El tenor alemany Julian Prégardien (Frankfurt del Main, 1984) ha ofert aquest dimecres la interpretació del cicle de lied La bella molinera (Die schone müllerin), de Franz Schubert (1797-1828) i amb poemes carregats de simbolisme de Wilhelm Müller (1794-1827) al Festival Castell de Peralada en un format inèdit fins avui al certamen.
Prégardien ha presentat una proposta poc convencional per a aquesta peça per a piano i veu, barrejant música, patrimoni i gastronomia. La proposta ha estat ideada pel mateix tenor que, amb motiu del 200 aniversari d’aquest cicle de Schubert, obra cabdal del Romanticisme alemany, n’està produint formats únics com el d’ahir a Peralada.
L’espectacle ha començat mitja hora més tard del previst, a causa de les condicions meteorològiques per evitar l’onada de calor. Prégardien ha dividit el cicle en dues parts, tenint en compte el desenvolupament de l’argument de la història que explica el conjunt de cançons: l’amor no correspost d’un treballador d’un molí per la filla del seu amo.
El tenor ha comptat amb la complicitat de l’actor Francesc Torrent, que ha anat fent intervencions episòdiques per aprofundir en el sentit simbòlic de cadascuna de les cançons.
La primera part ha transcorregut als Jardins del Celler Perelada, un escenari a l’aire lliure. Fruit d’una encomiable tasca d’investigació i documentació del tenor, amb la complicitat de l’actor , el cantant ha utilitzat parts de la traducció al català que el poeta Enric Casasses va fer dels poemes de Müller l’any 2018, sota el títol La noia maca del molí. En el pròleg, l’actriu Maria Molins n’ha llegit un fragment i Prégardien, ha interpretat la primera cançó del cicle, Das wandern (El caminar), en català.
La primera part ha inclòs fina 11 cançons que expliquen com el moliner s’enamora de la molinera i es va fent il·lusions. L’esclat de l’amor, La joia de viure, es tradueixen en una música alegre que Prégardien ha volgut accentuar, fent que la segona veu que l’acompanyava a l’escenari fos la guitarrista Isolde Quintana i, per tant, alleugerint pes dramàtic.
Torrent ha intervingut en un parell d’ocasions i el tenor ha encarnat a la perfecció al moliner enamorat. El colofó d’aquesta primera part ha estat el tast del vi blanc Perelada Collection Blanc 2023, DO Empordà i d’un dunkin de foie gras blanc, a més d’un còctel.
Posteriorment, el públic s’ha traslladat fins a l’església del Carme, que és on s’ha desenvolupat la segona part. La pianista Anna Gebhardt ha agafat el relleu de Quintana com a segona veu escènica en una part de la història molt més carregada emocionalment que la primera. Schubert, que tenia una capacitat inusitada per transmetre emocions amb la seva música, va compondre Die schöne Müllerin entre 1823 i 1824 i es va basar en els poemes de Wilhelm Müller, un dels màxims exponents del moviment romàntic alemany.
La seva obra és una de les joies de la cançó lírica (lied) i una de les més destacades en la història de la música clàssica, tant per la seva bellesa musical com pel profund contingut poètic. El seu coneixement permet endinsar-se en el món emocional i artístic del Romanticisme alemany, on la música i la poesia es fusionen per narrar històries commovedores, la qual cosa queda més que palesa precisament en aquesta segona part.
D’altra banda, la natura és un tema central en el cicle, reflectint la influència del Romanticisme alemany, que sovint busca en ella una expressió de l'estat d'ànim interior. La natura no només és un escenari per a la història, sinó que és un reflex de les emocions del protagonista: el rierol és el seu confessor i consolador, mentre que la natura, de vegades indiferent, reflecteix la seva solitud i desesperació.
En la segona part, a mesura que avança el cicle de cançons, tot es torna més greu, el jove moliner comença a sentir inseguretat i gelosia, especialment quan apareix el caçador, que es guanya l'afecte de la molinera. La música es torna més fosca i introspectiva, com en la cançó Die liebe Farbe (El color favorit), on el protagonista expressa la seva desesperació en adonar-se que el seu amor no és correspost.
Les darreres peces del cicle tracten la tristesa profunda, la resignació i la mort, perquè a Des Baches Wiegenlied (Cançó de bressol del rierol), la darrera cançó del cicle que el públic ha seguit amb delit, el protagonista, abatut, sembla trobar la pau només en la idea de la seva pròpia mort. Aquesta peça, amb el seu ritme lent i suau, crea una atmosfera de serenitat que contrasta amb la tensió emocional anterior.
La vetllada s’ha tancat amb un tast que ha inclòs sopa d’enciam de l’horta de Peralada i vinagre fòrum, acompanyat dels vins Perelada: Obsequi 2023 i Finca Malaveïna 2021, a més d’un tall de dolly sin.
