El Departament d’Acció Climàtica ha ampliat el període de caça del cabirol a les comarques gironines per tenir més control de la població i que no “sigui un problema com el senglar”. En concret, es podrà matar aquesta espècie fins el 31 de març, després que el Govern hagi detectat un increment important d’exemplars els darrers anys, especialment a les comarques de la Garrotxa i de l’Alt Empordà.
A més, Acció Climàtica ha aprovat que es pugui caçar mascle i femella indistintament i en qualsevol de les modalitats que són aprovades. La directora dels Serveis Territorials d’Acció Climàtica a Girona, Elisabet Sánchez, explica que es volen “avançar” a la reproducció d’aquesta espècie i que acabi essent una plaga.
Els camps de fesols de la Garrotxa i les vinyes de l'Alt Empordà són dues de les zones preferides dels cabirols. Les captures d'aquest animal s'han multiplicat gairebé per cinc els darrers deu anys en les batudes que es fan a la demarcació de Girona.
De fet, dels prop de 500 que es capturaven l'any 2012, s'ha passat a 2.387 el 2023. Com en el cas del senglar, el cabirol és un gran depredador de l'agricultura i un maldecap nou pels pagesos que fa temps que alerten de l'increment d'exemplars. Ara, el departament ha optat per equiparar el període de caça del cabirol al del senglar. Això permetrà als caçadors que, si en una batuda de porcs en veuen un, el puguin matar sense problema.
A més, tampoc caldrà estar pendent de si és mascle o femella com fins ara, on hi havia períodes que només es permetia capturar un dels dos sexes. "Fruit de l'experiència que tenim amb el senglar, evidentment ens hi hem de posar de seguida a fer aquest seguiment més acurat i més precís", ha assenyalat Sánchez.
La directora dels Serveis Territorials, però, deixa clar que no es pot parlar de plaga com sí que passa amb el senglar. En aquest sentit, assenyala que "encara està molt lluny", però sí que han detectat un increment rellevant els darrers anys, i per això han decidit tirar endavant aquesta resolució que permet matar cabirols els mateixos dies que el senglar.
Un exemple que evidencia que la població d'un animal i de l'altre és molt desigual, són els accidents que van provocar el 2022 cadascuna d'aquestes espècies. Dels 1.085 sinistres provocats, el 91% (987) van ser per xocs amb senglars i el 7,5% (82) ho van ser per cabirols.
"Ens hi posem de seguida en part perquè és un animal que té les seves particularitats. Tot just veiem que va en augment i aquestes mesures ens han de permetre, entre tots, acotar-ho perquè no esdevingui un problema de la dimensió del senglar", explica Sánchez.
Fesols i vinyes
Les dues zones que des d'Acció Climàtica han detectat que hi ha més presència de cabirols són els camps de fesols de Santa Pau i el pla de la vinya de l'Alt Empordà. En concret, a la Garrotxa en gairebé set de cada deu batudes s'han albirat cabirols, mentre que a l’Alt Empordà ha estat en el 95% dels cops.
Val a dir que en altres zones com el Ripollès també se n’han vist amb freqüència, però el problema és que a la Garrotxa es concentra especialment el problema en els camps de fesols, amb l’afectació que té pels productors. Acció Climàtica ja ha engegat diverses actuacions i plans pilots per intentar evitar que hi vagin. Una d’aquestes accions va ser col·locar bosses amb productes que dissuadissin els cabirols d’acostar-se al camp.
En canvi, a altres zones on hi ha una gran població de senglars, no s’ha detectat gairebé que hi hagi un problema amb els cabirols. És el cas del massís de les Gavarres, on només se n’ha vist en un 3% de les batudes que s’han fet el darrer any.
