La Diputació de Girona no recorrerà la sentència del TSJC que tomba la variant de Vilafant (Alt Empordà), però ja deixa clar que no la comparteix i que vol tornar a tramitar el projecte. La corporació critica que l'alt tribunal català, a l'hora de resoldre el recurs, hagi introduït "un concepte nou" -en concret, el de "variant de traçat"- quan el jutjat contenciós de Girona va concloure que el projecte aprovat el 2021 era un condicionament de part de la carretera GIP-5129.
A més, la Diputació també diu que, mentre ha durat el litigi, va solucionar allò que li requeria Carreteres de l'Estat. Ara, la corporació engegarà altra vegada la tramitació -aquest cop, a partir de la sentència del TSJC- per tirar endavant el nou pont sobre el Manol.
La sentència del TSJC estima el recurs interposat pels veïns de Vilafant contraris al projecte. I en conseqüència, anul·la part del què havia resolt el jutjat contenciós administratiu 1 de Girona (que va tractar l'afer en primera instància). A grans trets, l'alt tribunal català conclou que l'obra -que ha de substituir l'actual passallís per un pont sobre el riu- no és una millora de la carretera actual, sinó que va més enllà i que es tracta d'una variant.
A més, segons el TSJC, el projecte no es va tramitar com pertocava. Entre d'altres, perquè s'hauria d'haver fet un estudi informatiu previ (segons recull la Llei de Carreteres catalana). A més, la sentència també anul·la el projecte perquè Carreteres de l'Estat n'havia emès un informe desfavorable.
Tot i que la Diputació de Girona pot presentar recurs de cassació, la corporació ja ha anunciat que no ho farà. Segons explica en un comunicat, ha pres la decisió per un motiu jurídic. En concret, "perquè no concorren els requisits legals necessaris establerts a la llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa".
Ara bé, la Diputació també deixa clar que, tot i això, en cap cas comparteix la decisió del TSJC. D'entrada, la corporació recorda que el jutjat contenciós de Girona, a l'hora de dictar la primera sentència, va rebutjar "nombrosos motius d'impugnació" contra el projecte i deixava clar que, al seu entendre, l'obra no era "una variant de població" sinó que es tractava de la millora d'un tram de la carretera GIP-5129.
En conseqüència -diu la Diputació- això suposava que el projecte no s'havia de sotmetre a l'avaluació d'impacte ambiental, ni que tampoc calia fer-ne un estudi informatiu previ. A més, el jutjat de Girona també deia que l'informe desfavorable de Carreteres de l'Estat no afectava a tot el traçat, sinó tan sols a un punt en concret (la connexió del nou tram amb l'N-260) i que això es podia corregir.
"Variant de traçat"
Ara, la Diputació de Girona critica que la sentència del TSJC ha introduït un concepte nou "que mai s'havia plantejat fins ara". Perquè en comptes de parlar de "variant de població", l'alt tribunal diu que l'obra de Vilafant és una "variant de traçat". Una tipologia tan sols apareix a l'annex de la Llei de carreteres estatal i que, per tant, "només s'aplicaria a les que formen part d'aquesta xarxa", sosté la corporació gironina.
"La Llei de carreteres catalana no preveu aquest concepte; i per aquest motiu, la Diputació ha defensat el projecte de condicionament de la carretera en un tram menor de 10 quilòmetres", continua. Aquí, però, tot i que el TSJC "reconeix expressament que la Diputació no havia de seguir el procediment d'avaluació d'impacte ambiental", la corporació admet que no es va seguir el tràmit d'estudi informatiu previ -que sí recull la llei catalana- i que ha estat "el defecte procedimental" que ha fet anul·lar el projecte.
Pel que fa a l'informe desfavorable de l'Estat, que el TSJC també posa com a motiu per tombar la variant, la corporació defensa que, mentre ha durat el litigi, es va redactar "un nou projecte per donar compliment als requeriments tècnics i a les prescripcions de Carreteres de l'Estat".
"Greu problema de seguretat"
Ara, tot i que la sentència del TSJC obligui a tornar a començar el procés de cap i nou, la Diputació de Girona sosté que vol tornar a tramitar el projecte. Ho justifica atenent els interessos de l'Ajuntament de Vilafant i a la voluntat "de solucionar el greu problema de seguretat vial que suposa l'actual passallís sobre el riu Manol".
