El Jutjat Penal 5 de Girona ha condemnat a 1 any de presó Carla Costa, l'única encausada per la protesta on centenars de persones van tallar les vies del tren i el TAV el dia de la sentència de l'1-O.
El jutjat li imposa una condemna per desordres públics, sobretot basant-se en un vídeo d'aquell dia on Costa apareix caminant per les vies del tren convencional. La sentència conclou que l'encausada encapçalava la "massa de persones" que van obligar a interrompre la circulació dels combois i van causar "un greu dany a la circulació ferroviària".
El jutjat, però, descarta condemnar Carla Costa per haver cremat una barricada feta amb fustes i pneumàtics a les vies del TAV (perquè totes les persones que la van encendre duien la cara tapada).
Carla Costa, aleshores la cara visible del col·lectiu La Forja, era l'única encausada pel tall de les vies. Després que aquell 14 d'octubre del 2019 el Suprem fes pública la sentència del procés, del mig miler de persones que van envair les vies del tren convencional i del TAV, la fiscalia només l'acusava a ella. Demanava que se la condemnés a 2 anys i mig de presó per desordres públics i que hagués de pagar una indemnització de més de 34.000 euros.
Durant el judici, Costa va acollir-se al dret a no declarar. En aquella vista, que va celebrar-se a batzegades i va estar marcada per les interrupcions, allò que es va fer palès és que la causa contra ella girava, sobretot, al voltant d'un vídeo on Costa apareixia entre els manifestants.
Les imatges van gravar-se quan la protesta avançava cap a Mas Xirgu per damunt les vies del tren convencional, abans que els manifestants també envaïssin les de l'AVE i hi cremessin fustes i pneumàtics. La concentració va durar des del migdia fins a quarts de cinc de la tarda, va obligar a suspendre catorze trens i va provocar retards a 37 combois més. El trànsit ferroviari no es va poder restablir del tot fins l'endemà.
A l'hora de condemnar Carla Costa, la sentència es basa, precisament, en aquest vídeo. D'entrada, el jutjat recull que els Mossos que van declarar al judici com a testimonis, i que aquell dia formaven part del dispositiu de seguretat, no van "identificar l'acusada en els fets".
Però la sentència també subratlla que les imatges "evidencien com l'acusada es troba al capdavant d'una massa de persones que circulen caminant per les vies convencionals". En referència al vídeo, el jutjat rebutja la tesi de la defensa, que sostenia que s'havia trencat la cadena de custòdia de les imatges, i es remet a l'informe dels Mossos d'Esquadra, que van identificar Costa a posteriori (creuant la gravació amb una fotografia seva extreta d'arxius policials i una altra on apareixia fent unes declaracions com a portaveu de La Forja).
A més, la sentència també recorda que durant el judici es va tornar a visionar la gravació. I aquí, després de veure-la a sala, la jutgessa afirma que "la imatge que apareix al vídeo i la de Carla Costa" -que s'asseia a la banqueta- "és considerablement semblant".
1 any de presó
Entrant a analitzar els fets, el jutjat diferencia el tall a les vies del tren convencional d'aquell que hi va haver després al traçat de l'AVE (on es va aixecar la barricada que, més endavant, es va cremar). En referència a aquest últim, conclou que no s'ha acreditat "plenament" que Carla Costa hi participés, perquè tots els qui van calar foc a les fustes i pneumàtics portaven la cara tapada.
No passa el mateix, però, amb l'altra protesta. Remetent-se al vídeo, on es veu els manifestants caminant damunt les vies, la sentència conclou que "tot indica" que Carla Costa va participar-hi "des d'un inici", posant-se al capdavant de la marxa "envoltada de persones amb banderes del col·lectiu La Forja", i que no va mostrar "cap intenció d'abandonar el lloc".
El Jutjat Penal 5 subratlla que l'ocupació de les vies del tren convencional "va suposar un greu dany per a la circulació ferroviària", perquè va obligar a interrompre la circulació dels combois durant hores.
Per això, condemna Carla Costa per un delicte de desordres públics. La sentència, però, li imposa la pena mínima d'1 any de presó perquè té en compte que "no es va ocasionar perill per a la vida ni la integritat de les persones" i que han passat gairebé quatre anys fins que els fets han arribat a judici.
Pel que fa a la responsabilitat civil, el jutjat resol que la quantitat que Carla Costa haurà de pagar a Adif s'haurà de resoldre en execució de sentència. L'administrador estatal reclamava més de 34.000 euros, dins els quals hi incloïa els perjudicis pel tall del tren convencional i -sobretot- pels danys que van patir les vies de l'AVE. Com que el jutjat no condemna Carla Costa per aquests últims, ara s'ha de recalcular la xifra.
La sentència no és ferma i en un termini de deu dies s'hi pot interposar recurs d'apel·lació davant l'Audiència de Girona. L'advocada de Carla Costa, Montse Vinyets, ja ha anunciat que la recorrerà.
"No l'aturaran"
L'alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha donat suport a Carla Costa a través de les xarxes socials. Després que s'hagi conegut la sentència, Salellas ha afirmat: "És una de les indispensables, i per molt que la justícia espanyola la condemni per 'caminar per la via del tren' en una jornada de mobilització, no l'aturaran". "Ni a ella ni a tot un moviment. Amb tu, Carla. Avui i sempre", ha conclòs l'alcalde.
"Criminalització del dret a protesta"
Des del Grup de Suport a Carla Costa, després de conèixer la sentència, han emès un comunicat on asseguren que ja estan preparant el recurs. "Que se la condemni per uns fets que la mateixa sentència qualifica de pacífics i sense perill, consistents a 'caminar per les vies del ferrocarril convencional' suposen una clara criminalització del dret a protesta", critiquen.
Els qui donen recolzament a l'encausada subratllen que al recurs també insistiran en què s'ha donat validesa a unes imatges -en referència al vídeo- "introduïdes al procediment sense les mínimes garanties en termes de cadena de custòdia, a més de tot allò que fa referència a les imatges d'activistes en arxius policials".
A més, asseguren que qui haurà de reclamar danys i perjudicis és Renfe, i no Adif, pel retard en la circulació de trens. "Si bé durant aquests cinc anys, Renfe mai ha quantificat cap quantitat per cap concepte ni tampoc ha participat de cap manera en el procediment", afirmen.
Des del Grup de Suport qualifiquen la sentència com un mitjà per "atemorir l'organització popular gironina" i acusen la justícia "d'estirar les seves mateixes lleis per utilitzar la Carla com a cap de turc". "Davant aquests fets presentarem recurs per aconseguir el que ja s'hauria d'haver dit en sentència: Carla Absolució!", conclou el comunicat.
