El Museu del Cinema reivindica el rol del paper imprès en la promoció de pel·lícules

Una exposició repassa els més importants

D'ençà de les primeres projeccions dels germans Lumière a finals del segle XIX i fins ben bé els anys 80, el paper imprès ha tingut un rol fonamental a l'hora de promocionar pel·lícules.

Avui, les campanyes de les grans productores gairebé ja no utilitzen aquest suport (deixant de banda els incombustibles cartells). El Museu del Cinema de Girona reivindica ara aquest patrimoni cinematogràfic que, al costat del cel·luloide, va permetre estendre el setè art arreu del món.

Més de 280 cartells, fotografies de rodatges, programes de mà, postals i -fins i tot- cromos omplen la sala d'exposicions temporals i repassen un estil de publicitar pel·lícules que les noves tecnologies han arraconat.

La primera imatge que dóna la benvinguda al visitant, impresa damunt el vidre de l'entrada a l'exposició temporal, és una fotografia de l'antic cinema Albéniz de Girona. Data de l'any 1927 i en destaca sobretot la façana, que està repleta de cartells i fotos de rodatges de pel·lícula.

La foto és un reflex d'allò que, durant gairebé tot un segle, van fer les grans productores: utilitzar el paper per promocionar els films i fer-los arribar al gran públic. L'aparició d'Internet ha modificat aquesta forma de publicitat però queden per a la posteritat milers de cartells, programes de mà, postals, dossiers de premsa i fotografies de rodatges.

El Museu del Cinema de Girona aposta per reivindicar el rol de paper com una part més del patrimoni cinematogràfic. L'exposició temporal 'Cinema imprès. Art i publicitat (1895-1980)' aplega més de 280 cartells, fotografies i programes de mà que repassen els diferents formats publicitaris que ha fet servir el setè art al llarg del temps, des de la seva creació a finals del segle XIX fins a la irrupció d'Internet, a finals del segle XX.

El director del Museu del Cinema, Jordi Pons, ha explicat que hi ha hagut una evolució clara al llarg dels anys en el cartellisme cinematogràfic, tant a nivell estètic com de suports. Per exemple, els primers cartells estaven pintats a mà o eren litografies i se centraven en donar a conèixer què era el cinema. L'objectiu no era promocionar un argument, sinó explicar que existia un nou aparell, una nova tècnica, que permetia veure imatges en moviment.

A partir d'aquí, els cartells i els programes de mà -que es donaven al públic a l'entrada dels cinemes- han seguit les corrents artístiques de l'època. Per això, ha explicat Pons, es poden considerar peces imprescindibles per entendre els canvis estètics i artístics al llarg de tot el segle XX. Existeixen cartells influenciats pel Pop Art, altres de més conceptuals o inclús hi ha cartells surrealistes o dadaistes.

El primer gran cartellista de cinema català va ser Antoni Clavé, que realitzà cartells i grans murals per a diversos cinemes de Barcelona en la dècada de 1930 amb una clara inspiració dels corrents dadaista i cubista. En les seves obres buscava solucions estètiques esquemàtiques i simbòliques que pretenien ser la síntesi de l'esperit de la pel·lícula.

Des d'ara i fins al gener

L'exposició es podrà veure fins el 26 de gener i l'entrada és gratuïta. La majoria dels cartells, fotografies i postals exposades formen part del fons del Museu del Cinema de Girona, tot i que hi ha quatre cartells grans cedits per la Filmoteca de Catalunya. El material en paper de promoció de films com 'Gilda', 'Fort Apache', 'Atrapa a un ladrón', 'La muerte tenia un precio', 'El Padrino', 'La Vida de Brian' o 'El Acorazado Potemkin' es poden veure a l'exposició.

El final de l'exposició, el clou un salt a l'actualitat i a les noves formes de promoció de les pel·lícules, a través de xarxes socials o Internet. L'incombustible cartell continua regnant als cinemes, però han deixat de fer-se postals o programes de mà. L'audiovisual explica com s'han donat a conèixer tres superproduccions: 'Ted', la darrera pel·lícula de la saga Harry Potter o 'El caballero oscuro', de Batman.