Mémora, a través de Fundació Mémora, i en col·laboració amb la Regió Sanitària de Girona del Servei Català de la Salut, va inaugurar durant la jornada del passat dimarts, 16 d’abril, el VII cicle de “Reflexions sobre la vida i la mort” a Girona.
L’acte, que es va portar a terme a l’Auditori Josep Irla, va comptar amb la conferència sobre “La importància de les emocions”, a càrrec del psicòleg i director de la Fundació Salut i Persona, Joan Piñol, qui va destacar que “parlar de les emocions i conèixer-les és molt important per poder entendre com ens trobem davant d’un procés de pèrdua o de dol”.
Així mateix, durant l’acte inaugural, i mitjançant la celebració d’una taula rodona, tres experts van reflexionar sobre el dol perinatal, el dol pel suïcidi i el dol dels professionals.
Segons els especialistes, aquests tipus de dols troben un punt en comú com és el silenci, ja que, tot i causar un gran impacte que pot ser devastador per a qui pateix els seus efectes, sovint no són reconeguts de manera global per la societat a causa de la seva naturalesa.
En 2022, segons dades de l’INE, es van suïcidar 4.227 persones. D’altra banda, la taxa de mortalitat perinatal, segons la mateixa font, va ser de 4,08 per cada 1.000 nadons.
El dol perinatal, pel suïcidi i dels professionals
En el cas del dol perinatal, la psicòloga i experta en la gestió d’aquest per part dels professionals, Natàlia Artigas, va ressaltar les característiques que diferencien aquest dol dels altres, “els quals tenen la peculiaritat de què la resta del món no ha conegut aquest nadó o pocs l’han conegut. I, aleshores, hi ha una tendència a minimitzar el que els està succeint”.
En aquesta línia, l’especialista va remarcar la importància de reconèixer i validar les experiències dels afectats, ja que “moltes famílies se senten a vegades minimitzades i reben frases com “ja en tindràs un altre” o “millor que hagi sigut ara que no més endavant”, aquest tipus de comentaris que no els ajuda i fa que moltes vegades no puguin compartir el seu dol”.
Per aquest motiu, Artigas destaca que és imprescindible oferir espais grupals on les famílies puguin compartir el seu dolor amb altres persones que hagin passat per situacions similars i obtenir, d’aquesta manera, la validació i reconeixement que moltes vegades no reben i no poden compartir en el seu entorn.
El dol pel suïcidi és un altre dels dols silenciats que es van abordar a la taula rodona. Segons explica Cecilia Borràs, presidenta de Després del Suïcidi – Associació de Supervivents (DSAS), “a més de la culpa que un mateix pot sentir, s’afegeix el sentiment de vergonya respecte als altres o dels que podem sospitar que estem sent analitzats i qüestionats, el que nosaltres diem culpa social”. Una càrrega extra per als afectats que acaben de perdre a un ésser estimat.
L’impacte emocional i psicològic en els familiars després d’un suïcidi és devastador i, per tant, és necessari fer un procés de reconstrucció per fer front a la situació. Per aquest motiu, i per tal d'oferir consol i suport a les persones que s’han vist afectades, és essencial “oferir un espai de molta confiança i seguretat i on allò que estem compartint pugui ser comprès i entès des d’una vivència que no serà la mateixa, però que serà similar i que l’altra persona que ens està sentint ho compren. Això pot alleugerar molt el nostre dolor i la comprensió i normalitza entès d’una persona amb un estigma de càrrega”, destaca Cecília Borràs.
Enmig del dol que envolta a les famílies i l’entorn més proper després de la pèrdua d’un ésser estimat, un aspecte que sovint es deixa de banda és el procés de dol que experimenten els professionals de la salut amb la mort del seu pacient.
En aquest sentit, Teresa Lapiedra, infermera i gestora de casos de l’Hospital Santa Caterina, també ha destacat la tasca dels professionals per acompanyar a les famílies en aquests moments tan difícils i la importància d’oferir cursos per tal de tractar “la gestió del dol i les emocions i que el personal tingui més eines per fer front a aquestes situacions en el seu dia a dia”.
