Sílvia Soler (Figueres, 1961) ha presentat la seva nova novel·la ‘Estimada Gris’ (Univers) que narra la història d’una noia mexicana amb la vida truncada que decideix visitar Catalunya, la terra dels seus avantpassats, per construir-hi un nou començament. A través de la ficció, l’autora reflexiona al voltant d’aspectes com els “orígens, el llegat i la identitat”, però també aprofita per explicar un fet real de la seva família, que va rebre un xal presumptament pintat per Salvador Dalí i que s’hauria perdut durant la Guerra Civil.
De fet, l’exili és un dels aspectes més importants del llibre, i s’aborda des d’una vessant més íntima. “N’hem parlat molt des del punt de vista polític i poc des del personal”, assenyala l’escriptora.
L’argument gira al voltant de la Gris que “sense feina, acabada de divorciar i amb la mort del seu pare encara recent”, es troba amb una vida a la deriva. Des de fa uns anys li ronda pel cap marxar de Mèxic i visitar Catalunya, la terra que el seu avi va haver de deixar l’any 1939 a causa de la guerra. A partir d’aquesta decisió, la protagonista fa el viatge invers i arriba a un lloc totalment nou per ella.
Segons Soler, aquesta conjuntura li ha permès “mirar Catalunya des de fora”, i aprofitar també l’oportunitat per incloure una correspondència – en aquest cas electrònica entre la protagonista i la seva germana – que, a la vegada, “té molt a veure amb l’exili català”. El títol de la novel·la deriva d’aquest intercanvi, que permet donar veu també a altres personatges que formen part de la història.
Un altres dels temes que toca el llibre és la llengua. “Per a mi la llengua materna té una importància cabdal per tothom, hi ha molta gent que ha marxat i ha optat per adoptar-ne una altra”, sosté l’autora. De fet, en un dels moments de la novel·la, l’avi de la protagonista assumeix que no tornarà a Catalunya i quan acaba tenint fills dubta si parlar-los en català o castellà. “És un moment que segur que ha viscut molta gent”, afegeix Soler.
També hi juga un paper destacat el vincle entre la Gris i la seva germana, que es queda a Mèxic, i amb qui va parlant de forma habitual durant tota la història. “Volia que no només fos una receptora, sinó que permetés explicar el pes dels de fora quan t’estiren des del teu país d’origen”. També hi ha pinzellades de gelosia, un sentiment que és “trist, vergonyós i que, sobretot, fa patir”.
“L’Adriana personifica una mica el pensament que jo tenia al principi, que les identitats són inamovibles”, admet Soler, “en canvi la Gris defensa que són elàstiques, diverses, i que esdevenen el resultat de les nostres arrels”. En aquest sentit, subratlla, la protagonista “per ser catalana no deixa de ser mexicana”.
El vincle amb Salvador Dalí
Si bé la novel·la de Soler és majoritàriament fictícia, sí que incorpora un punt de realitat, concretament una història de la seva família. “La meva àvia materna era amiga de la família d’en Dalí, i va rebre com a regal un xal amb roses presumptament pintades per ell, quan encara era un adolescent”, relata. Un objecte que, posteriorment, es va perdre a causa de la Guerra Civil.
També hi ha una referència clara al pintor a la portada que simula el quadre de ‘La noia a la finestra’. “És el meu quadre preferit”, admet l’autora, assenyalant que dins de la història hi té un paper rellevant, ja que un dels personatges es troba seduït per aquest i acaba viatjant a Catalunya.
“Hi ha molta gent que em diu que és una novel·la lleugera, i que això els agrada a vegades costa trobar novel·les que no et facin patir”, apunta l’escriptora. El llibre, aquesta vegada dedicat a la seva parella, es publicarà també en castellà, sota el nom de ‘Querida Gris’ de la mà de Catedral.