Madrenas posa el focus en el dèficit fiscal de l'Estat que afecta a l'àmbit de la salut catalana

La candidata de Junts assegura que manca una inversió de 5.000 milions d'euros més

En el catorzè dia de campanya per a les eleccions del 23 de juliol, els candidats de Junts al Congrés i al Senat per la demarcació de Girona, Marta Madrenas, Joan Bagué, Albert Piñeira i Montse Mindan han visitat el Ripollès, acompanyats d’alcaldes i regidors de la comarca. Després de visitar l’Hospital de Campdevànol, han posat l’accent en l’impacte directe que té el dèficit fiscal que pateix Catalunya en l’estat del benestar i concretament, en l’àmbit de la salut.

“La sanitat catalana, que mou un pressupost superior als 12.000 milions d’euros anuals, pateix d’un infrafinançament crònic. Estudis de diferents experts coincideixen que caldrien uns 5.000 milions d’euros més per poder fer front a les necessitats reals i per assegurar la qualitat i sostenibilitat del sistema, una xifra que podríem superar si disposéssim dels nostres recursos” , ha explicat Madrenas.

La candidata també s’ha referit als estudis de salut, per recordar que Catalunya reclama més places MIR, i fer més atractives i prestigiar les especialitats amb més demanda, com la de metge de família.

“Els universitaris que volen fer medicina ho tenen pitjor a Catalunya perquè no hi ha prou places. És el mateix que passa amb infeemeria. És ben cert que des de Junts al Govern de la Generalitat es va ampliar amb 400 places aquests estudis. No obstant, segueixen sent insuficients les places. Tampoc ajuda la desídia del govern quan ha d’homologar els títols dels metges especialistes. El retard amb què es tramiten a l’Estat espanyol contrasten amb la resta dels països europeus, on es fa amb molta més agilitat. Tot això òbviament impacta en l’atenció i les llistes d’espera”, ha indicat la candidata.

Junts també reclama més prestacions pels afectats de malalties com l’ELA, l’autisme, Asperger, patologies de salut mental i altres malalties amb un alt grau de dependència, aportant més recursos des dels ministeris de Sanitat i de Drets Socials i aconseguint que se’ls consideri, en els casos de necessitat de respiradors o aparells de gran consum energètic, consumidors vulnerables d’electricitat.

Manté també la iniciativa per tal que l’Estat retalli els terminis d’incorporació dels medicaments ja aprovats per la UE al sistema públic de salut, com passa per exemple en els casos de persones que pateixen un càncer metastàtic.

“Cada any, marxen a l’estat espanyol i no tornen 21.000 milions que els catalans generem amb el nostre esforç i treball. Uns diners que podrien garantir l’Estat del benestar i el dret a la salut”, ha subratllat. “Per això seguim dient que Ja n’hi ha prou d’aquest maltractament sistemàtic que afecta directament el dia a dia de les persones i el seu benestar”, ha afegit.