Fa sis dècades, l'escriptor nord-americà i pare del nou periodisme, Truman Capote, va aterrar al litoral de l'Empordà per inspirar-se a l'hora d'escriure el seu relat sobre el crim múltiple d'Holcomb (Kansas). Un dels llocs on hi va fer estada, a més de l'hotel Trias de Palamós, va ser al xalet de cala Sanià.
Ja aleshores la casa tenia història; als anys 30, l'havia construïda la parella Woevodsky-Webster (els mateixos que van bastir el castell de Cap Roig). Però Capote, amb la seva estela literària, encara li'n va donar més.
Amb el temps, la casa va passar a mans de la família Ferrer-Salat, els artífexs de Finestres. Fidels a la seva filosofia de mecenatge ambiental i cultural, que practiquen des de fa dècades, ara l'han incorporada al seu particular univers, reconvertint la casa Sanià en residència literària.
"La nostra és una aposta per una filantropia sistèmica i transformadora, no elitista, que busca atacar les causes i les arrels que provoquen les desigualtats", assegura l'empresari, mecenes i alma mater de la fundació, Sergi Ferrer-Salat. "Som conscients de la crua realitat que ens envolta, però també coneixem aquell proverbi que diu que és millor encendre una espelma que maleir la foscor", hi afegeix.
Ferrer-Salat no amaga que el xalet de casa Sanià, que la seva família va comprar el 1973, li provocava "un dilema moral" perquè era "un espai idíl·lic poc utilitzat". El naixement de la llibreria a Barcelona, les beques que ofereix, la connexió amb la fundació italiana Santa Maddalena -on ja hi ha una residència literària- i sobretot amb qui n'era el curador, Nicolás G. Botero, van fer la resta. "L'espai incomparable, a tocar de mar, i el seu lligam amb la creació de l'obra mestra 'A sang freda', eren una combinació ideal per trobar la inspiració", subratlla Ferrer-Salat.
Creació i intercanvi
Ara, aquella idea ja s'ha convertit en realitat. La nova residència literària Finestres neix amb l'objectiu de fomentar la vocació literària i l'intercanvi cultural. No ho fa, però, a cegues. Perquè abans que comencin formalment les estades (aquest octubre la inauguraran Mariana Enriquez, Kae Tempest, Robin Robertson i Irene Pujadas) ja hi ha hagut escriptors i poetes que l'han tastada durant el darrer any.
La primera va ser Irene Solà, que va acabar-hi el seu darrer llibre. Però també hi han estat Belén López Peiró, Clyo Mendoza, Sabina Urraca, Leila Guerriero, Pol Guasch o Gabriela Wiener, entre d'altres. Dins aquest llistat hi ha també Gabriel Ventura, que viu a cavall de l'Empordà i Barcelona -on hi fa classes- i que va estar-s'hi entre el març i l'abril.
La casa Sanià li va permetre inspirar-se per crear tant poemes del recull en què treballa com un relat entre la ficció i l'assaig. "És un entorn idíl·lic", explica rememorant els passejos que feia pel litoral. I més enllà de la vena creadora, Ventura també posa en relleu que el contacte amb d'altres escriptors és molt beneficiós: "Permet intercanviar visions i punts de vista i, d'alguna manera, ens acaba unint a través de les nostres obres".
La calma en un món que no s'atura
El director de la residència literària Finestres assegura que una iniciativa com aquesta era "absolutament indispensable", perquè permet trobar la calma en un món "que no s'atura i va molt ràpid". "La literatura i la cultura en general ho necessita; amb la immediatesa d'avui dia, no hi ha espai per a la contemplació i la reflexió", afirma Nicolás G. Botero.
A la finca Sanià, les residències literàries s'estendran entre les dues setmanes i el mes de durada. S'obren a autors i autores de qualsevol nacionalitat, llengua, gènere o identitat, sempre que siguin majors de 18 anys. Durant el període de residència, al mateix temps, a la casa de Palamós n'hi conviuen quatre d'ells (tres al xalet, i l'altre a la barraca).
Botero concreta que la selecció es fa de tres maneres diferents. La primera és a través d'una convocatòria oberta, que se subdivideix en tres gèneres: novel·la, conte i poesia. "Aquests projectes es valoraran a través d'un comitè seleccionador format per tres llibreteres de Finestres", precisa el director. La segona via és a través dels programes de premis i beques de la Fundació. En aquest cas, tots els guanyadors i guanyadores tenen dret a una plaça. I finalment, el tercer camí d'entrada és a través d'invitació directa.
"La casa, com una pàgina en blanc"
El director de la residència literària Finestres fa un símil entre el blanc de les parets de la casa Sanià amb el d'una pàgina immaculada. "Aquest color ens dona, precisament, una aproximació directa al sentit del projecte; perquè apart d'omplir pàgines amb allò que creen, els autors i autores també escriuen la seva pròpia història a través de la interrelació amb els altres", concreta Nicolás G. Botero.
"A més de tots els elements pensats per propiciar l'entusiasme literari, dins els quals pren importància el paisatge, hi ha també les persones amb qui es comparteix l'estada i els debats al voltant de la literatura", precisa el director.
A partir d'ara, la fundació també anirà bastint el que ha batejat com a Arxiu Sanià, on s'hi recolliran els diaris que escriuran els residents durant la seva estada literària al xalet de Palamós. S'aniran penjant a la pàgina web de la residència, on ja hi ha també dos textos que, com concreta Botero, són els "pilars" sobre els quals s'assenta el projecte: Truman Capote i la Costa Brava.
Els han escrit l'escriptora i periodista argentina Leila Guerrero i el català Toni Sala, que en els darrers mesos han fet estada a Sanià. Guerrero ha investigat el pas de l'escriptor nord-americà per la Costa Brava i ha convertit la seva recerca en una crònica. I Sala ha aportat un text sobre la tradició literària de l'entorn on es troba la residència.
L'antiga Gavina reviu
La residència literària no és l'únic projecte que la llibreria i la fundació barcelonines tenen a Palamós. Finestres ja va anunciar que obriria un establiment a la Costa Brava a mitjans del 2024, i avui ha donat més detalls del projecte. La nova llibreria serà una realitat entre la primavera i l'estiu i ocuparà el lloc que va deixar orfe La Gavina, situada al carrer Major de Palamós.
La directora de les llibreries Finestres, Àurea Perelló, explica que s'ha estat treballant "des del minut zero" perquè el nou establiment tingui relació amb la residència literària (per exemple, acollint-hi lectures dels autors). La llibreria tindrà aproximadament 60 metres quadrats repartits en dues plantes de les quatre que té l'immoble, i tot i que intentarà replicar la filosofia de Barcelona -on impera el silenci per revestir l'experiència literària- Perelló també concreta que "s'adaptarà a les necessitats" de Palamós.
"No replicarem ben bé el que tenim a Barcelona, on el teixit de les llibreries és divers; en el cas de Palamós, on per exemple hi ha necessitat de llibres escolars, ens adaptarem", precisa Perelló. També, tenint en compte que el poble és municipi turístic.
