L'Alzheimer és la causa més freqüent de demència a les comarques gironines i representa més de la meitat dels casos. Segons recull el Registre de Demències de Girona, el 54,8% dels pacients amb algun tipus de demència, tenen Alzheimer.
A més, el 76,3% dels casos registrats té almenys un factor de risc cardiovascular (hipertensió arterial, diabetis, dislipèmia o ictus). Per això, els professionals sanitaris subratllen que la prevenció i el tractament d'aquests factors de risc, juntament amb la millora de l'estil de vida, poden modificar de forma substancial la incidència de la demència. L'hospital Santa Caterina de Salt (Gironès) ha acollit una jornada per abordar els avanços en prevenció, diagnòstic i tractament de la malaltia.
Aquest dijous, l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS) i l'ICS Girona s'han sumat a la commemoració del Dia Mundial de l'Alzheimer, una iniciativa per conscienciar sobre aquesta malaltia i altres formes de demència. Entre altres actes que es fan a la demarcació de Girona, el parc hospitalari Martí i Julià ha acollit una jornada organitzada pel Servei de Neurologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina, i concretament per la Unitat de Trastorns Cognitius, per avançar en el coneixement dels reptes als quals s'enfronten les persones que pateixen l'Alzheimer i els seus cuidadors.
Durant l'acte inaugural, el cap de Servei de Neurologia, Lluís Ramió, ha destacat la importància dels equips multidisciplinaris i la coordinació entre els nivells assistencials de salut per poder donar "la millor resposta" al pacient i cuidador. Al seu torn, i en el mateix sentit, la gerent de l'IAS i de l'ICS-Girona, Àngels Morales, ha posat de relleu aquest treball col·laboratiu que situa el pacient en el centre del sistema de salut.
Morales ha subratllat el valor i trajectòria del Registre de Demències de Girona en l'aportació dades vàlides i fiables de diagnòstics de demència de la regió sanitària. Així mateix ha parlat del Servei de Neurologia com un dels exponents de l'aliança estratègica de l'IAS-ICS Girona.
La jornada, amb més de 140 professionals de tots els nivells assistencials interessats en el programa, tracta l'abordatge en la prevenció, el diagnòstic i el tractament de la malaltia, tenint present les intervencions no farmacològiques i de suport, així com la coordinació amb l'atenció primària de salut. Turon apunta a "resultats esperançadors" d'algunes investigacions i assaigs clínics fets des de l'any 2021 a l'actualitat.
Segons l'expert, les teràpies anti-amiloide (una de les característiques distintives de la malaltia d'Alzheimer és l'acumulació de plaques beta-amiloide al cervell) han demostrat efectivitat en la reducció de l'amiloide cerebral i un "molt" lleu alentiment en la progressió de la davallada cognitiva i funcional. Altres tractaments, com les teràpies dirigides a la proteïna Tau o medicaments antiinflamatoris, també s'estan investigant de forma activa.
Durant la jornada, en què també han intervingut pacients i cuidadors, s'ha fet especial incidència en el coneixement dels factors de risc per implementar intervencions d'estil de vida (la dieta, l'exercici i l'estimulació cognitiva), amb l'objectiu de reduir el risc de patir la malaltia d'Alzheimer i, potencialment, frenar-ne la progressió. En tots aquests avenços i investigacions en curs "hi ha pistes prometedores en el tractament de l'Alzheimer, però encara no s'han trobat teràpies efectives que puguin frenar o aturar significativament la progressió de la malaltia”, afirma el doctor. “Calen més assaigs clínics per avaluar la seguretat i l'eficàcia dels tractaments", manté.
Factors de risc i estil de vida: claus en prevenció
Els professionals recalquen la importància de la identificació dels factors de risc i la modificació de l'estil de vida per a la prevenció de la demència, a més de les mesures no farmacològiques com l'estimulació cognitiva i el suport al curador per abordar la malaltia.
Aquestes, segons el neuròleg, són "de llarg" a dia d'avui mesures més efectives en la millora de la qualitat de vida dels pacients i dels cuidadors que els tractaments farmacològics, i no tenen efectes adversos. Així mateix, l'expert posa l'accent en la rellevància de la coordinació entre els diferents àmbits de salut (atenció primària i hospitalària) i els serveis socials per fer front a la demanda dels pacients i famílies durant en el curs de la malaltia.
A Catalunya, segons el Registre de morbiditat i utilització de recursos sanitaris de Catalunya (MUSSCAT), un 1,3% de la població pateix algun tipus de demència; 41.600 persones amb una mitjana d'edat propera als 82 anys tenen Alzheimer, el 71,7% de les quals són dones i el 28,3% són homes.
