La Montse Blanch és propietària de la finca Mas Terrers a Arbúcies (Selva) on hi predomina l'alzina. Malgrat que hi ha una forta presència de porc senglar, Blanch explica que a la tardor el mar d'aglans que queda a terra és considerable i ningú els aprofita.
De la mà d'Eixarcolant i altres entitats, la finca, amb una desena de propietaris més d'arreu de Catalunya, forma part d'una iniciativa anomenada 'Plantes Oblidades' que busca donar valor a productes alimentaris del bosc, com ara aranyons, grataculs o aglans. Clara Blasco n'és la coordinadora i defensa que estan ideant un model de gestió forestal que afavoreixi la biodiversitat i faci prevenció d'incendis, "però amb el valor afegit d'aprofitar espècies per a usos alimentaris".
L'abandonament de pastures i conreus o els canvis en els patrons d'aprofitament amb el temps han comportat un augment de la superfície forestal i la quantitat de vegetació present als boscos. Això, sumat a condicions meteorològiques favorables a la combustió d'aquesta vegetació i accentuades pel canvi climàtic ha desencadenat incendis.
Segons els experts, els boscos catalans són relativament joves i han passat per un procés de simplificació funcional, la qual cosa, a la llarga, empobreix la biodiversitat. L'objectiu del projecte 'Plantes Oblidades', precisament, és millorar la biodiversitat dels boscos i augmentar la resiliència al canvi climàtic.
Gestionar totes aquestes hectàrees és costós, tal com reconeix Clara Blasco, membre d'Eixarcolant i coordinadora del projecte 'Plantes Oblidades'. Per això, segons explica, "és interessant idear models de gestió que puguin incrementar la rendibilitat associada a aquesta gestió, de manera que sigui més viable econòmicament tant pels propietaris forestals com per les entitats locals que gestionen els boscos", explica Blasco. 'Plantes Oblidades' es focalitza en l'aprofitament de l'aranyó, el grataculs, la pinya verda de pi, la cirera de pastor i l'aglà.
Les finques que hi participen estan distribuïdes per tot Catalunya, des de Tivissa, fins a la Cerdanya, passant pel Montsec i el Montseny, i la majoria tenen en comú que ja fa anys que formen part d'iniciatives de custòdia del territori impulsades per diferents entitats locals.
Blasco explica que en aquestes finques -280 hectàrees en total- es faran catorze experiments, perquè en alguna finca s'hi planteja fer més d'un aprofitament. Cada finca aporta al projecte 20 hectàrees, en 10 d'elles s'hi farà la gestió i les altres 10 serviran per fer d'espai de control.
Amb els productes recol·lectats -s'espera extreure entre 4.500 i 7.000 quilos de matèria prima- es testarà l'elaboració de productes alimentaris, com ara un gelat de grataculs, una crema d'algà o un xarop de pi, detalla Clara Blasco.
Des del col·lectiu Sambucus -un dels obradors que juntament amb Emeys i Eixarcolant participen del projecte-, Toni Juclà, explica que en total es faran unes 125 proves, amb cates amb experts, de les quals s'espera que tirin endavant una seixantena. L'objectiu final és poder arribar a comercialitzar aquests productes -probablement sota una marca pròpia- i veure si són "benvinguts" i "val orats" pel mercat. El projecte ha començat aquest febrer i s'allargarà fins al desembre del 2025.
Clara Blasco explica que la intenció és que el projecte es pugui replicar a la resta del territori. De fet, els impulsors preveuen jornades per fer transferència de coneixement no només a Catalunya, sinó també fora de l'Estat com Cuenca, Soria, Burgos, Ourense, Sevilla o Navarra. D'altra banda, amb la iniciativa també es preveu generar set llocs de treball directes i consolidar-ne 24 més. També es preveu generar una trentena de llocs de treball indirectes.
El projecte compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica i el Reto Demográfico (MITECO) en el marc del Pla de Recuperació, Tranformació i Resiliència, finançat pels fons europeus Next Generation. Aquest òrgan aporta el 95% del cost del projecte, que és de poc més de 2 MEUR. El 5% restant l'aporten les diferents entitats. La iniciativa ha estat impulsada per tres entitats d'àmbit de l'agoecologia: la Fundació Emys, Sambucus i Eixarcolant, el grup de recerca EtnoBioFiC de la Universitat de Barcelona i la Xarxa de Conservació de la Natura.
