La defensora de la ciutadania de Girona, Marta Alsina, critica "la permissivitat" municipal amb les molèsties que generen bars i terrasses. Sobretot, en barris residencials. Alsina admet que en alguns casos rep "queixes constants" de veïns que han de suportar sorolls de matinada i creu que l'Ajuntament hauria de restringir-ne els horaris perquè arriben a ser "desmesurats".
La defensora, que ha passat balanç del 2023, també considera que el govern hauria de fer "molt més" per combatre les ocupacions delinqüencials, requerint als propietaris dels blocs -apunta als grans tenidors- que actuïn per posar-hi fre. La memòria de l'any passat també recull 34 queixes per actuacions de la Policia Municipal; dues d'elles, per no parlar en català.
Durant l'any passat, la defensora de la ciutadania de Girona ha fet 1.359 actuacions. D'aquestes, 1.013 han estat consultes, entrevistes gestions o reunions. I les 346 restants s'han traduït en expedients. Per passar-ne comptes, i exposar les demandes i recomanacions en què han derivat, Marta Alsina ha presentat avui la seva memòria en un ple extraordinari.
D'entrada, la defensora ha lamentat que entre els problemes que "s'han cronificat" a la ciutat s'hi troben "els sorolls i les molèsties" que generen els bars, les terrasses i l'oci nocturn. Com a exemple, la memòria esmenta específicament el cas de la plaça Bell-lloc, en ple Barri Vell, i el de la discoteca Soho de Pedret, l'antiga Sala del Cel (ara tancada, precisament arran de les queixes veïnals).
Però Alsina subratlla que la situació va molt més enllà, perquè hi ha bars "menys turístics" i terrasses en barris residencials que generen "queixes constants". I aquí, la defensora diu que li "costa de creure la permissivitat" per part de l'Ajuntament de Girona. En concret, davant els esforços que ha de fer la ciutadania perquè s'obrin expedients als locals o perquè se'ls redueixin els horaris d'obertura.
Alsina creu que el consistori té marge per actuar, perquè tot i que aquests horaris els fixi la Generalitat, es tracta d'una proposta "de màxims" que en alguns casos arriba a ser "abusiva", i fins i tot "desmesurada". I aquí, la defensora de la ciutadania lamenta que, "per aconseguir restriccions horàries, el procediment es complica molt; calen moltes actes de la policia i els veïns pateixen molèsties, sorolls i ocupacions de la via pública".
Fermesa amb les ocupacions
Pel que fa a l'habitatge, la memòria posa l'accent en les queixes que generen les ocupacions vinculades a la delinqüència. La defensora explica que, en el cas dels carrers Bellaire i Universitat de Cervera, el problema encara és més greu, perquè també afecta els llogaters que viuen als blocs i que veuen "com les companyies no els donen llum o aigua" (per evitar que els altres s'hi enganxin).
La defensora creu que, de fet, l'equip de govern "pot fer-hi molt més" per lluitar contra aquestes ocupacions delinqüencials. I aquí, la defensora reclama a l'Ajuntament que "esgoti tots aquells mitjans que la llei li dona", en referència a requerir als propietaris dels edificis -sobretot, grans tenidors- si han fet tot el possible per fer fora els ocupes, i "actuar en lloc seu si les accions són inexistents".
Per no parlar en català
La memòria de la defensora recull que, durant tot el 2023, des de la seva oficina es van tramitar 34 queixes per actuacions de la Policia Municipal. Dins aquest grup, Alsina explica que n'hi ha dotze que critiquen el "tracte incorrecte" rebut per part d'algun agent. Sobretot, quan hi ha hagut discrepàncies en el moment d'interposar una multa en persona.
La defensora, però, sí que especifica que dues de les queixes van ser per motius lingüístics. En concret, perquè els policies, quan el ciutadà va parlar-los en català, van respondre en castellà. "En aquest sentit, s'ha recordat a l'intendent que els agents han de parlar en la llengua que escull l'administrat, i que a Catalunya la preferent de l'administració és el català", concreta.
95 queixes resoltes
Dels 346 expedients que ha tramitat la defensora de la ciutadania, nou d'ells s'han fet d'ofici. Segons recull la memòria, 95 queixes s'han resolt amb la col·laboració de l'àrea corresponent, 137 no s'han admès o bé s'han desestimat, 66 es troben en tràmit i 4 s'han tramès a altres defensors locals o a la Síndica de Greuges. A més, també s'han acceptat 24 recomanacions, 7 més s'han rebutjat i n'hi ha 13 que es troben pendents.
Pel que fa a àrees i temàtiques, aquelles que concentren més queixes i actuacions hi ha les multes (54), mobilitat i via pública (34), Policia Municipal (34), sostenibilitat (33) i neteja viària (28).
Entre d'altres, dins les queixes per molèsties i sorolls, la defensora també fa esment de "la problemàtica de llarga durada" que hi ha al parc Núria Terés, arran "del mal ús que es fa de la plaça" (i que confia que l'obertura de la nova comissaria de Santa Eugènia contribueixi a pal·liar).
La memòria, a més, recull que encara s'arrosseguen els problemes pendents per les multes interposades a la plaça Josep Pallach (a residents o familiars d'ells que hi tenen aparcament). I en habitatge, la defensora es fa ressò de la situació que viuen els veïns de l'edifici l'Aurora, al barri del Pont Major, lamentant que els veïns han hagut de pagar per unes obres de reforma "que encara no han començat".
Finalment, sobre queixes, Alsina sí que fa incís en què aquelles referides al padró municipal no tenen relació amb cap negativa per part del consistori a fer el tràmit. "Es tracta de disconformitats en algun dels punts", precisa la defensora de la ciutadania.
Sense cita prèvia
Durant la presentació de la memòria del 2023, la defensora ha agraït que l'Ajuntament de Girona hagi suprimit la cita prèvia obligatòria. Precisament, aquesta va ser una de les demandes on l'any passat la defensora de la ciutadania va posar-hi el focus, subratllant que "no era legal imposar" aquest sistema.
Ara bé, sí que admet que hi ha determinades àrees i serveis municipals on "està costant molt" suprimir les cites prèvies (aquí, esmenta Recaptació i Urbanisme). Bé sigui perquè hi manca personal, bé sigui per algun altre motiu. "Això genera problemes, que es tradueixen en queixes ciutadanes, i caldria veure de quina manera es resolen", subratlla Alsina.
Per últim, a la memòria, la defensora de la ciutadania recorda que qualsevol ajuntament que aposta per tenir aquesta figura és "una administració més eficaç i propera, que no té por de les crítiques".
Per això, espera que el Parlament de Catalunya aprovi la llei que regula la figura dels síndics locals, i que "aquesta institució s'estengui a altres poblacions de les nostres comarques". També, després de veure el que ha passat a Palma de Mallorca, on "els partits polítics al govern han decidit prescindir-ne".
