El Departament de Territori, la Diputació de Girona i l'Ajuntament de Castellfollit de la Roca promouen un Pla Integral de Conservació de la Cinglera que hi ha al municipi. Això ha de permetre garantir la seguretat i la preservació del nucli antic del poble, situat sobre la cinglera. L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya fa seguiments periòdics de la cinglera amb inspeccions en dron i generació de models 3D d'alta resolució.
A més, l'ICGC va fer un catàleg de vessats per determinar zones de vigilància preferents. Una d'elles és el sector de la cinglera que hi ha sota el carrer de la Plaça. En aquest punt hi ha una fissura de només 50 centímetres d'obertura però de 17 metres de profunditat. Aquest mes de juliol s'ha decidit instal·lar-hi una xarxa de control que permet fer el seguiment del moviment que faci la roca en aquesta fissura.
La xarxa consta de setze aparells que mesuren el moviment amb una precisió de centèsimes de mil·límetre. Aquesta informació que recopila la xarxa de control es volca als servidors de l'ICGC per tal que els investigadors puguin controlar de forma continuada l'evolució d'aquesta fissura.
Aquesta informació que s'obté permet optimitzar l'estratègica de preservació de la cinglera. A més, pot avançar futurs moviments que podrien acabar en despreniments majors i, per tant, dona més marge de maniobra als investigadors i autoritats.
Aquest dijous també s'ha acordat que l'ICGC farà un estudi d'alternatives per veure quina seria l'opció més factible per tirar endavant una prova pilot d'estabilització d'algun dels sectors que hi ha.
Un monitoratge continu
Complementàriament a la instrumentació de contacte, des de fa uns anys l’ICGC, amb la col·laboració del grup de recerca RISKNAT de la Universitat de Barcelona (UB), realitza campanyes periòdiques d’escàner làser terrestre (TLS). Aquesta tècnica permet detectar fins i tot els despreniments que passen desapercebuts a ull nu i també indicis d’inestabilitat, en forma de petits moviments.
L’any 2021 es va incorporar un sistema experimental de monitoratge fotogramètric que consta de tres càmeres digitals que obtenen automàticament dues fotos diàries d’una part de la cinglera. Mitjançant un processat semiautomàtic de les imatges es poden detectar canvis en el massís rocós.
Així, durant aquest anys, s'han detectat moviments centimètrics i diversos despreniments de petit volum. Aquests treballs es porten a terme en el marc del projecte de recerca GeoRisk (Avanços en l'anàlisi de la quantificació del risc (QRA) per despreniments rocosos) liderat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i amb la participació de l’ICGC.
Testimoni del vulcanisme català
La cinglera basàltica sobre la qual s’assenta el nucli antic de Castellfollit de la Roca és un dels testimonis més rellevants del vulcanisme a Catalunya i, atesa la seva singularitat, està catalogada com a Espai d’Interès Geològic i també es troba dins del catàleg d’afloraments d’interès del Pla especial que regula el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG).
El conjunt que formen la cinglera i el poble té un alt valor paisatgístic i cultural, però el nucli antic acusa la dinàmica històrica de despreniments de roca que ha provocat un retrocés de la cinglera, afectant alguns habitatges. Des de finals del segle XIX aquest retrocés pot arribar als 8 metres en algun tram.
