Girona, Salt i Sarrià de Ter han activat els pous d'emergència al pla del Sitjar que permetran cobrir el 40% del consum diari d'aigua que fan els tres municipis. Dels dos pous que hi ha a la zona, ja n'hi ha un que bolca aigua a la xarxa i l'altre ho farà a partir de dilluns.
De moment funcionen amb grups electrògens en espera que se'ls connecti a l'estesa elèctrica. Els dos pous tenen capacitat per xuclar fins a 10.000 metres cúbics d'aigua al dia, cosa que permetrà alleugerir la que es capta des del pantà de Susqueda (Selva).
L'alcalde de Girona, Lluc Salellas, subratlla que això també "beneficia" els municipis que depenen de l'embassament i diu que ja s'està treballant amb altres pobles de l'àrea urbana perquè també engeguin pous.
L'entrada en servei dels pous d'emergència és una de les mesures que els tres municipis han adoptat per afrontar la sequera persistent. Es van perforar l'any 2008 -conjuntament amb un tercer que després es va enfonsar- i en les darreres setmanes s'han estat fent els treballs per electrificar-los i permetre que puguin bombar l'aigua de l'aqüífer que hi ha al subsol.
Dels dos pous que hi ha al pla del Sitjar, un d'ells -el número 2- ja aboca aigua a la xarxa. I l'altre ho farà a partir de dilluns. Tenen una profunditat de 300 metres, tot i que la bomba està situada a 180. En conjunt, permetran aportar 10.000 metres cúbics d'aigua al dia, que cobrirà aproximadament un 40% del consum que fan Girona, Salt i Sarrià de Ter (i que se situa entre els 24.000 i els 25.000 metres cúbics).
Els treballs per posar els pous en funcionament han anat a càrrec de l'empresa pública Cicle de l'Aigua del Ter SA (CATSA), que gestionen els tres consistoris. El cap de planta i de centrals de CATSA, Ramon Gasull, explica que la qualitat de l'aigua que se n'extreu és "molt correcta" i compleix "sobradament els paràmetres i les garanties". Tan sols cal, això sí, clorar-la (cosa que es fa des del dipòsit de Palau, on s'hi fa arribar i s'injecta a la xarxa).
Gasull explica que s'extrauran uns 60 litres per segon de cadascuna de les captacions. I que la idea és que, amb el temps, se'n millori una mica el rendiment "perquè són pous que encara no estan desenvolupats i se'n pugui abaixar la terbolesa". Tot i això, el cap de CATSA també admet que el cabal no es podrà "augmentar gaire més".
Connexió a la xarxa
De moment, els dos pous s'engeguen amb grups electrògens, però la intenció és que en les pròximes setmanes ja es puguin connectar a la xarxa elèctrica. De fet, l'alcalde de Salt, Jordi Viñas, explica que s'està pendent "d'un darrer permís" per donar l'autorització a Endesa i confia que els grups electrògens es puguin retirar abans d'un mes.
Sí que de moment, però, no se sap quina és la capacitat que té l'aqüífer. "Portem un mes i mig fent proves i de moment es troba al mateix nivell", ha explicat l'alcalde de Girona. "Ha de durar un temps i, si va plovent, encara s'allargarà; però no en sabem les condicions", ha admès Salellas.
Alleugerir Susqueda
Els tres alcaldes han subratllat que els nous pous d'emergència del Sitjar permetran treure pressió damunt el riu Ter i el sistema Sau-Susqueda, que es troben en una situació "molt complexa", perquè les captacions donaran més "autonomia" als tres municipis. "Poder abocar aigua d'aquests pous alleugera els embassaments, que malgrat les darreres pluges continuen en una situació preocupant; i és també un exemple de la col·laboració i el treball conjunt entre Girona, Salt i Sarrià de Ter", ha dit Jordi Viñas.
Lluc Salellas, per la seva banda, ha destacat que la inversió que ha fet CATSA i l'entrada en servei dels pous d'emergència és també "un exercici de solidaritat", perquè haver d'estirar menys aigua del Pasteral també ajudarà la resta de municipis que en depenen i els regants del Ter. "No tan sols ens beneficia a nosaltres, sinó també a tothom qui agafa aigua del Ter, perquè al capdavall deixem d'estirar-ne una part", ha destacat l'alcalde de Girona.
I aquí, Salellas també ha dit que s'està treballant amb altres pobles de l'àrea urbana per mirar si poden obrir pous a la seva zona. "D'aquesta manera, reduirem pressió al sistema", ha precisat.
Per la seva banda, l'alcalde de Sarrià de Ter, Isaac Ramió, ha posat en relleu que una de les obligacions que tenen els ajuntaments és, precisament, "trobar mesures per pal·liar els efectes de la sequera". Ramió també ha subratllat l'esforç de conscienciació que s'ha fet al seu municipi, que ha permès abaixar el consum d'aigua fins als 184 litres per habitant i dia al gener -segons les últimes dades de l'ACA- quan abans havia superat els 200. "S'ha fet feina, però hem de continuar treballant", ha conclòs.
