Descobreixen dues grans premses de vi del segle IV dC a Sarrià de Ter

La sisena campanya d'excavacions a la vil·la romana de Sarrià de Ter, que va començar a l'abril i s'allargarà fins finals de setmana, s'ha centrat en la part industrial del conjunt. Després que en els darrers anys els arqueòlegs anessin delimitant el perímetre i l'interior de les diferents estances de la zona residencial (on han aparegut diversos mosaics), aquest 2013 l'excavació ha entrat de ple a la part que ocupaven les dependències relacionades amb les feines del camp.

Aquí, els arqueòlegs han descobert una estança on hi havia dues grans premses de vi (de dos metres i mig de diàmetre cadascuna) i un conjunt de dipòsits de decantació. Després d'aixafar el raïm, els antics romans el passaven als dipòsits i, d'aquí, s'abocava a les bótes perquè fermentés.

Les restes que s'han desenterrat ara daten del segle IV dC. Tot i això, però, els arqueòlegs han trobat indicis que els fan concloure que la vil·la romana ja disposava de part industrial des del segle I dC.

"S'ha de tenir en compte que aquesta zona va funcionar durant diversos segles, i que aquí hi havia molt més desgast i s'hi havia d'anar fent reformes", indica Palahí. I hi afegeix: "De fet, tenim constància que el paviment d'un dels dipòsits es va arribar a refer fins a cinc vegades al llarg d'aquests segles".

A més d'això, durant aquesta campanya els arqueòlegs també han excavat altres parts de la zona residencial de la vil·la. Entre d'altres, han desenterrar les restes del porticat que presidia l'entrada a la casa o també han completat el perímetre d'algunes de les habitacions que havien començat a estudiar en anys anteriors.

Més de 10.000 metres quadrats

De moment, durant les diferents campanyes, s'han excavat uns 1.000 metres quadrats de l'antiga vil·la romana. Es calcula que la superfície total del conjunt, però, podria superar els 10.000 metres quadrats edificats.

La vil·la romana del Pla de l'Horta, declarada Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), es troba a uns quatre quilòmetres de l'antiga Gerunda. Es va construir a mitjans del segle I aC i va existir fins al segle V dC, amb una reocupació de part de l'espai en època visigoda. La vil·la tenia una important zona residencial, on hi havia rics paviments de mosaic i plaques de marbre. A més, també tenia diversos patis i espais enjardinats (i com a mínim, un d'ells estava presidit per una font monumental).

Segons destaca Lluís Palahí, l'objectiu a curt termini és poder fer visitables les restes de la part que s'ha excavat fins ara. De fet, aquest mateix mes de juny, la Comissió de Patrimoni va aprovar el projecte per instal·lar una coberta de metall i vidre de 660 metres quadrats per protegir les restes i obrir-les al públic. El projecte, d'uns 600.000 euros, es pagarà amb fons europeus i amb una subvenció del Ministeri de Foment mitjançant l'1% Cultural.

La més ben conservada

La vil·la romana del Pla de l'Horta és la més ben conservada de totes les que hi havia al voltant de l'antiga Gerunda. A més d'aquesta, els arqueòlegs també n'han localitzat d'altres a Montfullà (però aquí, s'hi va edificar l'església parroquial al damunt) i a Vilablareix (de la qual només se'n conserven restes de les termes, perquè l'antiga construcció està totalment arrasada).

Apart d'aquestes restes, també es té constància que al barri de Palau, al voltant del col·legi Bell-lloc de Girona i a la zona d'Aiguaviva hi havia altres vil·les (perquè s'han localitzat monuments funeraris associats o bé mosaics).