La transformació del nucli antic d'Olot se centrarà en l'arquitectura social de la mà d'Itziar González

Es tracta d'un projecte que es contempla acabar en els pròxims dos mandats

El projecte per a la intervenció integral d’arquitectura social al nucli antic d’Olot (Garrotxa) s’inicia a conseqüència de les conclusions de l’estudi que, durant els anys 2022-23, es va fer de manera transversal i des de la perspectiva de l’acció comunitària, entre el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa i les Àrees d’Urbanisme i Cultura i Educació de l’Ajuntament d’Olot.

L’objectiu del treball era determinar el programa funcional de l’Illa del Carme on es vol situar, entre d’altres, una peça clau per a l’activació del teixit comunitari del nucli antic: un Centre Cultural - Educatiu (Biblioteca) i apunta que per assolir els seus objectius, cal elaborar una estratègia integral d’arquitectura social específica que ampliï la identificació d’agents socials, econòmics i institucionals i construeixi una nova Comunitat del nucli antic.

Es vol que aquesta no només reivindiqui i participi activament en la millora del centre d’Olot entès com a bé comú, sinó que articuli el retorn social al llarg del procés d’inversió econòmica de la rehabilitació del parc d’habitatge en la seva situació relacional, de salut, formativa i socioeconòmica i laboral.

L’Ajuntament d’Olot, amb l’acord de tots el Grups Municipals, ha fet l’encàrrec de definir i implementar l’estratègia d’intervenció integral d’Arquitectura Social amb l’elaboració d’un projecte que pugui aspirar a ser beneficiari dels fons de la llei 11/2022 de millorament urbà, ambiental i social dels barris i viles. Ha d’ impulsar no només la transformació de l’illa del Carme i el Centre Cultural Educatiu Biblioteca sinó també a la rehabilitació integral del nucli antic i la millora socioeconòmica i de convivència dels habitants actuals i futurs.

La prioritat d’aquesta estratègia d’intervenció integral és construir i articular l’Arquitectura Social que ha de permetre concretar COM i AMB QUI programar i executar la rehabilitació del parc edificat i la transformació social i econòmica del nucli antic, més enllà de les actuacions urbanístiques que al llarg dels anys s’hi han anat realitzant (Pla de Barris 2004- 2009 i les actuacions en l’espai públic del Pla Integral d’Accions de Millora del 2017).

Per què?

Els resultats de la diagnosi participativa del PIAM 2017 indicava que l’habitatge i la inclusió són les temàtiques que comptabilitzen els indicadors amb pitjor resultats i que, a la vegada, recollien el percentatge més gran de percepcions negatives de la ciutadania. Les principals problemàtiques identificades són la presència d’habitatges buits, que afecta a una manca d’oferta de lloguer/compra; llars de dimensions reduïdes; alta densitat i manca d’esponjament, condicions deficitàries d’alguns edificis i concentració de propietats. També les restriccions del POUM en relació amb les superfícies mínimes.

L’altre aspecte en el qual el PIAM remarca la necessitat de treballar és en la incorporació de nous veïns/es al nucli antic. Si fem una anàlisi detallada de les variables socials, demogràfiques i urbanes, comparativament amb el conjunt de la ciutat, el nucli antic és el barri amb més densitat de població (al 2019 hi havia 953 persones empadronades), un major nombre de població estrangera (52,2%) i una proporció considerable d’envelliment (77,3%) i sobre envelliment (21%).

Per tal d’afrontar aquesta situació, es planteja la necessitat de tirar endavant un Pla de Barris que vinculi de manera eficaç, igualitària i en estreta relació, la rehabilitació del nucli antic amb la millora de la qualitat de vida de les persones que hi viuen o bé hi residiran. I que ho faci de manera que les decisions siguin preses des de la Comunitat del nucli antic i les dades i l’evolució del projecte siguin fàcilment auditats i coneguts per la mateixa comunitat, la resta de ciutadania, els agents i les administracions implicades.

On, com i amb qui es realitzarà?

El projecte comporta l’habilitació d’un espai en planta baixa i a peu de carrer al mateix nucli antic. Des d’aquest Espai Cooperatiu ciutadà, s’establirà la direcció i coordinació de l’estratègia integral d’Arquitectura Social, amb un equip de gerència del Pla de Barris que coordinarà transversalment el desplegament de les actuacions.

Quan es preveu dur-lo a terme?

El passat 23 de gener es va arribar a un acord unànime de tots els partits polítics de l’Ajuntament d’Olot en relació a la proposta metodològica per al desplegament de la intervenció integral d’Arquitectura Social al nucli antic i el calendari d’accions a fer per al 2024. Al plenari d’aquest mes de març, es donarà compte del decret d’Alcaldia per a la contractació d’Itziar González Virós a la direcció i coordinació d’aquesta estratègia d’intervenció integral. També es porta a aprovació la creació d’una Comissió per a la regeneració del nucli antic formada per tots els Grups del Consistori.

Entre les primeres accions a emprendre aquest 2024, hi ha l’organització interna de l’equip i l’espai cooperatiu ciutadà al nucli antic, la preparació dels convenis de col·laboració amb administracions i entitats, l’activació de la Comunitat nucli antic i la redacció conjunta i participada del Projecte per al Pla de Barris 2025, entre altres. El projecte contempla l’horitzó de dos mandats.

Què s’entén per Arquitectura Social?

És el conjunt d’aliances entre els diferents agents públics, privats i comunitaris que són necessaris per garantir un marc transversal d’impuls social, econòmic i polític que no només es mantingui en el temps, sinó que també permeti renovar-se i adaptar-se als contexts i esdeveniments sobrevinguts. Es tracta d’una arquitectura social “orgànica” (adaptable i autoregulada), alhora que “organitzada” (pautada i pactada entre les parts) capaç d’articular espais comunitaris de capacitació i lideratge ciutadà, així com infraestructures de confiança i mediació entre ciutadania i administració i taules tècniques d’expertesa i cooperació amb centres d’investigació i innovació que activin també la inversió i cooperació dels agents econòmics i financers.

L’Arquitectura Social estableix diferents fases per a la cooperació pública-privada- comunitària. En primer lloc, la Comunitat organitzada del nucli antic: la base associativa i de sociabilitat (l’espai cooperatiu ciutadà i la futura biblioteca i centre cultural a Can Sacrest a l’illa del Carme). En segon lloc, els espais virtuals i aplicacions per a gestionar la informació i dades (pàgina web, GIS del nucli antic i APP per a la monitorització de la gestió social (itineraris de vida) i residència (l’estat del parc d’habitatges).

En tercer lloc, els agents del marc per a la mediació urbanística, arquitectònica i social. En quart lloc i amb l’objectiu de garantir la promoció de l’autonomia i la prosperitat col·lectiva, s’estableix la creació d’una xarxa pública-privada-comunitària per a la rehabilitació integral del nucli antic i la formació, capacitació i millora socioeconòmica del seus residents, així com l’oportunitat de desenvolupar polítiques d’atenció i cures adaptades a la realitat de fragilitat i dependència d’un percentatge elevat de persones al nucli antic.

La proposta d’Arquitectura Social té l’avantatge que fa traspàs de la metodologia i estableix una “governança” entre el propi Ajuntament i el barri. En el futur, la mateixa Comunitat nucli antic podrà mantenir la cura i supervisió de les accions que, més enllà de l’objectiu de rehabilitació del parc edificat, mantindrà les polítiques públic-comunitàries, més enllà dels marges temporals del Pla de Barris.

L'arquitecta

Itziar González Virós (Barcelona, 1967) és una arquitecta experta en participació i cooperació ciutadana amb experiència en optimització d’habitatges públics i rehabilitació de centres històrics urbans. El seu primer projecte l’any 1997, va ser precisament la rehabilitació de Can Magí al carrer Serra i Ginesta 9. El 2017 amb la UTE Km zero, va guanyar el concurs internacional per a la rehabilitació integral de la Rambla de Barcelona. La seva tesi doctoral desenvolupa el concepte i pràctica de l’Arquitectura Social com una metodologia per a la millora de la cooperació i entesa de tots els agents per al rescat de les nostres ciutats davant els nou reptes socioeconòmics i mediambientals actuals.