El periodista i guionista Pau Cusí (Roses, 1995) ha publicat 'La garota entre les dents' (Columna) un llibre que retrata la cara més absurda del turisme fusionant humor, ironia i violència.
L'autor ha volgut explicar a través de sis històries curtes i - des d'una òptica molt singular - tot allò que passa en un municipi costaner, així com les relacions que s'estableixen entre els locals i els visitants que hi arriben.
Tot plegat protagonitzat per un grup de personatges "entre idiotes i indesitjables" que es deixen portar pels seus impulsos "amorosos, sexuals o socials". "Si fa gràcia m'alegro, perquè crec que si ho hagués buscat no n'hauria fet", explica Cusí, "és aquesta mena de nihilisme molt empordanès".
El llibre es divideix en diversos capítols que transcorren al poble de Roses, un lloc turístic que rep una important quantitat de visitants francesos. Cusí planteja diferents situacions en escenari com hotels, piscines, cales o festes, on en descriu l'absurditat a través de fets que podrien ser ben reals.
"Jo he treballat en alguns dels llocs i els personatges podrien ser perfectament gent que he vist o tractat, perfils estranys que he intentat agafar i portar a la ficció", assenyala, "perquè precisament tinc la sensació que tinc és que aquest tipus de localitats s'expliquen sempre des de fora, de gent que no hi viu, sovint amb una visió romàntica o poètica".
Pel que fa als personatges, un dels trets característics que comparteixen és que són "joves", submergits en una etapa que l'autor descriu com "molt propensa" a "deixar-se portar pels desitjos d'un mateix i que després t'avergonyeixis".
De fet, el llibre forma part de la col·lecció Brunzits, capitanejada per la comunicadora Juliana Canet, però Cusí es desmarca de l'etiqueta de l'edat i espera que les seves històries arribin a tota mena de públic.
Humor, orgull i pessimisme
Només de començar, el periodista fa una dedicatòria als seus avis, de qui assegura haver heretat "l'humor, l'orgull i el pessimisme". Són també tres aspectes que es denoten en cada racó del recull, on l'autor cobreix cada fragment "amb dues capes d'ironia". "Evidentment, el llibre se'n riu de Roses i del tipus de relacions socials que s'estableixen però, a la vegada, descriu uns paisatges increïbles", recorda.
Per això reivindica la importància de la seva terra, menystinguda molts cops al costat d'altres municipis com Cadaqués o Port de la Selva. "La meva família sempre ha estat orgullosa de ser d'on és", insisteix.
Un fet que es contraposa amb una certa crítica al model turístic, que dona feina a molta gent, però que, a la vegada, genera una certa "subordinació". "Hi ha una gent que ve aquí a gastar-se els quartos i hem d'estar a l'altura, satisfer-los i donar-los tot el que necessiten", lamenta, "i la sensació és que per la seva banda s'ho prenen com un parèntesi que els dona dret a no comportar-se com ho farien de dilluns a divendres allà on viuen".
"Hi ha un problema amb el turisme en general, a Roses i a la Costa Brava, i crec que no descobreixo res", conclou. Finalment, el llibre també parla de "l'absurd" que pot ser tot a vegades, a més de "fràgil". "És un concepte que sempre m'ha obsessionat, m'ha fet por, i una manera de treure-li importància, pot ser exterioritzar-ho", subratlla Cusí, que no descarta obrir la porta a noves històries en un futur.
