La vuitena edició de les jornades de divulgació científica Science Needs You! que entre dissabte i diumenge s’han celebrat a Figueres i Darnius (Alt Empordà), organitzat per l’Associació Catalana per a la Divulgació Científica (ACDIC), i que enguany tenia com a eix temàtic ‘Les fonts d’energia del futur’, han aplegat més de 300 persones.
Segons Carlos F. Sopuerta, president de l’ACDIC, “estem contents perquè els assistents han quedat satisfets, el programa estava pensat per abordar tant la part científica com la part socio-econòmica i les implicacions al territori, i creiem que ho hem assolit”.
Àngels Yécora, secretària de l’ACDIC, ha explicat que entre els assistents, “un 40% eren estudiants de Batxillerat, un 20% professors d’institut, i la resta públic interessat en la ciència” i que “un 80% eren persones de l’Alt Empordà (dels qual 50% de Figueres i 50% de les altres poblacions) i la resta vingudes de comarques de les províncies de Girona i de Barcelona”.
Pel que fa a les activitats, dissabte al matí era el dia de les xerrades a l’Auditori Caputxins. Cent quaranta-cinc persones van assistir omplint l’auditori.
El primer ponent va ser Andreu Cabot Codina, investigador ICREA a l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), amb la xerrada Alternatives als combustibles fòssils. Cabot va fer una retrospectiva de les fonts d’energia que l’esser humà ha utilitzat al llarg de la història fins arribar als nostres dies, i va analitzar les alternatives als actuals combustibles fòssils, destacant que gairebé totes estan en un estat avançat de desenvolupament.
La següent xerrada va ser Fusió nuclear: el projecte ITER, de Sandra Julià Torres, enginyera industrial nuclear per la UPC. Julià va explicar de forma molt didàctica i precisa el macro projecte ITER de col·laboració internacional que es duu a terme al sud de França, on es generarà energia mitjançant la fusió nuclear, al igual que passa a l’interior dels estels com el nostre Sol. Aquest tipus d’energia destaca per no generar residus, per ser segura, i per ser molt eficient.
La darrera xerrada del matí va ser Les transicions energètiques i els seus impactes socioeconòmics, polítics i culturals, de Josep Espluga Trenc, doctor en Sociologia per la UAB i professor d’aquesta universitat. Espluga va centrar-se en l’enfocament social de la transició energètica i va explicar les postures que avui en dia, diferents col·lectius defensen: la negacionista; la que vol desenvolupar noves formes d’energia per seguir amb el model econòmic actual; la que defensa una nova societat basada en la justícia energètica; i la que aposta pel decreixement.
Al matí també va ser el moment dels parlaments institucionals. La regidora de Cultura de l’Ajuntament de Figueres, Mariona Seguranyes, va recordar com a l’Empordà Dalí sempre convidava científics, per contextualitzar que “la ciència forma part de la cultura general”. Mentre que la regidora de Medi Ambient i Transició Energètica de l’Ajuntament de Figueres, Núria Bartrolich, enginyera de professió, es va mostrar contenta que es poguessin organitzar esdeveniments centrats en temes científics com el Science.
El matí va acabar amb una taula rodona, moderada per la periodista Montse Rigall, la qual també va conduir l’acte. El debat va comptar amb una àmplia participació ciutadana i va ser enriquidor ja que va haver molts intercanvis d’opinions.
A la tarda, l’activitat es va traslladar a Darnius, on ja va seguir la resta del cap de setmana. A la societat La Concòrdia, va arribar el torn de la darrera xerrada del dia: La història de les antigues centrals hidroelèctriques de La Muga, a càrrec del doctor David Pavón Gamero, professor associat de la UdG a l’àrea de Geografia Humana. Pavón, davant una seixantena de persones, va fer un repàs d’historiografia de la zona, de les petites fargues i molins existents previs a les centrals hidroelèctriques, o de com l’electricitat va arribar a Darnius 13 anys després de la creació de la primer bombeta inventada per Edison.
La xerrada del Dr. Pavón va ser introduïda pel doctor, enginyer, i empresari de la Hidroelèctrica de l’Empordà, Carles Cusí, el qual va aportar el seu ampli coneixement de la matèria.
Ja diumenge, i també a Darnius, al matí es va fer una visita a l’interior de la presa del pantà de Darnius-Boadella, amb explicacions del Daniel Gil, tècnic de l’Agència Catalana de l’Aigua, que va descriure la construcció, el funcionament, i el manteniment de la presa. I també amb la xerrada de Joan Vergés, autor del llibre Mentre la Muga i l’Armera ploraven, qui va explicar les dures condicions en què van treballar els empleats de l’època, per construir la infraestructura, o el daltabaix que va suposar la inundació del terreny ocupat per l’actual pantà.
El Science 2023 va acabar al jardí de les cases de l’Administració del pantà amb la xerrada La gestió del bosc mediterrani davant el canvi climàtic, a càrrec d’Eduard Pla Ferrer, doctor en Ecologia per la UAB i investigador del CREAF. Pla va raonar la necessitat de gestionar els boscos tenint en compte el seu impacte ecològic, econòmic i social, explicant que conceptes com la biodiversitat són essencials tot i que no sigui fàcil atorgar-li un valor econòmic.
