ERC reclama la cessió de les casernes de la Guàrdia Civil gironines

Els republicans proposen que es converteixin en habitatge protegit

La caserna de la Guàrdia Civil de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) és una de les més de vint casernes de les Comarques Gironines. Conjunt d’equipaments abandonats i infrautilitzats que la diputada al Congrés dels diputats espanyol, Teresa Jordà, i el regidor de l’ajuntament de Sant Joan de les Abadesses, Sergi Albrich, han explicat que Esquerra Republicana de Catalunya en sol·licitarà la cessió, pels ajuntaments que ho requereixin, per tal de destinar-les a famílies amb poc recursos econòmics o transformar-les amb habitatges de protecció oficial de venda o lloguer.
                                                                                                   
Albrich ha afirmat que: “ERC, des de l’any 2000 ha sol·licitat en més de quatre ocasions que l’Estat Espanyol cedeixi la caserna de la Guàrdia Civil amb l’objectiu de promoure habitatge de protecció oficial, tant de venda com de lloguer, destinat a joves o a famílies amb dificultats econòmiques. En un moment de crisi com l’actual, i després de quasi 15 anys d’abandonament, és il·lògic que es mantingui tancat un equipament de grans dimensions que podria reformar-se i provocar-ne l’ocupació. En l’època de recessió econòmica que estem vivint hem de fomentar la retenció dels joves al municipi i afavorir les famílies que pitjor ho estan passant. A Sant Joan fa més de vuit anys que no construeix habitatge protegit i la cessió d’aquest equipament podria subsanar aquesta manca”.
 
La diputada al Congrés, Teresa Jordà, presentarà una proposició no de Llei per tal que es facin les modificacions legals o administratives oportunes per tal que qualsevol edifici públic que pertanyi als ministeris de Defensa o Interior passi a ser del municipi, en cas que aquest ho demani, després d’un període de 5 anys sense ocupació a un preu simbòlic d’un euro el metre quadrat. Així mateix també es demana que aquells municipis que van fer una cessió del sòl als ministeris de Defensa o Interior puguin recuperar-ne la titularitat si no compleix l’objectiu amb el qual es va cedir. I també, obrir un període de 6 mesos en el que els ajuntaments puguin demanar al Ministeri de Defensa la cessió dels espais de la seva titularitat, infrautilitzats o en desús, amb l’objectiu de realitzar projectes amb finalitats socials per a poblacions necessitades d’aquestes.
 
Jordà ha explicat que ‘tal i com passa a Sant Joan de les Abadesses, les casernes buides afecten al valor econòmic de l’edifici, a la seguretat i també a la imatge del municipi. Per això reclamem, que a més en temps de crisi, es destinin a habitatges socials’.
 
Cronologia

L’actual caserna de la Guàrdia Civil Espanyola de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), al marge de ser un equipament per un ús suposat de seguretat ciutadana, també era la vivenda pels guàrdies civils destacats a la caserna. Aquest és un edifici de planta baixa i quatre pisos, més un soterrani. Fou inaugurada l’any 1987, després que l’ajuntament comprés el solar i el cedís a canvi de la construcció i ús posterior com a caserna de la Guàrdia Civil. L’acord de cessió preveia que la titularitat del sòl continuava essent municipal, però quedava afectat en ús, sempre i quan  la construcció que fes el Ministeri de l’interior fos el d’ús de casa-cuartel. Per tant, aquesta és una situació singular on el sòl és titularitat municipal, però l’edifici construït a sobre va ser sufragat i és propietat de l’Estat. L’ajuntament no va cedir la propietat del solar, com alguns altres municipis sí que ho van fer.
 
Amb el desplegament del Cos dels Mossos d’Esquadra el nombre d’agents destinats a seguretat ciutadana i trànsit van anar disminuint arribant al mínim de tant sols tres agents. L’equip de govern municipal d’ERC, l’any 2000, ja en va demanar la reversió o cessió de l’immoble atenent el poc ús que en feia l’estat, en tenir bona part de la instal·lació buida.

El Ministeri de l’interior va contestar que era prevista ampliar la dotació d’agents dels SEPRONA (servicio de protección de la naturaleza) per la posició estratègica de la caserna. De fet, així ho va fer, i fins a finals de 2002 hi va haver formalment un destacament de SEPRONA. Quan el desembre de 2002 el Ministeri va comunicar que desplaçava els agents a un altre indret, l’equip de govern municipal (ERC) va aixecar acta de la no presència de cap agent, i va demanar la cessió de l’immoble, atenent que el solar era municipal i a més no s’estava realitzant l’ús pel qual havia estat cedit, de fet, no tenia ús. Aquest acord va ser pres pel ple amb acord dels tres grups municipals (ERC, PSC i CiU).
 
El 2004 el GIESE (Gerencia de Infrastructuras i Equipamientos de Seguridad del Estado), institució que gestionava el patrimoni dels ministeris de l’interior i defensa, va fer la proposta de venda de l’edifici per 800.000 euros, que no fou acceptat per l’ajuntament. El GIESE va arribar a rebaixar l’import després d’un any de negociacions, en poc més de 350.000 euros. Import extremadament elevat per un equipament que l’ajuntament de Sant Joan, al llarg dels anys 2004 i 2005, va haver d’arranjar-ne diferents desperfectes que provocaven  inseguretat a la via pública (desprendiments de canaleres i teules) on l’ajuntament va haver d’actuar de forma subisidiària, reclamant els costos al Ministeri.
 
Posteriorment, el govern de la Generalitat, el 2005, va estudiar la proposta de comprar les antigues casernes de la Guàrdia Civil a Catalunya. L’ajuntament (ERC) va demanar i aconseguir que la Secretaria d’habitatge inclogués també la de Sant Joan dins les 44 casernes que la Generalitat volia comprar. Aquesta operació ascendia, segons taxació de la mateixa secretaria d’habitatge, a uns 13 milions d'euros. En el cas de la compra de la caserna de Sant Joan en aquesta paquet de les 44 casernes, es va signar un preacord entre habitatge i ajuntament, on la planta baixa seria cedida a l’ajuntament com a equipament, mecanisme de regular i compensar la cessió que va fer l’ajuntament el 1984. Al 2006, un cop més, l’Estat es fa enrere i no baixa el preu ja donat pel GIESE i la cessió és fa inviable.