El padró també ha revelat que entre el 2022 i el 2023 els municipis turístics de Platja d'Aro (Baix Empordà), Lloret de Mar (Selva) i Calafell (Baix Penedès) són els que han registrat un increment percentual d'empadronats més alt en l'últim any a Catalunya d'entre els municipis de més de 2.000 habitants.
Més concretament Platja d'Aro ha crescut un 6,9% d'empadronats en només 12 mesos, passant d'11.757 habitants a 12.566. Al seu torn, Lloret de Mar té un 6,7% de persones registrades més. Mentre que l'1 de gener del 2022 en tenia 38.941, un any després va passar a tenir-ne 41.559.
En aquest període, la ciutat va empadronar uns 1.500 refugiats ucraïnesos, segons va explicar l'Ajuntament aquest febrer.
Calafell (Baix Penedès) ha vist incrementar la llista d'empadronats en un 5,3%, seguit de Sant Cebrià de Vallalta (Maresme), amb un 4,8%; Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), amb un 4,7%; i Cunit (Baix Penedès), amb un 4,5%.
La Selva i la Garrotxa, comarques que més creixen
Per comarques, aquest any la Selva (3,1%), el Baix Penedès (3%) i la Garrotxa (2,7%) han liderat la pujada d'empadronats. Aquestes xifres segueixen la tendència a més llarg termini, ja que des de l'any 2000, la població del Baix Penedès s'ha duplicat, mentre que la de la Selva ha crescut un 58%. El Barcelonès (1,7%) experimenta un increment lleugerament per sobre de la mitjana catalana (1,5%) en l'últim any.
Entre el 2000 i el 2023, el Montmell és el municipi català que puja més, ja que ha més que quadruplicat la seva població (362,5%), passant de 408 a 1.887 habitants. La Pobla de Mafumet (Tarragonès), Olivella (Garraf), Cabrera d'Anoia (Anoia), i l'Albiol (Baix Camp) han triplicat el nombre d'habitants durant aquest segle.
El Ripollès perd població
La comarca de les Garrigues se situa a la cua del rànquing de variació percentual en els últims 23 anys, només superada en negatiu per la Terra Alta, que ha vist com el nombre d'empadronats s'ha retallat en un 5,9%. Amb tot, la xifra s'ha recuperat lleugerament aquest any (0,5% més).
En la línia de Les Borges Blanques, la capital de la comarca ebrenca, Gandesa, també ha crescut en al voltant d'una cinquena part d'habitants des del final del segle XX.
El Ripollès és la tercera i última comarca que ha perdut habitants des de l'any 2000, un 1,6%, malgrat que aquest any la xifra ha estat lleugerament positiva (0,7%) respecte a l'any passat. De fet, tant el Ripollès com la Terra Alta han registrat augments més significatius que la Ribera d'Ebre (0,49%), el Solsonès (0,33%) o l'Alta Ribagorça (0,2%), les que pugen menys.
