El periodista i escriptor Josep Playà Maset publica 'Els últims secrets de Dalí' (Editorial Gavarres), un volum que gira entorn una conversa que van mantenir el 1988 el qui era aleshores alcalde de Figueres, Marià Lorca, i el mateix Dalí, poc abans de la seva mort.
Durant aquesta trobada, el pintor li va transmetre la voluntat de ser enterrat sota la cúpula del Museu Dalí de Figueres i no al Castell de Púbol, on hi havia el cos de Gala. Una decisió que alguns han atribuït a la "bogeria transitòria" de Dalí, però que, segons Playà, respon a la voluntat de convertir Figueres en "el centre de la seva obra". Així, el llibre també repassa altres ombres de la seva vida, com la gestió del seu llegat o la famosa 'Operació Rescat' de l'Estat.
El volum narra la història a través de dues veus, el del narrador, Playà, i el de l'entrevistat, l'exalcalde de Figueres, Marià Lorca. De fet, és la primera vegada que Lorca trenca el silenci sobre les darreres decisions de l'artista, i ho fa coincidint amb l'any en què es commemora el 50è aniversari del Museu Dalí de Figueres, segons ha explicat l'escriptor.
Lorca, que va governar la ciutat de Figueres durant més d'una dècada (entre 1983 i 1995), va esdevenir un dels grans confidents de Dalí, sobretot durant els seus últims anys de vida. De fet, Playà ha assegurat que es va bolcar en la figura de l'artista i que va tenir un paper molt destacat en la gestió del seu llegat a la ciutat. "Per entendre perquè es va convertir en el confident de Dalí s'ha de saber que ell va ser qui va fer les gestions per la compra de la Torre Galatea, que va participar en la creació de la Fundació Gala- Salvador Dalí i que sempre va fixar l'artista com a prioritat", ha remarcat.
Tot això el va portar, segons ha explicat Playà, a ser una de les persones de més confiança al seu entorn, fins al punt que va ser a qui va comunicar, el 1988, els seus "dos últims secrets": que volia ser enterrat sota la cúpula del Museu Dalí de Figueres i que volia que li portés un notari i no ho comuniqués a ningú. Sobre aquesta última petició, Playà ha explicat que finalment Dalí es va fer enrere, però que alguns especulen que l'artista hauria tingut al cap fer alguna modificació al seu testament abans de morir.
"Dalí era un gran provocador i totes les grans decisions les va prendre en solitari, amb pocs testimonis. Quan demana aquestes dues últimes coses fa sortir a tothom de l'habitació, ja que sempre va tenir aquesta actitud i perquè li agradava la polèmica i no li importava generar discussions", ha continuat Playà.
Una decisió "molt pensada"
Ara bé, segons Playà, l'exalcalde ha volgut allunyar la idea que aquestes decisions responien a la seva "bogeria transitòria", ja que hi ha constància que Dalí prèviament havia comentat que volia ser enterrat al museu a persones del seu entorn, com al seu secretari Enric Sabater. A més, just després de la seva mort, es va descobrir que sota la cúpula ja hi havia un espai pensat per a construir una cripta, fet que denota "que no era una cosa improvisada, sinó molt pensada".
L'autor del volum també ha explicat que algunes persones del seu entorn no van veure amb bons ulls que Dalí rebutgés ser enterrat al costat de la seva dona, Gala, i que fins i tot es van recollir firmes perquè el cadàver fos exhumat i traslladat a Púbol. Tanmateix, Playà ha subratllat que Púbol "va ser el regal que Dalí va fer a Gala, el seu santuari, però que ell mai hi va passar grans temporades". "Els últims anys d'acostament a la ciutat de Figueres són els que van fer que canviés d'opinió", ha agregat.
"Passar a la posteritat des de Figueres"
Respecte al testament, Playà ha explicat que el darrer que havia fet Dalí datava del 1980, quan va deixar la meitat del llegat a la Generalitat i l'altra meitat a l'Estat. Quan va morir Gala, però, es va iniciar la coneguda com a 'Operació Rescat' per part del govern espanyol, que pretenia evitar que el gruix de les seves obres quedés a França, com ja havia passat amb Picasso.
Per això, tal com ha explicat l'autor, l'Estat va solucionar-li la qüestió fiscal, li va donar la condecoració màxima, la de Carles III, el va fer marquès i va aconseguir que la seva obra repartida per magatzems d'arreu pogués tornar a Espanya resolent alguns plets judicials. Posteriorment, ell va canviar el seu testament i ho va deixar tot a l'Estat, però per compensar-ho, va voler recuperar la confiança amb la seva ciutat a través de la creació de la fundació.
En aquest sentit, Playà ha destacat que Lorca no va veure contradictori el fet que la propietat de les seves obres fos de l'estat, però que aquestes estiguessin dipositades a Figueres, ja que era el "centre del seu univers". "Dalí deia la frase que per a ser universal s'havia de partir d'allò ultra local, i l'últim Dalí pensava a passar a la posteritat des de Figueres".
El fet de deixar-ho tot a l'Estat sí que va aixecar veus crítiques a Catalunya, que li van recriminar també determinades afiliacions amb el franquisme. Tot i això, i des de l'òptica de Lorca, la decisió va respondre a una "lògica daliniana" basada en el fet que l'Estat havia d'estar per sobre, però alhora amb la voluntat que el Museu Dalí fos la seva darrera gran obra.
