El director de cinema, guionista i productor català,Ventura Pons, ha mort aquest dilluns als 78 anys. Director d'una trentena de pel·lícules -la majoria a través de la seva productora Els Films de la Rambla S. A. fundada el 1985- es va convertir en un dels cineastes més prolífics en llengua catalana.
Va adaptar textos d'autors contemporanis com Josep Maria Benet i Jornet; Sergi Belbel; Lluís-Anton Baulenas; Jordi Puntí, Ferran Torrent o Lluïsa Cunillé.
També va dirigir una desena d'obres teatrals. Entre d'altres, va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Cinema i el Gaudí d'Honor de l'Acadèmia del Cinema Català.
Entre els seus projectes en destaca la compra del cinema Las Vegas de Figueres (Alt Empordà) el 2017 per reobrir-lo després de 17 anys tancat. Malauradament, la seva proposta cultural no va atraure els figuerencs i va haver de tancar portes definitivament l'abril del 2019.
Reconeixement
La quinzena edició del FIC-CAT va reconèixer el 10 de juny de l’any passat la trajectòria del director i la seva defensa del català. En declaracions als mitjans, Pons va explicar que tenia entre mans diversos projectes cinematogràfics com ‘La meva princesa Asteca’, sobre la seva infantesa, o ‘Peace and freedom. The spirit of Catalonia’ sobre el triangle format pel doctor Trueta, Pau Casals i Charles Chaplin i un documental sobre l’actriu Claire Bloom.
Pons es va iniciar en el món del teatre i va dirigir la seva primera obra teatral el 1967. Va debutar al cinema amb els documentals ‘Ocaña, retrat intermitent’ (1977) i ‘Informe sobre el FAGC’ (1978). Després de la comèdia ‘El vicari d’Olot’ (1980), va crear la productora Els Films de la Rambla el 1985, amb la qual va produir llargmetratges com ‘La rossa del bar’ (1986), ‘Puta misèria’ (1989), i les comèdies ‘Què t’hi jugues Mari Pili?’ (1991), ‘Aquesta nit o mai’ (1991) i ‘Rosita, please’ (1993).
També formen part de la seva filmografia ‘El perquè de tot plegat’ (1994, Premi Nacional de Cultura i Butaca 1995) i ‘Mil cretins’ (2011), sobre relats de Quim Monzó; les adaptacions de les obres teatrals de Josep M. Benet i Jornet, ‘Actrius’ (1996, premi Butaca 1997) i ‘Amic/Amat’ (1998, premi Butaca i premi Ondas 1999), i de Sergi Belbel, ‘Carícies’ (1997), ‘Morir (o no)’ (1999, premi Ciudad de Huesca 2000) i ‘Forasters’ (2008); les adaptacions d’obres de Lluís Anton Baulenas, ‘Anita no perd el tren’ (2000), a partir del relat ‘Bones obres, Amor idiota’ (2004), sobre la novel·la homònima, i ‘A la deriva’ (2009); la coproducció internacional ‘Food of love’ (2001), estrenada en català sota el títol ‘Menja d’amor’, basada en una novel·la de David Leavitt; el documental musical ‘El gran Gato’ (2002); ‘Animals ferits’ (2005, premi Zinegoak); ‘La vida abismal’ (2006), sobre una novel·la de Ferran Torrent, i ‘La vida en l’abisme; Barcelona (un mapa)’ (2007), a partir de l’obra teatral de Lluïsa Cunillé.
El cineasta va estrenar l’any 2011 la comèdia ‘Any de Gràcia’ i el 2013, ‘Un berenar a Ginebra’, ficció documental sobre Mercè Rodoreda per a la televisió. També aquest any va estrenar el documental ‘Ignasi M.’ Posteriorment, va dirigir ‘El virus de la por’ (2015), el documental ‘Cola, Colita, Colassa (Oda a Barcelona)’ (2015), ‘Oh, quina joia’ (2016), ‘Sabates grosses’ (2017) i ‘Miss Dalí’ (2018), biografia de la germana del pintor. L’any 2020 va estrenar el musical ‘Be Happy!’.
Premis
La seva prolífica trajectòria va ser reconeguda amb el Premi Nacional de cinema de la Generalitat (1995), la Medalla d’Or del mèrit en les belles arts del govern espanyol (2001), el premi Honorífic del festival de cinema gai, lèsbic i transsexual de Bilbao Zinegoak (2005), la Creu de Sant Jordi (2007), el premi Gaudí d’Honor (2014) i el premi Jordi Dauder a la creativitat (2016).
Cinemes Texas
Pons va impulsar l’obertura al setembre de 2014 dels cinemes Texas al barri de Gràcia, que estaven tancats des del 1995. Uns cinemes projectaven reestrenes en versió original subtitulades en català i, per a films en català, en anglès. En aquella ocasió, Pons va assenyalar que es tracta de fer un cinema per la gent en versió original de reestrena preferent i de "recuperar uns cinemes que són molt populars i que la gent pugui venir a veure bones pel·lícules". "Les tres 'b' que deien les nostres àvies, bo, bonic i barat", va afirmar.
Va reprendre la iniciativa el març del 2017 als cinemes Albatros de València, sota el nom d’AlbaTexas, que el desembre del 2018 va adoptar el de Las Vegas, i que va tancar el març del 2019 per manca de públic. L’abril del 2018, amb el mateix format, va reobrir els cinemes Las Vegas a Figueres, que va tancar també poc després.
L'octubre de 2020 van tancar definitivament els cinemes Texas de Barcelona a causa de la pandèmia de la covid-19
