La fiscalia especialitzada en delictes d'odi i discriminació ha detectat un increment del 53% dels fets el darrer any a les comarques gironines. En concret s’ha passat dels 43 del 2022 a 65 el 2023. Un increment que ve motivat especialment per aquells delictes relacionats amb actituds racistes que en només un any han passat d'onze a 27.
Des de la fiscalia donen per fet que seguirà creixent el 2024, en bona part perquè cada vegada es perd més la por a denunciar, si bé encara hi ha víctimes que prefereixen no anar a la policia.
Amb tot, el fiscal delegat en delictes d’odi i discriminació a les comarques gironines, Víctor Pillado, aposta per incrementar tant la conscienciació a la ciutadania com la formació als professionals.
En aquest sentit, Pillado ha assenyalat que s’ha avançat de manera significativa els darrers anys, si bé encara falta feina per fer. "Totes les passes són necessàries, des dels mitjans de comunicació per fer saber que aquestes actituds no estan permeses i que el delicte d’odi existeix, però també incentivar a que es denunciï", assenyala.
El fiscal destaca també que cal seguir formant els professionals, tant en l’àmbit policial, com judicial i com altres que estiguin relacionats perquè és "imprescindible per detectar de seguida el delicte i que es pugui obrir una investigació correcta i adequada".
Fets denunciats a Mossos
En les jornades, els Mossos d’Esquadra han presentat dades referents als fets denunciats per delictes d’odi i discriminació a les comissaries. El més habitual és per agressions al col·lectiu LGTBI, que acumula un 37,5% dels fets. Just després els motius racistes que representen el 35% de les denúncies, mentre que la Islamofòbia, el sexisme i els fets religiosos estan per darrera.
Associacions policials
A l’acte hi ha assistit també la vocal de l’associació Gaylespol, Isabel Tàpia, que ha destacat el fet que hi hagi cada vegada més policies que s’uneixen a entitats com la seva fent pública la seva condició de gai o lesbiana. Tàpia considera que això suposa un impuls per a víctimes que s’animen a denunciar al veure "que a dins els cossos hi estan representades".
La representant de Gailespol explica també que hi ha discursos polítics que "no ajuden gens, més aviat al contrari" amb relació a disminuir els fets contra col·lectius com el que ella representa i que és un dels principals afectat en els delictes d’odi i discriminació. Per la seva banda, Pillado assenyala que la política té una capacitat de llibertat "molt més gran" que un particular. "La possibilitat d’incórrer en delicte d’odi des de l’àmbit polític és menor, però si ho fessin serien castigats exactament igual", ha reblat.
