Un estudi de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDiBGI) descobreix que existeix una relació entre el teixit gras i la funció cognitiva cerebral. L'article, publicat a la revista científica Science Advances, identifica un grup de gens que, segons com s'expressin en el teixit adipós, s'associen a la capacitat cognitiva.
Es tracta d'una connexió desconeguda fins ara i que pot obrir la porta a trobar vies de tractament per millorar aquestes funcions del cervell en un futur. El doctor José Manuel Fernández-Real, ha detallat que aquestes primeres troballes són "un pas rellevant per investigar com funciona exactament aquesta associació i així poder definir les relacions causa-efecte de forma més concreta".
L'expressió d'un gen fa referència a la forma en què la informació genètica continguda en el gen es tradueix al cos, convertint-se en una funció biològica específica. Aquest estudi s'ha fixat en una desena de gens que s'expressen de forma diferencial segons la funció cognitiva, dins la qual s'inclouen capacitats com per exemple la memòria i l'aprenentatge.
El treball ha estat publicat a la revista científica Science Advances i ha estat liderat pel cap de la secció d'Endocrinologia de l'hospital Trueta de Girona i catedràtic de la Universitat de Girona; el doctor José Manuel Fernández-Real, que és el cap del grup de recerca en Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l'IDIBGI i el CIBEROb, el doctor Jordi Mayneris-Perxachs i l'investigador Miguel Servet, del mateix grup de recerca de l'IDIBGI. En són primeres autores les investigadores Núria Oliveras, la doctora Anna Castells-Nobau i Lisset de la Vega.
"Aquestes primeres troballes són un pas rellevant per investigar com funciona exactament aquesta associació i així poder definir les relacions causa-efecte de forma més concreta", ha explicat Fernández-Real, que remarca que els resultats de l'estudi "podrien obrir la porta, en un futur, a trobar noves vies terapèutiques que permetin millorar la funció cognitiva cerebral modificant l'expressió del gen en el teixit gras". Aquesta línia d'investigació també pot ser d'interès per buscar tractaments específics que abordin el deteriorament cognitiu que s'associa a l'obesitat.
Aquesta recerca té el punt de partida en estudis previs del mateix grup de recerca, que havien detectat una relació molt clara entre l'expressió d'alguns gens al teixit gras i la memòria recent.
Uns resultats que els van portar a preguntar-se quina era la possible relació entre aquests dos fets. Per investigar-ho, l'equip ha dut a terme proves en unes 80 persones, conjuntament amb estudis en ratolins i en mosques, confirmant que existia una associació similar entre els mateixos gens al teixit adipós i la cognició en els tres models.
"Estudiant l'expressió del genoma sencer al teixit adipós dels participants, vam identificar 188 gens del teixit adipós associats amb el rendiment en deu tests cognitius. El més interessant és que la modificació de l'expressió d'alguns d'aquests gens en el teixit adipós tant de mosques com ratolins va millorar la seva memòria i capacitat d'aprenentatge", apunta Mayneris-Perxachs.
La relació que s'ha trobat pot tenir a veure amb les característiques que comparteixen aquests dos teixits i a la programació genètica similar en diferents teixits. "A banda del mateix teixit gras, un altre teixit molt greixós que trobem al nostre cos és justament el cervell.
Per tant, podria semblar que hi hagi dos greixos que estiguin dialogant entre ells", explica Fernández-Real. De fet, l'expressió del mateixos gens a cèl·lules sanguínies (leucòcits) també s'associava a trets cognitius, el que indica la relativa uniformitat en l'expressió genètica a cèl·lules d'origen molt variat, apunta Mayneris-Perxachs.
L'estudi s'ha fet en col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, l'Institut Hospital del Mar Investigacions Mèdiques (IMIM), i la Universitat de Barcelona.
