El Canal de Salt (Gironès) acull aquest dijous al vespre l'espectacle 'Jessica and me' de Cristiana Morganti. En ella, la coreògrafa pujarà a dalt de l'escenari per interpretar una peça autobiogràfica en què intentarà desdoblar-se entre el seu jo real i el subconscient que l'acompanyarà a partir de gravacions.
Al llarg de l'espectacle hi haurà algunes de les reflexions personals que li ballaven pel cap en el moment de produir aquest espectacle i anirà responent a totes aquestes inquietuds en directe. També es dirigirà als espectadors per interpel·lar-los directament.
Tot plegat mentre Cristiana Morganti també juga amb un vídeo que es veurà al fons de l'escenari i al ritme d'una música que també jugarà un paper important. La coreògrafa ha remarcat que la música l'ha escollit en base als ritmes que li permeten ajudar a crear una atmosfera en concret i per tant "no és una música de fons que acompanyi, sinó que té una funció dramatúrgica" dins de 'Jessica and me'. Morganti ha recorregut a diversos estils com ara el jazz per acompanyar-la en aquest viatge autobiogràfic.
L'espectacle es va estrenar fa nou anys i això també ha comportat que amb el pas del temps s'hagin d'adaptar alguns moments de la coreografia. "Per a Jessica el temps no passa, però per a la Cristiana sí", ha reconegut la ballarina en una roda de premsa aquest dimarts a Salt. Morganti ha reconegut que el seu cos "ha canviat" al llarg dels nou anys que fa que interpreta 'Jessica and me'.
Un dels exemples que la coreògrafa ha posat és un fragment en què es passa "quatre minuts corrent" i això li suposa un desgast físic que al principi no tenia. També hi ha moments en què assegura que ha d'anar "en compte" per poder mantenir el ritme.
Malgrat tot, la ballarina reconeix que aquest pas del temps i el desgast físic també formen part de l'espectacle. De fet, és una de les reflexions que vol transmetre l'artista de com els anys canvien el cos i les capacitats físiques. Tot i així, se sent satisfeta que nou anys després de l'estrena encara senti "un viatge" cada vegada que interpreta 'Jessica and me'. Morganti afirma que cada funció nota una evolució entre el principi i el final i creu que això és el que busca tot artista cada vegada que interpreta un espectacle.
L'ombra de Pina Bausch
Un dels objectius de la peça és alliberar-se de la figura de la seva gran mestra, Pina Bausch, amb qui va treballar durant 18 anys de la seva vida –i durant 22 a la seva Tanztheatre Wuppertal Company. La ballarina italiana explica que durant molt temps ha tingut la sensació de no saber qui és, quin és el seu univers i per això necessitava connectar amb els seus orígens a partir d'aquest espectacle de reflexió.
Morganti revela que una de les coses que més admira de Pina és que estava molt connectada amb el seu propi instint. “Quan era jove al principi al públic no li agradaven les seves peces. A Wuppertal les odiaven, l’odiaven a ella, i era com si tots estiguessin en contra seva. Aleshores, ella sentia que no podia fer altra cosa que connectar-se amb ella mateixa” explica l’italiana.
Tot i que al principi temia les comparacions entre ella i Bausch, ara assegura que aquesta etapa li queda "molt lluny". A més, lamenta que els joves "no la coneguin" i per això vol recordar-la perquè "va ser un testimoni important".
