El cap de la Unitat de Salut Internacional de l'hospital Santa Caterina de Salt (Gironès), Ramon Dalmau, ha explicat que des de fa dos anys els destins habitual dels cooperants són els països de l'Amèrica llatina, sobretot Nicaragua, Haití, El Salvador, Equador o Bolívia. "No han disminuït els cooperants, però sí que han canviat el destí", ha explicat Dalmau que detalla que el 10% dels pacients dels primers sis mesos de l'any viatjaven per cooperar en projectes humanitaris.
Els usuaris que passen per la Unitat de Salut Internacional (USI) de Salt omplen un formulari detallat on expliquen on viatgen i per quin motiu. Això permet al cap de la Unitat, el doctor Ramon Dalmau, detectar canvis de tendència entre els viatgers i l'evolució de les destinacions de més èxit. Durant els primers sis mesos de l'any, s'han visitat tant per demanar consells de salut a l'estranger com per vacunar-se 3.300 persones, una xifra molt semblant a la de l'any passat.
El 10% d'aquestes visites les han fet persones que viatjaven a altres països per fer-hi feina de cooperació i d'ajuda humanitària. "Els països de destí dels cooperants han canviat", ha afirmat el doctor Dalmau que detalla que, tot i que no ha baixat el nombre de persones que viatgen amb aquesta finalitat, sí que n'hi ha molt pocs que vagin a països africans. "Abans vèiem molts gent que anava a països subsaharians, ara els pocs que encara van a Àfrica ho fan a països del sud", ha afirmat Dalmau.
La situació convulsa en alguns països o el fet que els cooperants s'hagin convertit en més d'una ocasió en objectiu de terroristes o criminals que poden planejar un segrest ha fet que moltes persones que viatgen amb finalitats humanitàries optin per països menys perillosos per a ells, com els de l'Amèrica llatina.
Segons Dalmau, el canvi de destí dels cooperants és una tendència que han detectat els dos darrers anys, arran de l'increment dels casos de segrestos de cooperants com per exemple el de la palafrugellenca Montserrat Serra, segrestada l'octubre del 2011 al campament de refugiats de Dadaab de Kènia juntament amb la madrilenya Blanca Thiebaut mentre col·laboraven amb Metges Sense Fronteres. Les dues cooperants van estar 21 mesos en captiveri fins que finalment les van alliberar.
Els cooperants continuen compromesos, però ara centren els esforços a països de l'Amèrica llatina, com Haití, Nicaragua, Panamà, Equador, Bolívia o El Salvador i també en països asiàtics com la Índia.
Buscar-se la vida fora
La Unitat de Salut Internacional de Salt ha detectat un increment en els viatgers que van a altres països a buscar feina. Segons Dalmau, prop del 20% de les consultes que reben són de persones que viatgen per negocis i és una xifra més elevada que en els anys anteriors. En aquest grup hi ha tant persones a l'atur que busquen una oportunitat a l'estranger com empresaris que volen potenciar l'exportació i obrir mercat a altres països.
Els destins més habituals d'empresaris i treballadors són el nord d'Àfrica, amb països que estan invertint molt en aixecar complexos turístics com Tunis o Algèria, i també a l'Amèrica del Sud, a països com Veneçuela o Brasil.
El que ha anat disminuint com a resultat de la crisi són els viatges de plaer, que ara es fan més tard i a més són més breus. Segons Dalmau, els destins estrella per a les poques persones que fan llargs viatges aquest estiu són Indonèsia, la Índia, el sud d'Àfrica i el sud-est asiàtic.
Dalmau recomana a totes les persones que viatgin a destins poc habituals que s'apropin a la Unitat de Salut Internacional més propera per rebre recomanacions sobre la situació de salubritat del país on viatgen i sobre com evitar agafar alguna malaltia. "A poques hores d'avió estem a tot arreu, però les condicions higièniques i de vida poden ser molt diferents, és important ser previngut", conclou el doctor Dalmau.
