La capacitat de recuperació del bosc mediterrani i les pluges estan ajudant a refer l'ecosistema cremat però falta conscienciar més a la població que cal estar protegits en cas d'un nou incendi. El maig passat, el titular del jutjat d'instrucció número 6 de Figueres va arxivar les dues causes que s'instruïen pels dos incendis a la Jonquera i a Portbou. Malgrat les investigacions, no s'havia pogut identificar l'autor o autors que van llençar les burilles. En ambdós incendis el jutge va determinar que la causa va ser una cigarreta mal apagada.
L'incendi de la Jonquera va cremar 10.476,70 hectàrees i es va originar a l'aparcament del Pertús. Empès per la tramuntana del moment, el foc va avançar amb força. Un ciutadà francès va morir mentre apagava les flames en explotar-li la bombona de gas. En total, van resultar ferides 31 persones i va caldre evacuar-ne 1.400 més. El foc no es va donar per extingit fins al 30 de juliol.
La resta d'hectàrees cremades -41,70- són les del segon focus que es va declarar a Portbou unes hores més tard d'aquell mateix 22 de juliol. Les flames van convertir la carretera en una autèntica ratera. Dues persones d'una mateixa família i de nacionalitat francesa, que havien quedat atrapades amb el vehicle, van morir precipitant-se pels penya-segats per allunyar-se de les flames.
La capacitat de recuperació del bosc mediterrani
"El bosc mediterrani està plenament adaptat als incendis, són una constant i hi hem de conviure", assenyala Xavier Laporta, el tècnic forestal que el Consell Comarcal de l'Alt Empordà va contractar per coordinar les actuacions al territori afectat. Així ho demostren els boscos d'alzina surera de la zona que gairebé un any després del desastre tornen a brotar i on el verd contrasta amb el negre de les soques. També ho faran els pins blancs que, amb les llavors que han quedat dipositades al terra, podran donar lloc a altres exemplars en un terreny que ha quedat net de matolls i sotabosc.
La seva capacitat de recuperació és innata però perquè pugui fer-ho plenament és necessari que no hi hagi un altre incendi forestal similar fins d'aquí a quaranta anys. Si no, explica Laporta, la vegetació no té temps a regenerar-se tal com ha passat a la zona del Cap de Creus on la freqüència de focs ha estat molt alta. I aquí hi té molt a veure l'acció de l'home. I és que el 95% dels incendis de més de 500 hectàrees que hi ha hagut a la zona frontera de l'Alt Empordà amb França des del 1919 fins a l'actualitat han estat per negligències, segons un estudi encarregat pel Departament de Medi Ambient inclòs en el programa transfronterer Princalb per a prevenció d'incendis.
Per a Laporta, davant la possibilitat que hi torni a haver nous focs, el més important és "estar preparats per conviure amb el foc" amb iniciatives que permetin traçar un "mosaic" de vinyes, hortes i conreus que facin de tallafocs naturals en cas d'incendi. Fa cinquanta anys ja n'hi havia a la zona de l'Empordà però amb l'abandonament de camps i boscos aquest mosaic s'ha desdibuixat.
Netejar els marges i posar vaques
Alguns municipis afectats, com és el cas de Cantallops, de 250 habitants, han pres consciència de la necessitat d'estar ben protegits després de veure com les flames es van quedar a 500 metres de les cases gràcies a un vent que va jugar al seu favor. "Vam veure amb impotència que el foc era imminent i ningú sabia què fer", recorda un dels voluntaris, Joan Noguer, que forma part de la brigada que ha netejat els entorns de les cases fent una franja de seguretat de 25 i 30 metres en unes 5 hectàrees. S'han inscrit a l'ADF de l'Albera i, després de netejar amb l'ajuda de tècnics tot el perímetre, tenen previst posar un ramat de vaques que pasturi la zona per mantenir-la neta. De moment, ho han fet amb les vaques d'un pastor però ja estan estudiant posar un ramat de forma permanent.
També estan aixecant una barraca de pedra seca, una construcció tradicional del paisatge de garriga, en uns terrenys municipals a tocar del poble on ja hi tenen posat el fil elèctric. Servirà de refugi per als animals i també hi instal·laran punts d'aigua. Tot plegat amb un pressupost d'uns 7.000 euros, que els ha arribat d'un ajut de la campanya solidària Foc Empordà que va coordinar el Consell Comarcal. En total, es van recaptar 81.841 euros, dels quals 3.217 va provenir de particulars, 2.215 euros d'empreses; 58.360 amb activitats per recaptar diners, i 18.000 euros de la Diputació de Girona i l'Obra Social 'La Caixa'.
"Tots els pobles haurien de tenir el seu perímetre net per evitar desgràcies en cas d'un incendi", apunta Joan Noguer, però la realitat és que encara hi ha molta feina per fer. Els 48 pobles de l'Alt Empordà amb risc d'incendi elevat tenen redactats el pla per fer les franges però només 4 ho fan de forma periòdica mentre que uns 10 ho fan de forma més esporàdica. "Queden molts que no ho han fet encara", lamenta Laporta.
La replantació d'oliveres autòctones
Els afectats coincideixen que un foc és sempre una desgràcia, sobretot si s'ha cobrat víctimes mortals, com és el cas del de l'Empordà. De forma paradoxal, però, també ha servit per fer aflorar iniciatives de recuperació de l'entorn natural, com és el cas de la finca de Pere Borrat a Vilanant. Hi tenia una trentena d'oliveres -algunes de 200 anys- i pins que van quedar arrasats per les flames. Gràcies a un ajut de la campanya Foc Empordà, ha plantat 70 oliveres noves de sis i set anys de dues varietats autòctones i la previsió és que pugui tornar a collir olives en dos anys que serviran de tallafocs. Per fer-ho, ha talat la soca de les velles, que ja tornen a brotar i ha arrencat tots els pins que hi tenia amb l'ajuda d'una retroexcavadora.
Per altra banda, les flames també han servit per netejar el frondós sotabosc d'una garriga abandonada en les últimes dècades i ha permès deixar de nou al descobert el patrimoni de barraques de pedra seca de la zona. "La gent ho tenia oblidat, fins i tot els del mateix poble, i ara tothom ha quedat impressionat d'aquest patrimoni que és molt desconegut". De fet, des de fa temps s'està treballant juntament amb entitats ecologistes i gent de la zona per aconseguir que sigui declarat Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).
Ara que ja s'ha jubilat, Borrat s'ha tornat a il·lusionar per treballar a la finca. "Espero que els meus néts recordin que venien amb l'avi a la garriga, perquè hi ha enterrada molta suor dels nostres avantpassats". I assegura que alguns propietaris de finques veïnes també han començat a netejar i a recuperar els terrenys.
La recuperació de les hortes després del foc
La finca de Mas Vajol, situada a Masarac i amb unes 100 hectàrees d'extensió, també va quedar molt afectada per les flames. Bona part del bosc que hi ha són alzines sureres i alguns punts van tenir afectacions del 30 i el 40% dels arbres, que poc a poc s'hauran d'anar retirant perquè s'han mort. Aquest era un espai on es feien activitats de creixement personal a l'aire lliure i per tant ja es tenia força cura del manteniment de l'entorn però no va ser suficient. El responsable del negoci familiar, Jordi, explica que si a partir d'ara no es pren més consciència de que cal netejar i fer franges de seguretat el foc és un fenomen "cíclic". "Un dia serà una cigarreta, una altra una màquina al camp... s'ha de gestionar bé", assenyala.
A banda de tallar la llenya per fer el que han anomenat 'Pa tallafoc', que elaboren amb un forn un cop a la setmana, també estan preparant les instal·lacions per posar-hi vaques, gràcies a un parell d'ajuts que han rebut amb diners de campanyes solidàries. La idea és que, a banda de la neteja que puguin fer aquests animals, també es pugui aprofitar la seva carn i vendre-la com a ecològica.
Jordi explica que amb el temps han vist que el foc els ha "ensenyat" alguna cosa i com darrera la devastació també hi ha aspectes positius. Les flames van arrassar tota una zona impenetrable de bardisses a tocar del riu on antigament hi havia hagut una zona d'hortes. Ara aquest sòl ha quedat net i ja estan tornant a recuperar els cultius.
Els ecologistes critiquen les tales massives
Des de la plataforma ecologista IAEDEN-Salvem l'Empordà també creuen que el bosc mediterrani cremat està reaccionant ràpid amb l'ajuda de les pluges. "Ha fet més mal tot el ciment i asfalt dels últims quaranta anys a aquesta zona que no pas el foc de fa un any", explica un dels seus membres, Lluís Benejam. Ara bé, es mostren molt crítics amb el que consideren "talles massives" de pins a les finques privades de la zona de Terrades, Llers, Boadella i Biure per retirar la fusta cremada i fer-ne biomassa.
Els amos tenien tots els permisos -el Govern ha autoritzat més de 100 expedients de tala, sobretot de pineda- però els ecologistes ho veuen com a una actuació "precipitada" i massa agressiva. "Els estudis tècnics aconsellen que en tres primers anys després d'un incendi no hi hagi actuacions massives amb maquinària perquè debilita el sòl, l'erosiona i es fa malbé el banc de llavors que facilitaria la seva regeneració de forma natural", apunta Benejam.
Aquesta entitat també va posar en marxa una campanya per recaptar fons per la via del micromecenatge amb el nom 'Foc al cor, salvem l'Empordà'. Van arribar als 13.500 euros que s'havien fixat, la primera xifra estimada d'hectàrees cremades, i s'han destinat a deu projectes per recuperar espais que van des de 150 euros per repintar itineraris de la zona cremada, passant per 1.500 euros per fer un estudi de recuperació de pastures, 3.000 euros per ajudar a un pagès a comprar un tractor que se li va cremar o recuperació de pastures.
Els ajuts públics per reparar els danys ambientals
La Generalitat ha xifrat en 143,6 milions d'euros (MEUR) els danys mediambientals provocats pel gran incendi. D'aquests, 93,8 corresponen a tota aquella producció forestal (suro i llenya) que el bosc va convertir en cendres; la resta és l'avaluació dels danys mediambientals com ara els camps de pastures que el foc va arrasar.
Entre aquest any i el vinent, el Departament d'Agricultura i el Ministeri invertiran 3,6 MEUR en actuacions de prevenció Aquest 2013, el Ministeri ja ha aportat la seva part (1.855.758 euros) i la Generalitat hi posarà una partida de 900.000 euros. Per a l'any vinent, el Govern ha compromès una altra partida idèntica per continuar portant a terme aquestes tasques. Aquest any, es netejaran 141 quilòmetres de camins forestals i els operaris trauran la fusta cremada de diferents indrets. També se signarà un conveni amb l'Estat per tal que en un període de dos anys es replantin fins a deu milions d'arbres a la zona cremada.
La neteja de lleres
Des del 2012 fins a l'actualitat s'han sol·licitat i resolt 33 sol·licituds d'autorització de treballs de conservació i manteniment de lleres a la comarca de l'Alt Empordà, la majoria de les quals són d'Ajuntaments, el Consell Comarcal i la Diputació de Girona.
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va autoritzar unes 15 actuacions arran de la petició que va fer el Consell Comarcal de l'Alt Empordà per poder netejar les lleres a les zones inundables afectades pel gran incendi. Concretament, les tasques de manteniment es van fer a les zones dels rius Muga, Llobregat i Ricardell, riera Merdançà, còrrec de mas Llopard, rec de Sant Miquel i altres recs en els termes municipals de Capmany, Biure, Darnius, La Jonquera i Pont de Molins.
Per la seva banda, l'ACA va executar 3 actuacions a lleres dels municipis de Fortià, Pont de Molins i Agullana, per un import global de 25.146 euros durant el 2012,en el marc del Programa Conservació i Manteniment de lleres. Aquest 2013 n'hi ha previstes un total de 9 als municipis de Castelló d'Empúries, Figueres, Sant Pere Pescador, Sant Climent Sescebes, Darnius, Peralada i Vilajuïga, per un import global de 80.040 euros.
