Un equip científic procedent de 31 institucions de recerca coordinats per la Xarxa InvaNET, dirigida pel catedràtic d’universitat d’ecologia i investigador de l’Institut d’Ecologia Aquàtica de la Universitat de Girona (UdG), Emili Garcia-Berthou, ha identificat les 108 espècies exòtiques d'animals i plantes no establertes a l’Estat amb més risc d'envair els ecosistemes i tenir impacte ambiental en els propers deu anys.
En total, s’han avaluat 933 espècies seguint la metodologia d'escaneig d'horitzó, donant com a resultat una llista prioritzada de 108 espècies, 47 de les quals presenten un risc molt alt, i 61 mostren un risc alt d’envair els ecosistemes. Moltes d'aquestes espècies tenen un gran historial invasor a tot el món i es troben a països propers. Són espècies com l'escarabat japonès Popillia japonica, el cuc nematode Radopholus similis o la planta marinaHalophila stipulacea.
Tot i això, la majoria de les espècies identificades en aquest estudi (84,3 %) no estan incloses actualment al Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores. Per tant, els autors de la investigació recomanen la realització d'una anàlisi de risc més detallada d'aquestes espècies i, si es confirma l'alt risc d'invasió, que s'incorporin al catàleg o al Llistat d'espècies al·lòctones susceptibles de competir amb les espècies silvestres autòctones, alterar-ne la puresa genètica o els equilibris ecològics.
La introducció d'espècies exòtiques invasores (EEI) és una de les causes principals de la pèrdua de biodiversitat a nivell global i provoca grans costos socioeconòmics, com ha destacat aquesta setmana l’IPBES. Hi ha consens que prevenir-ne la introducció és, segons els estudis, l'eina més eficaç per controlar-ne l'expansió.
L'escaneig d'horitzó (horizon scanning, en anglès) s'ha definit com “la cerca sistemàtica de possibles amenaces i oportunitats poc reconegudes actualment”. En el context d'identificar possibles EEI futures, l'escaneig d'horitzó consisteix en obtenir una llista d'espècies potencials, valorar simplificadament els seus riscos i elaborar una llista ordenada per consens entre el grup d'especialistes que participin en l'escaneig.
A la feina d'InvaNET hi ha participat 39 especialistes en diferents grups taxonòmics i ecosistemes, procedents de 31 universitats i centres de recerca espanyols. Els noms dels autors i les institucions participants es poden consultar a l'article recentment publicat a la revista científica internacionalJournal of Environmental Management.
La Xarxa Temàtica sobre Invasions Biològiques (InvaNET) és una xarxa de recerca finançada pel Ministeri de Ciència i Innovació i l'Agència Estatal de Recerca (ref. RED2018‐102571‐T). Hi ha participat els grups de recerca següents:
- Grup de Recerca en Ecologia aquàtica continental (GRECO), Institut d'Ecologia Aquàtica, Universitat de Girona
- Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), Universitat Autònoma de Barcelona
- Grup d'Ecologia molecular del bentos marí, Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB), Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)
- Departament de Biologia, Bioquímica i Ciències Naturals, Universitat Jaume I
- Biological Invasions Research Group (BioInv), Departamento de Ciencias de la Vida, Universidad de Alcalá
- Departamento de Sistemas Físicos, Químicos y Naturales, Universidad Pablo de Olavide
- Estación Biológica de Doñana (EBD), CSIC
- Instituto de Estudios Sociales Avanzados (IESA), CSIC
- Global Change Research Group (ICG), Universitat de les Illes Balears & Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA)(UIB-CSIC)
- Instituto de Productos Naturales y Agrobiología (IPNA), CSIC
Exemples de les espècies amb risc molt alt:
- Tilàpia del Nil (Oreochromis niloticus). Peix cíclid autòcton del nord d'Àfrica i el sud-oest de l'Orient Mitjà, àmpliament usat en aqüicultura, introduït a més de 50 països i que afecta la qualitat de l'aigua i els ecosistemes
- Escarabat japonès (Popillia japonica). Escarabat autòcton del nord-oest d'Àsia, amb un gran historial invasor, present a diversos països europeus. És capaç de provocar importants danys sobretot per herbivoria a prats, boscos i plantacions agrícoles.
- Radopholus similis. Cuc nematode fitoparàsit que s'alimenta d'arrels i rizomes, causant la destrucció de la zona d'absorció. Actualment es troba present a nombrosos països de la Unió Europea (Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, Holanda, Polònia i Eslovènia)
- Reynoutria × bohemica. Planta terrestre híbrida entre R. japonica i R. sachalinensis. De difícil control, pot ocupar una varietat considerable d'hàbitats. Actualment s'ha introduït als Estats Units i a diversos països europeus.
- Halophila stipulacea. Planta fanerògama marina tropical que va entrar a la Mediterrània a través del Canal de Suez. A causa de la seva àmplia tolerància ambiental ha aconseguit colonitzar el litoral de l'est i el centre del Mediterrani, arribant de moment fins a Sicília.
