la colla Los Nenucos, assegurava que "va ser vergonyós" en declaracions al rotatiu local. Els barraquers coincideixen que la selecció de grups no va estar a l'altura del que s'esperava, amb molts joves de Roses preferint altres opcions d'oci com la discoteca Passarel·la o el concert de la Banda Neón a Peralada.
Aquesta situació ha fet que els barraquers es quedin amb grans quantitats de gènere que no han pogut vendre, especialment menjar que no es conservarà fins al Carnaval, moment en què solament es podria reutilitzar part de les begudes.
A més, els caps de colla han expressat la seva frustració amb l'organització, destacant que la tela que hauria de cobrir el tancat de les cuines va arribar amb dos dies de retard, i criticant la manca de presència de la regidora de Festes, Sílvia Ripoll, durant els dies de l’esdeveniment. També han reivindicat la necessitat d'incorporar més DJ’s a les nits de concerts, assegurant que aquests serien un atractiu per tancar cada jornada amb més èxit.
Nova estratègia en publicitat
Amb l'entrada del nou govern socialista a l'Ajuntament de Roses la regidoria de Promoció Econòmica i Turisme recau en Fèlix Llorenç (Gent del Poble) que és l'encarregat de destinar les partides pressupostàries corresponents a anunciar els actes del municipi als mitjans de comunicació.
Per aquest 2024 el regidor va decidir no invertir en els mitjans locals de la demarcació de Girona, eliminant un gruix important de possibles visitants que aposten pel turisme de proximitat. En contrapartida, la publicitat s'ha destinat en la seva pràctica totalitat a mitjans estrangers (principalment francesos) i també a les xarxes socials Facebook i Instagram.
