Estudien a la Garrotxa com la natura redueix trastorns d'ansietat, depressió i estrès

Ja s'ha fet una primera fase de la recerca amb 45 pacients

Nombrosos estudis relacionen el fet de viure a prop d'espais naturals amb una menor prevalença de trastorns mentals, en especial aquells vinculats a l'ansietat, la depressió i l'estrès. Sota aquesta premissa, des de l'Equip d'Atenció Primària Olot de l'Institut Català de la Salut (ICS) –juntament amb els EAP de Besalú (ICS), Sant Joan les Fonts (FHOCG) i la Vall d'en Bas (FHOCG)–, es desenvolupa un projecte basat en immersions guiades a la natura, que té com a objectiu avaluar l'efecte que té el contacte guiat a la natura en persones majors de 30 anys residents a la Garrotxa que pateixen aquests estats emocionals.

L'estudi, que compta amb la supervisió de l'Institut d'Investigació en Atenció Primària de Salut Jordi Gol (IDIAPJGol), va engegar-se el gener i s'allargarà fins a finals de 2024. Ja hi participen 45 pacients dels 166 que es preveuen incloure a la recerca. Una part d'ells formen l'anomenat grup d'Intervenció.

Després que aquest grup hagi completat les set primeres setmanes del programa, ja s'estan recollint els resultats preliminars. "Els tests semblen indicar que les persones que fan les immersions guiades a la natura passen d'un estat moderat-greu a lleu", explica Villar, que és metgessa a Les Preses i investigadora principal del projecte.

Aquest projecte sorgeix de la necessitat d'abordar l'augment de la incidència de persones que viuen en estat de depressió, ansietat o estrès els darrers anys i, sobretot, en el context de postpandèmia, utilitzant els recursos de natura que hi ha al territori i la prescripció social. L'estudi es dissenya per valorar com la població local que pateix emocionalment es pot beneficiar dels recursos de natura més propers. El grau d'eficàcia del projecte s'avalua mitjançant tests que mesuren l'estat d'ànim de les persones que pateixen una d'aquestes patologies.

Els pacients es deriven de tots els consultoris d'atenció primària de la Garrotxa, així com des de l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS) mitjançant el programa de col·laboració amb l'atenció primària i comunitària (PCP). Pel que fa als itineraris, es fan als municipis de les Preses i la Vall d'en Bas.

Els tests es passen al grup d'intervenció i, de forma paral·lela, al grup de control, durant els mateixos períodes de l'estudi. Els resultats obtinguts en un grup en contrast amb l'altre permeten determinar si la intervenció millora la simptomatologia dels individus al llarg del temps.

Les referents de benestar emocional i comunitari (RBEC) s'encarreguen de recopilar les dades que permeten avaluar com la prescripció social  de natura –també anomenada 'recepta verda'– pot suposar una millora en el control de l'estrès, l'ansietat i la depressió.

Sis mesos per a cada grup de pacients

La durada del programa és de sis mesos per a cada grup de pacients, fet que suposa un factor diferencial respecte a altres estudis similars, com indica Quionia Villar: "No hi ha gaires estudis en aquest àmbit que facin un procediment tan llarg en el temps per buscar una millora sostinguda en el benestar de les persones". Les primeres immersions guiades a la natura tenen una durada de tres hores setmanals durant les primeres set setmanes. Posteriorment, i durant cinc mesos, les trobades són mensuals.

Una guia professional formada en boscos terapèutics acompanya el grup d'intervenció i facilita l'experiència pels itineraris dissenyats en espais naturals dels municipis de les Preses i La Vall d'en Bas, que ressegueixen antics camins i boscos. També es fan sortides guiades pels dos boscos de la Xarxa Sèlvans que hi ha a la Garrotxa (Salvador Grau i Les Olletes).

Al llarg de l'itinerari, es desenvolupen una sèrie de propostes sensorials i expressives en continu contacte amb la natura, amb l'objectiu d'adquirir noves capacitats de gestió emocional que ajudin a millorar la salut i el benestar personal. El fet de tractar-se d'una activitat grupal també propicia que es desenvolupin habilitats d'interacció social i de companyonia.

Precisament, la reconeguda diversitat d'espais naturals que té la comarca ha propiciat que es vagin duent a terme altres iniciatives que vinculen la medicina i el medi ambient, com la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica de la Garrotxa, instaurada el 2017 a l'Hospital d'Olot amb l'objectiu d'abordar la detecció, l'avaluació i el maneig de malalties i riscos mediambientals relacionats amb la salut dels infants, a més de proporcionar educació, formació i recerca en aquesta àrea. 

Estudi extrapolable

El plantejament d'aquest estudi és que pugui ser extrapolable a altres entorns amb  població que tingui l'oportunitat d'apropar-se a la natura. Perquè sigui així, la metodologia de treball del projecte es documenta de manera rigorosa, tant pel que fa a les tècniques com a les eines utilitzades a cadascuna de les sessions i als entorns per on es fan els guiatges. El document elaborat serà útil per transferir aquest coneixement a altres equips de professionals del guiatge. A més, s'ha elaborat material gràfic en format de fitxes que poden ser emprades de manera autònoma una vegada els pacients hagin fet el programa guiat.