El Museu de la Terrissa de Quart (Gironès), dedicat a la preservació i difusió dels més de 700 anys d'història del llegat terrisser al municipi, ha reprès l'activitat aquest dissabte al matí.
L'espai, inaugurat per primera vegada el 2011, es va tancar el 2020 coincidint amb la pandèmia. Un fet que el secretari de l'Associació de Terrissers Artesans de Quart, Quim Cufí, ha reivindicat que "no pot tornar a passar".
La primera referència documentada d'aquest ofici a Quart data del segle XIV i, actualment, encara queden en actiu tres famílies terrisseres. El museu podrà visitar-se durant els caps de setmana. L'horari d'obertura serà els dissabtes entre les deu i les dues i les quatre i les vuit de la tarda i els diumenges, només al matí.
A l'acte de reinauguració d'aquest equipament museístic hi han participat el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer; l'alcalde de l'Ajuntament de Quart, Ferran Rodero, i el secretari de l'Associació de Terrissers Artesans de Quart, Quim Cufí.
Primerament, el president de la Diputació de Girona ha destacat la tasca del museu que "ajuda a conèixer i difondre el treball de la terrissa i la ceràmica des dels primers processos d'industrialització, a més de transmetre el llegat de moltes generacions". En aquesta línia, ha dit que és "un memorial de la cultura, la tradició i la principal manera de viure de les famílies de Quart durant segles".
Per la seva banda, l'alcalde Ferran Rodero ha destacat la voluntat de recuperació de la terrissa del nou equip de govern. Per això, ha dit, s'ha fet "una aposta clara per la dinamització del Museu de la Terrissa, un equipament que mai hauria d'haver desaparegut".
A més, ha demanat "la complicitat de totes les administracions públiques perquè museus com aquest permetin conservar la història de molts municipis". "Ens cal tot el talent perquè aquest museu sigui un espai cultural i d'orgull quartenc i, al mateix temps, dinamitzar la sala d'exposicions per convertir-la en un espai d'atracció cultural pel municipi", ha conclòs.
Finalment, el secretari de l'Associació de Terrissers Artesans de Quart, Quim Cufí, ha explicat que "Quart té història de la terrissa a explicar amb lletres majúscules i compta amb vint-i-cinc anys sent capdavanters de la promoció i difusió de la terrissa mitjançant la Fira de la Terrissa". A més, ha dit que "el Museu no s'hauria de tancar mai més; no pot tornar a passar, tant pels terrissers com pel poble de Quart".
Quart, municipi terrisser
L'elaboració artesana de terrissa ha estat el principal fil conductor de la història del municipi de Quart. La primera referència documentada d'aquest ofici tradicional data del segle XIV, concretament del 1312. Al llarg d'aquests segles el terme municipal ha comptat amb desenes d'obradors de terrissa, arribant a haver-n'hi establerts fins a prop d'una cinquantena.
Un d'aquests obradors va ser el que actualment acull el Museu de la Terrissa de Quart. Es tracta de l'antiga bòbila de la família Ginesta, anomenada 'Santa Margarida' i situada al costat de l'antic tram de la línia de ferrocarril coneguda com el Carrilet, en l'actualitat transformada en part del tram de la Via Verda de Girona que du el mateix nom.
Actualment, queden en actiu tres famílies terrisseres, Ceràmica Bonadona, Ceràmiques Marcó i Rajoleria Quinatana, aquests últims ubicats dins del terme municipal de Llambilles.
Recuperació del patrimoni industrial
El Museu de la Terrissa de Quart és un projecte museístic sorgit de la recuperació del patrimoni industrial del municipi. L'antiga bòbila de la família Ginesta va ser reconvertida per acollir aquest equipament, conservant diversos dels elements originals d'aquesta rajoleria, entre els quals en destaca la xemeneia, el forn de túnel i el forn de flama invertida, entre d'altres.
L'edifici consta de tres zones principals: una sala d'exposicions polivalent, un taller on l'Associació de Terrissers Artesans de Quart imparteixen cursos de roda amb l'objectiu de promoure l'ofici de terrisser i la zona museística en si, on les persones que el visiten poden explorar i interactuar amb diferents elements.
En concret, al museu s'hi explica, per una banda, els elements originals de l'edifici, i, per altra banda, com és aquest ofici mil·lenari: quins elements hi prenen part, com ha evolucionat al llarg dels segles i què ha representat tant pel municipi com pels seus habitants.
Com que el museu està situat dins del mateix edifici on hi havia establert un centre de producció de terrissa, les persones que el visiten poden adquirir un millor coneixement dels valors culturals, etnològics, socials, naturals i econòmics de l'ofici de terrisser a Quart.
