Els Mossos d'Esquadra porten la seva experiència més enllà de l'Atlàntic

Participen en unes jornades sobre seguretat i llibertats religioses amb les policies de Glasgow, Nova York i Los Angeles

Els Mossos d'Esquadra han portat la seva experiència més enllà de l'Atlàntic. Aquest estiu, el cos català ha participat en unes jornades a Nova York sobre seguretat i llibertats religioses, on s'han posat tres models damunt la taula: el català, el nord-americà i l'escocès. L'objectiu era analitzar de quina manera els agents es relacionen amb les diferents comunitats religioses i quines tècniques es fan servir per evitar que garantir la seguretat mai es pugui veure com una intrusió en les seves creences.

Disposar d'un calendari interreligiós, mantenir un diàleg constant amb els líders de les comunitats o analitzar com es fan els escorcolls són algunes de les aportacions que els mossos van fer al debat. Garantir la seguretat ciutadana i integrar la diversitat de comunitats i creences que conviuen en un territori no és fàcil. Qualsevol espurna de diferència, qualsevol dificultat, o actituds radicals com el racisme i la xenofòbia, poden degenerar en un conflicte social. Per això, en aquest terreny, la policia hi juga un paper clau. Tant aquí com a la resta del món.

Amb l'objectiu de conèixer quins són els models que fa servir cada policia, l'Interfaith Center de Nova York -el Centre d'Estudis Religiosos de la ciutat- va organitzar aquest estiu unes jornades d'anàlisi. Hi van prendre part les policies de Nova York i de Los Angeles, i també dues d'europees: la de Glasgow i els Mossos d'Esquadra.

"Quan vam explicar la recent onada migratòria que ha viscut Catalunya, van quedar sorpresos de com s'ha pogut gestionar la diversitat ètnica i religiosa sense trencar la pau social", explica la sotsinspectora dels mossos a Girona, Rosa Negre, que va ser qui va representar el cos. I hi afegeix: "Sobretot, tenint en compte que, a Catalunya, no hi ha antecedents previs d'arribades tan importants en bloc de població immigrada com els que s'han viscut en el període 2000-2011".

Per fer-se'n una idea, només cal fer un cop d'ull a les xifres. En aquest període, la població immigrada a Catalunya va passar del 4 al 16%. I si es posa el focus damunt les comarques gironines, aquí el percentatge s'enfila des del 7 fins al 22%.

La sotsinspectora no amaga que hi ha hagut "alguns episodis puntuals de tensió" -com el que es va viure a Salt (Gironès)- però també recorda que la situació no ha anat a més. "Gràcies a l'esforç de tots plegats, tant de la població autòctona com de la nouvinguda, aquestes situacions s'han anat resolent i la tònica que impera és la de la convivència", subratlla.

Interlocució i calendari interreligiós

Durant les jornades a Nova York, Rosa Negre va explicar a la resta de policies què s'ha fet des dels Mossos d'Esquadra per garantir tant la llibertat religiosa com la seguretat ciutadana. "Sobretot, la nostra aportació passa per fer xerrades amb els diferents col·lectius i mantenir una interlocució constant amb les comunitats i els seus líders; d'aquesta manera, coneixem de prop les dificultats que poden sorgir i les podem abordar", concreta.

Un exemple que demostra el treball que s'ha anat fent és una senzilla eina que els mossos tenen a cada comissaria: un calendari interreligiós. "Hi tenim situades celebracions importants de cada comunitat, com ara el Ramadà, la Festa del Xai o l'Any Nou Xinès; d'aquesta manera, no només aprofundim en el coneixement de cada religió, sinó que podem adequar els nostres patrullatges en cas que sigui necessari", explica la sotsinspectora dels mossos a Girona.

Durant les jornades a Nova York, Rosa Negre també va concretar que els agents dels Mossos d'Esquadra reben formació específica per poder gestionar la diversitat ètnica i religiosa. Sobretot, a través de casos pràctics. "Per exemple, què pot suposar per a un barri la ubicació d'un nou centre de culte o bé com combatre la mutilació genital femenina en el si d'una família practicant", precisa la sotsinspectora.

Similars amb la resta de policies

Les jornades que es van fer a Nova York van permetre concloure que, en general, els mètodes que utilitzen les diferents policies a l'hora d'integrar les comunitats religioses són semblants a tot arreu. "Els programes que es fan servir a Nova York, Los Angeles i Glasgow són molt similars als nostres; per tant, tot i que Catalunya hagi viscut fa relativament poc aquestes onades migratòries, els mossos també hem sabut pujar al tren de les relacions amb les comunitats", explica Rosa Negre.

Tot i això, però, les diferències no es troben amb els sistemes policials, sinó amb la realitat que es viu a cada lloc. I a Nova York, sobretot, allò que preocupa són els crims que es cometen amb armes de foc. "A Nova York, per exemple, la ciutat cada any en registra 475, i la majoria de les víctimes són joves de minories ètniques", concreta la sotsinspectora.

Per lluitar contra aquesta situació, i capgirar aquesta xifra negra, la policia de la ciutat ha engegat dos programes específics. Un s'ha batejat com a 'Gun buy back' (Tornar a comprar la pistola) i té com a objectiu treure les armes de foc dels carrers; per això, es donen 100 dòlars a tots aquells que entreguin una arma a les entitats que tenen acords amb la policia.

El segon programa rep el nom 'Stop and frisk' (Aturada i escorcoll). Aquí, però, les crítiques de les diferents comunitats sorgeixen per l'interès policial que reben determinades comunitats.

Del mig milió d'escorcolls que es fan cada any, un 87% són a afroamericans o llatins, i en un 89% dels casos la identificació és negativa (és a dir, que no se'n deriva cap detenció ni cap mena de sanció). Per això, els qui qüestionen el programa diuen que perjudica la relació entre les minories i la policia de Nova York, perquè no es pot ser soci col·laborador i sospitós alhora. Al final, conclou Rosa Negre, "és un tema d'equilibri entre mantenir la seguretat i garantir la llibertat".