El director lituà Jokubas Brazys presentarà el pròxim 8 de desembre al Teatre de Salt l'espectacle 'Žuvedra (La Gavina)', en el qual converteix el text d'Anton Txèkhov en un "somni metafísic". Ho fa de la mà d'un equip molt jove amb qui busca traspassar els límits de l'escenari amb una proposta immersiva i col·lectiva.
Brazys assegura que es tracta d'una història "universal" de la qual n'ha fet una interpretació "personal" però, a la vegada, "fidel". També posa en valor que s'ha creat a partir d'un treball grupal. "Les obres dramàtiques juguen amb les ànimes i l'esperit humà, s'ha d'intentar crear una cosa que sigui segura, pels actors i pel director" assegura.
L'espectacle – produït per Oskaro Koršunovo Teatras (OKT) i Vilnius City Theatre – arriba per primera vegada a l'estat espanyol en el marc del festival gironí. Tot i que la companyia ja havia passat pel certamen amb obres com 'Otel·lo', 'L'oncle Vània' o 'Un home de Podolsk', aquesta vegada ho fa de la mà del jove Brazys, amb una obra que frega les quatre hores de durada.
'Žuvėdra (La Gavina)' neix dels experiments creatius dels alumnes d'un mateix curs de teatre. El personatge principal que encarna tota l'experiència és el grup d'actors que treballa com a gran motor de l'energia conjunta. En aquest entorn, les accions d'un afecten a les accions d'un altre, un fet que deriva en una immersió total de l'acció a l'escenari i la dissociació en els moments en què el text preval.
L'obra incorpora un discurs sobre les passions, les recerques creatives, el temps, les promeses i les realitzacions del futur. Segons Brazys, es tracta d'un espectacle que veritablement parla de "nosaltres", les persones, ja que reflexiona sobre "els drames i els complexos". "Hem creat una situació excepcional que explica una nova generació", afegeix.
El director ho relaciona directament "amb la creu de Txèkhov", perquè tothom "l'ha d'agafar i ser pacient" perquè en la representació hi ha unes formes teatrals que constantment plantegen "preguntes", destruint tot allò que "s'acaba de crear".
Finalment, pel que fa al ritme, reconeix que es tracta d'una aposta "especial", "Intentem saber que és de veritat sobre l'escenari i tot gira al voltant d'aquesta veritat, tots els actors tenen una visió molt concreta sobre els seus personatges, una cosa que cada vegada veig menys en teatre", reconeix.
Clàssics que requereixen temps
La proposta que Brazys portarà a escena el divendres no és el primer acostament que fa al món dels clàssics, ja que prèviament havia dirigit Molière ('The Misanthrope') i William Shakespeare ('Macbeth'). "Els clàssics requereixen molt de temps i estem en un món on cada vegada s'ha de fer tot més de pressa, no hi ha temps a aprofundir", lamenta.
També valora la importància de crear una mena de "congregació" amb els actors per obrir la porta a un ambient on "tothom pugui donar la seva opinió" i que hi hagi un "intercanvi" general.
Inspirat per Koršunovas
Brazys va ser al seu moment alumne d'Oskaras Koršunovas, qui admet que va esdevenir la seva "font d'inspiració" i gràcies al qual va decidir dedicar-se al món del teatre. "Tenim bona relació personal i sempre escolto els seus consells", admet, "està bé tenir algú amb qui parlar de teatre i estic satisfet que m'hagi pogut guiar".
D'altra banda, però, admet que això comporta també una certa "maledicció", ja que al beure del seu ensenyament hi ha "una part d'ell" a dins seu, un fet que ha portat diversos crítics a dir que havia "robat el que havia fet el seu mestre".
