El Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (Pla de l'Estany) ha acollit aquest matí la formalització de la doble donació del fons professional de Jeroni Moner Codina (1940 – 2021), per part dels familiars de l’arquitecte banyolí, al Centre d’Estudis Comarcals de la capital del Pla de l’Estany i a l’Arxiu Històric de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).
L’acte ha comptat amb la participació de l’escriptora Dolors Bramon, dona de l’arquitecte; Roser Masgrau, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles; i del president de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).
La donació del fons es produeix dos anys després de la mort de Jeroni Moner, un fet que ha facilitat que sigui un fons pràcticament complet. Aquest es compon de documentació personal (correspondència, fotografies, documentació diversa) i documentació professional (plànols, maquetes, documentació administrativa i reportatges fotogràfics relatius a projectes...), la majoria d’ella original. Compta també amb nombrosos croquis, dibuixos i apunts de treball de gran valor que permeten tenir una visió molt àmplia i veraç de la seva metodologia i processos de treball.
Amb aquesta nova incorporació, l’Arxiu Històric de la Demarcació de Girona del COAC augmenta el volum de fons custodiats els quals permeten conèixer i tenir una visió més completa de l’arquitectura catalana del nostre segle.
Per la seva part, el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, incorpora documentació relativa a temes de patrimoni de la ciutat (els recs, la Farga), del moviment artístic local (el Grup Tint) i del procés polític (la Plataforma Progressista).
Jeroni Moner Codina
Es va formar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona en la qual va obtenir el títol d’arquitecte l’any 1968. Finalitzats els estudis, va obrir despatx a Barcelona conjuntament amb Albert Illescas i Gabriel Mora, amb els quals va realitzar diversos projectes a Barcelona i Banyoles. Posteriorment, es va instal·lar a Banyoles, on va crear el seu propi estudi l’any 1971.
A part de la tasca professional com a arquitecte, també va participar de manera molt activa en la vida cultural i política de la província gironina, així com en l’estudi i la defensa de l’urbanisme, el patrimoni arquitectònic i paisatgístic de casa nostra. Va ser membre de la Comissió de Patrimoni Cultural de Girona entre el 1973 i el 1993, i president del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, entitat dedicada a la defensa i estudi del patrimoni local.
Entre el 1971 i el 1981 va ser professor de Projectes de l’ETSAB a l’equip de Rafael Moneo, i d’Arquitectura del paisatge a la càtedra de Manuel Ribas.
En el camp de la investigació, ha estudiat i promogut grups de treball sobre l’arquitectura de la masia, la Catalunya Romànica, i la casa urbana medieval. També ha treballat qüestions relacionades amb el paisatge centrades, bàsicament, en l’estany de Banyoles. Per altra banda, ha participat en el camp de la planificació urbanística, especialment en allò relacionat amb la protecció i desenvolupament del patrimoni.
Pel que fa a l’obra, en destaquen les projeccions i construccions de diverses edificacions a Banyoles, com la Casa Masgrau o l’edifici de Mobles Terrades, i especialment algunes intervencions en edificis històrics com per exemple el projecte d’ampliació de la Pia Almoina de Banyoles per convertir-lo en Museu Arqueològic, el projecte de rehabilitació del convent de Sant Domènec de Castelló d’Empúries amb Arcadi Pla, o el projecte de rehabilitació del Monestir de Sant Esteve de Banyoles per a Arxiu Històric Comarcal del Pla de l'Estany.
Per altra banda, també ha realitzat diverses intervencions i estudis entorn de l’Estany de Banyoles, com és el cas de projectes de rehabilitació d’alguna pesquera com la Malagelada, o diversos estudis per a la protecció de la conca lacustre de l’Estany.
Pel que fa a la ciutat de Girona, ha intervingut en el Pla especial del barri Vell, com també en l’ampliació de l’Hospital Josep Trueta. Cal destacar la seva participació en el projecte de reforma de l’antic edifici de la Pia Almoina com a seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya de la Demarcació de Girona.
