Un estudi elaborat pel Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis de la UVic ha permès comptabilitzar un total de 9.344 ocells de més de 80 espècies a les comarques d'Osona, el Ripollès i una part de la Selva (fins l'embassament del Pasteral).
Entre ells, destaca la presència del corb marí gros. Enguany però, se n'han observat 104 exemplars, una xifra que suposa una disminució de 748 (reducció del 88 %) amb relació al màxim registrat l'any 2011 i que consolida una tendència a la baixa iniciada l'any 2019. Una de les causes d'aquesta davallada és la climatologia de les àrees zones de cria i d'hivernada, però també hi ha d'altres motius com, per exemple, la caça.
El seguiment del corb marí gros el fa un grup de voluntaris del grup d'anellament de Calldetenes, que des de l'any 2009, setmanalment i durant el període d'hivernada, compten els exemplars als llocs on s'apleguen per dormir. Aquest seguiment pot aportar informació complementària de l'espècie, detectar alteracions, mostrar canvis de poblacions o dels períodes d'arribada i de partida.
En canvi, un exemplar que sí és abundant, sobretot a Osona, és el gavià argentat. De dia es poden veure alimentant-se en grans grups als camps, sobretot si són acabats de femar. S'acostumen a aplegar per anar a dormir a la joca principal, situada actualment a les teulades d'una gran nau industrial de Roda de Ter. Tot i que també s'han observat gavians argentats als diversos trams del riu Ter.
L'ànec collverd, que l'any 2020 va mostrar una forta davallada poblacional ha anat recuperant el volum i l'any 2023 s'han comptat 1.357 individus. Les dades de 2022 i 2023, per tant, indiquen una recuperació del poblament d'aquesta espècie en aquests trams.
La merla d'aigua, per la seva part, també experimenta una tendència a l'alça, un fet interessant perquè, d'acord amb diversos estudis, es tracta d'un bon bioindicador de la qualitat del riu. El 2023 s'han detectat 69 merles d'aigua, una mica per sota de les 80 de l'any 2022, però encara per damunt dels valors registrats anys anteriors.
Altres ocells que tenen una presència destacada, tot i que amb abundàncies desiguals, com a hivernants a l'Alt Ter són diverses espècies d'ardeids (ocells majoritàriament de mida grossa). Entre aquests, hi ha el martinet blanc, el bernat pescaire, l'agró blanc i l'esplugabous.
Dues espècies poc habituals
Finalment, del cens de 2023 destaca l'observació d'una espècie poc habitual a la comarca d'Osona: la gamba verda. Es tracta d'una espècie limícola pròpia d'aiguamolls litorals com el delta de l'Ebre o els aiguamolls de l'Empordà.
Una altra espècie curiosa observada durant el cens va ser el pela-roques. Enguany, a causa de la sequera perllongada que ha patit la conca del Ter, el nivell dels embassaments de Sau i Susqueda es van situar a mínims històrics i això va permetre deixar al descobert més parets i penya-segats òptims per a aquesta espècie.
Diverses entitats i voluntaris
Aquest cens es porta a terme anualment cada mes de gener des de l’any 1989. Es tracta d’una iniciativa de voluntariat coordinada pel CERM, on participen membres del Grup d’Estudi i Defensa de la Natura del Ripollès, el Grup d’Anellament de Calldetenes – Osona, el Grup de Naturalistes d’Osona (ICHN – IEC) i el mateix Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis.
