Besalú (Garrotxa) torna a convertir-se aquest cap de setmana en capital de les editorials independents. Després d'aturar-se durant dos anys per desavinences amb l'administració, la fira Liberisliber recupera els carrers i places del centre.
Hi participen una setantena d'editorials -57 de les quals, catalanes- que aprofiten aquesta plataforma per posar el seu catàleg a disposició dels lectors. Hi ha novetats, però també llibres que no són fàcils de trobar.
El certamen, que a banda dels estands inclou un festival literari, inaugura aquest 2023 el seu primer eix temàtic: l'art de llegir. I torna amb ganes d'expandir-se i projectar-se per tenir presència tot l'any, amb recursos en línia i trobades professionals.
Aquest 2023, després d'un "impàs involuntari" -com el defineix el seu director, Miquel-Àngel Codes- Liberisliber ha tornat a Besalú. S'havia aturat durant dos anys, arran de les desavinences amb les ajudes "que no garantien unes condicions de treball mínimes" (perquè no es confirmaven fins a dos mesos abans).
Ara, però, superat aquest escull pels compromisos adquirits tant per l'Ajuntament com per la Diputació, el certamen recupera carrers i places. Ho fa mantenint l'essència dels inicis, però també incorporant novetats i ganes d'expandir-se; en aquest cas, no amb més espais, sinó amb voluntat de projectar-se durant tot l'any.
Que hi havia ganes que Liberisliber tornés ho demostren les xifres. "Tenim 65 editorials a les quals no hem hagut ni de trucar, i n'hi ha una trentena que s'han quedat en llista d'espera", explica Codes. Aquest 2023, de totes les editorials independents que hi participen, onze ho fan per primer cop.
El contacte de tu a tu
Una de les editorials novelles a Liberisliber és la barcelonina Chronos, que es dedica a llibres de ciència-ficció. Des de darrere l'estand, el seu editor, Gonzalo Rodríguez, subratlla que el contacte tu a tu amb el lector permet "explicar de primera mà per què hem escollit els llibres, quina passió ens ha portat a publicar-lo, i poder ensenyar aquella part del catàleg que sabem que és difícil que es mantingui a les llibreries".
La majoria dels segells de la Liberisliber són catalans, com ara Cal·lígraf, Ela Geminada, Gavarres, Periscopi, Pol·len o Sidillà. Però el renom de Liberisliber també arriba més enllà, amb tres de Madrid, dues del País Valencià i una de Navarra, el País Basc i Andalusia.
Tot i que Codes admet que en els darrers anys les editorials independents han guanyat presència, encara admet que hi ha feina a fer. "S'ha avançat moltíssim, però cal bregar per tenir aquest raconet d'atenció", explica. I ho testifica un dels segells que des dels inicis són a Liberisliber, la figuerenca Cal·lígraf. "Som editors que cuidem els nostres llibres davant de l'allau que arriba a les botigues; nosaltres en publiquem una quinzena cada any, i venir aquí ens permet explicar què hi ha al darrere de cada títol", concreta el seu editor, Ramon Moreno.
Per triar i remenar
La fira serveix de plataforma per conèixer autors novells, reedicions de clàssics, traduccions de llibres estrangers alternatius, poesia contemporània. Alguns dels quals, o bé costen de trobar o mai seran als prestatges de les llibreries. De gèneres, n'hi ha també per triar i remenar: narrativa, no-ficció, fantasia, erotisme o teatre, passant per gastronomia, intriga, poesia i art.
A més, la fira també és una oportunitat per conèixer les novetats. Un exemple és Ela Geminada, que ara s'endinsa en la literatura eròtica amb la seva nova col·lecció Idil·lis, on ha publicat ja 'Delta de Venus' i al novembre traurà al mercat 'Obres púbiques' de Manuel de Pedrolo. "Creiem que és molt important recuperar referents eròtics en català, fomentar-ne les converses, i llegir literatura eròtica al final és regalar-nos moments de plaer i posar damunt la taula temes que encara ens són tabús", diu la seva editora, Laia Regincós. Del seu dia a dia, n'explica que la feina d'una editorial independent és "arriscada i solitària", però que "acaba compensant".
I a l'altra banda dels editors, hi ha els lectors. Gent que passeja pels estands remenant llibres a la recerca de petites joies. Com Joan Batlle, que ve de Banyoles buscant títols d'un psicòleg nord-americà del qual se'n declara admirador fervent. O les germanes gironines Clara i Maria Pilsa, que no es decanten per cap gènere. "Vaig a èpoques, m'agrada tot", expliquen.
A més, la fira també permet a les biblioteques ampliar el seu catàleg, amb llibres que s'escapen dels best-sellers. "Estem acostumats a les edicions més grans, i aquestes editorials petites fan coses molt maques que acaben essent molt desconegudes; posant-les al nostre fons, contribuïm a expandir les lletres i el coneixement", diu la directora de la biblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter (Gironès), Anna Sala.
I quan ja s'ha fet la passejada pels estands, Liberisliber també ofereix al visitant submergir-se durant tot el cap de setmana al festival literari (l'altra pota central del certamen conjuntament amb la fira). Hi ha més d'una trentena d'activitats, entre diàlegs, recitals, concerts, trobades amb autors o teatre al carrer.
Voluntat d'expandir-se
La represa de Liberisliber arriba també acompanyada de novetats. Tant en el fons com en la forma. D'entrada, el certamen enceta una programació més col·laborativa, implicant les editorials al voltant d'un eix temàtic. El d'aquest 2023, és l'art de llegir. A més, Liberisliber deixa de celebrar els seus premis els reconvertirà en un projecte de recomanacions lectores (del qual en donarà més detalls a la tardor).
Però sobretot, i així ho destaca el director del certamen, Miquel-Àngel Codes, allò que es vol és que el projecte "tingui presència més enllà d'un cap de setmana, i s'estengui al llarg de l'any". Per això, Liberisliber vol posar en marxa recursos en línia (com cercadors de traductors, il·lustradors i festivals literaris que generin oportunitats de feina) i noves trobades professionals. Una, centrada en la il·lustració i una altra que vol reivindicar -i aconseguir- que es facin traduccions de textos locals.
Els detalls d'aquestes iniciatives s'aniran donant a conèixer des d'ara i fins a finals d'any. I demostraran que Liberisliber té empremta, i afany, per impulsar les editorials independents.
