Els dics s'han de situar a un extrem i altre de la platja d'Es Monestri, han de fer uns 300 metres -part dels quals, submergits- i evitaran que els corrents s'emportin la sorra cap al port de Palamós. Això és el que proposa un estudi de la Universitat de Cantàbria, encarregat per l'Ajuntament, i que ha de ser la base per trobar una solució al problema que viu la badia. El consistori confia que Costes enllesteixi els dics abans del 2016 però també aposta per preservar els espigons tant com sigui possible.
La problemàtica que viuen les tres platges del municipi (Torre Valentina, Sant Antoni i Es Monestie) ja fa temps que s'arrossega. Els tres espigons en forma de T que es van construir el 1978 per evitar la regressió de la platja són ineficaços i, any rere any, les platges perden sorra.
El 2001 l'Estat va aprovar un projecte per enderrocar els espigons, que mai es va executar (entre d'altres, per la forta oposició dels veïns). Vuit anys després, el Ministeri va anunciar que encarregaria un estudi a la Universitat de Cantàbria (experta en la matèria) per intentar buscar una solució alternativa. L'arribada de la crisi econòmica ho va frenar i, ara, ha estat el mateix ajuntament qui ha pagat de la seva butxaca els 65.000 euros que ha costat aquesta anàlisi.
D'entrada, l'estudi posa de relleu que, durant els darrers quinze anys, hi ha llocs on la platja ha arribat a retrocedir fins a 15 metres. El document analitza el comportament dels corrents marítims i conclou que allò que fa el mar és arrossegar la sorra des de Sant Antoni cap a Palamós, on s'amuntega a la banda del port (és a dir, a l'altre extrem de la badia).
Per frenar la regressió del litoral, l'estudi conclou que s'han de construir dos dics a banda i banda de la platja d'Es Monestri. Cadascun d'ells faria uns 300 metres -dels quals, un centenar serien submergits- i evitarien que els corrents continuessin emportant-se sorra.
50 metres de platja
A més, el document indica que caldria fer una aportació d'uns 500.000 metres cúbics de sorra (que s'extraurien del fons marí) per regenerar les platges actuals. Amb aquest abocament, que sobretot es faria a Torre Valentina i a Sant Antoni, la línia de costa se situaria a 50 metres del passeig marítim i s'evitaria que els temporals el poguessin malmetre més.
A partir d'aquí, i després de deixar clar que és necessari construir els dos dics, l'estudi de la Universitat de Cantàbria posa dues alternatives sobre la taula. La primera és deixar la platja com està, mantenint els tres espigons en forma de T. La segona, tornar a la situació anterior al 1978; és a dir, recuperar una platja contínua de gran amplada.
En aquest punt, l'estudi és contundent. Segons indiquen els experts de la Universitat, mantenir els espigons, a la llarga, només portarà problemes. Les zones de platja que hi ha entre l'un i l'altre s'aniran perdent. Per tant, l'estudi conclou que aquesta "no és la solució adequada" i aposta obertament per eliminar-los.
L'Ajuntament s'hi resisteix
L'estudi de la Universitat de Cantàbria, que ja s'ha fet arribar a Madrid, ha de servir com a base perquè Costes redacti el projecte que permeti posar fre a la regressió del litoral. L'Ajuntament, però, aposta per preservar els espigons tant com sigui possible. "La nostra voluntat és mantenir la imatge actual que té la platja, i si en un termini de deu o quinze anys calgués desmuntar els espigons, ja ho farem", indica l'alcalde, Jordi Soler.
"La imatge que té ara la platja de Sant Antoni, amb els tres espigons, ens ha permès impulsar-nos com a destinació de turisme familiar", concreta Jordi Soler. L'alcalde explica que, tot i que inicialment l'Estat els hagi suggerit que els tres espigons han d'anar fora, Costes també està oberta a escoltar quines són les preferències del municipi. Per això, aquest setembre, l'Ajuntament obrirà un procés de participació ciutadana i demanarà als veïns si volen que els espigons s'aguantin uns anys més.
Un cop es conegui el resultat de la consulta, el consistori el farà arribar a Madrid. A partir d'aquí, Costes s'ha compromès a tenir redactat el projecte per aixecar els dos dics durant el 2014. L'alcalde confia que, si es mantenen els calendaris, les noves estructures estiguin enllestides el 2016.
"El més important és que, deixant de banda si cal o no mantenir els espigons, hem aconseguit que el Ministeri es comprometi a executar una obra que permetrà protegir l'element principal de les nostres platges: la sorra", conclou Jordi Soler.
