'Si no fos per les dides potser els meus fills no haurien sobreviscut'

En dos anys, 38 mares gironines han donat 127 litres de llet que han servit per alimentar catorze nadons prematurs

La Joana i en Martí són germans bessons que van néixer massa aviat, a les 29 setmanes de gestació. Pesaven només un quilo i 250 grams cadascun i la seva situació era delicada perquè encara no tenien ben formats els òrgans.

"Els metges et diuen que cada dia que passa és una victòria, o sigui que val més anar acumulant victòries i no pensar en la derrota", explica la seva mare, Laura Riera. Els dos nadons van superar totes les complicacions i "van aconseguir sobreviure". En part, segons explica la mare, aquesta gran victòria és gràcies al fet que existeixen altres dones, mares de nadons lactants, que decideixen convertir-se en donants de llet materna. Aquesta llet serveix per alimentar bebès prematurs.

"És un moment dur quan estàs a l'hospital, després de tenir els teus fills, i te n'adones que no només són molt petits, sinó que estan entre la vida o la mort, que estan lluitant per sobreviure", explica la Laura Riera, mirant els seus fills bessons, en Martí i la Joana, ara ja amb un ampli somriure als llavis. A casa, a Banyoles, els bessons tenien la seva germana gran, la Mariona, que els esperava.


El mal tràngol va durar diversos mesos. Els bessons van néixer a les 29 setmanes de gestació, massa aviat. Com a prematurs extrems, els nens no tenien ben formats els òrgans. "Eren immadurs tots ells i els van posar directament en incubadores, amb respiració artificial, amb vies amb antibiòtic i alimentació per vena", recorda la mare que explica que és "molt xocant" veure infants tant petits connectats a aparells i lluitant per tirar endavant.

Tant en Martí com la Joana van estar ingressats mesos a la unitat de prematurs de l'hospital Josep Trueta de Girona. "Cada dia que passa és un dia guanyat la vida i com més dies passen, més bo és el pronòstic", explica la mare que detalla que un altre problema afegit que van tenir quan van néixer els nens és que a ella no li pujava la llet i, per tant, no podia alimentar els nens amb llet materna.

Llet materna de banc

"El xoc és tan gran que és complicat que et pugui pujar la llet havent fet una cesària d'urgència i tenint els fills lluitant per sobreviure", explica la Laura Riera. Per a en Martí i la Joana, l'existència dels Banc de Llet Materna va ser crucial. "Els primers dies no fas llet suficient per alimentar els fills, llavors és quan introdueixen la llet materna de banc", explica.

Segons explica la directora del Banc de Llet Materna de Catalunya, Gemma Valeta, la llet materna és el millor aliment que pot rebre un nadó perquè és innòcua i conté proteïnes, anticossos i greixos que garanteixen el creixement i protegeixen el lactant de les malalties més freqüents. A més, detalla Valeta, també s'ha demostrat que contribueix al desenvolupament neurològic i visuals dels infants.

Aquesta llet prové d'altres mares que tinguin fills lactants a casa i que facin prou llet per poder donar-ne una part. La llet materna només s'administra amb prescripció mèdica. "Saber que hi ha mares que donen llet és espectacular, nosaltres estem molt agraïts a aquestes dones que fan un acte altruista que no té preu", detalla la mare dels bessons que assegura que a la unitat de prematurs la llet és un bé "molt preuat".

Des que es va crear el Banc de Llet, ara fa poc més de dos anys, a les comarques gironines hi ha hagut 38 mares que s'han convertit en donants de llet. En total, han recollit 127 litres de llet materna que han servit per alimentar 14 nadons prematurs. Només poden rebre llet materna de banc els prematurs extrems que hagin nascut pesant menys d'1 quilo i mig o abans de complir-se les 32 setmanes de gestació.

Un petit gest, un gran benefici

Una d'aquestes dones que va decidir convertir-se en donant de llet materna és la Raquel Callol. Segons explica, quan va tenir la seva primera filla, l'Íngrid, va llegir en una revista que s'estaven creant bancs de llet i que servien per tenir reserves de llet materna per a infants prematurs. "Vaig pensar que era una molt bona possibilitat però llavors l'Íngrid ja era gran i ja era tard perquè jo tingués prou llet com per donar-ne", explica.

Tot i això, va decidir que si mai tenia un segon fill, intentaria ser donant de llet materna. Dos anys després, va néixer l'Aleix. "Quan acabava de néixer no podia donar llet, perquè tota la que produïa la consumia ell, però quan vam començar a introduir l'alimentació complementària, vam pensar que era el moment ideal per donar la llet que em sobrava", detalla.

"Va ser molt senzill, vaig trucar al Trueta i em van passar directament amb la persona encarregada de la llet materna", explica la Raquel Callol. La família viu a Girona i la Raquel només va haver d'anar fins a l'hospital, va omplir un qüestionari, li van fer analítiques i va sortir d'allà amb un tirallet i amb diversos recipients per omplir. "La veritat és que el procés és fàcil, et treus la llet, la congeles anotant la data i quan tens uns quants recipients plens, truques i te la venen a buscar a casa", detalla.

La Raquel Callol anima totes les mares que puguin a convertir-se en donants. "Realment a mi m'emociona saber que amb aquest petit gest que costa poc sacrifici, reporta un gran benefici a algú", afirma la mare que conclou assegurant que és "molt gratificant" saber que hi ha nens petits amb dificultats de salut que s'han pogut beneficiar de la llet donada per altres mares.