Les excavacions d'estiu a la Ciutadella de Roses (Alt Empordà) han descobert una necròpolis infantil dels segles IV i V després de Crist (dC). Els treballs, fets en el marc del cinquè Curs Internacional d'Arqueologia Medieval i Moderna, han permès desenterrar més d'una dotzena de tombes infantils.
Tots els enterraments menys un es van fer a l'interior d'àmfores, un mètode habitual a l'època. En paral·lel, les excavacions també han permès identificar un altre cementiri d'època moderna al nord del claustre del monestir de Santa Maria. Correspon als segles XVII-XVIII i certifica que, tot i que aleshores la població ja s'havia traslladat fora del recinte de la fortalesa, l'església i el cementiri es mantenien com a espais de culte.
El cinquè curs internacional d'arqueologia a la Ciutadella de Roses va començar el 26 de juny i s'acabarà demà. Durant aquestes setmanes, quinze estudiants universitaris de Catalunya, França i Itàlia s'han centrat a excavar la zona del claustre del monestir de Santa Maria de Roses, per estudiar-ne l'evolució.
La recerca arqueològica al claustre ha permès descobrir una necròpolis infantil associada a una església paleocristiana (precedent del mateix monestir). S'hi han identificat més d'una dotzena de tombes infantils. Totes menys una s'havien fet en àmfores, un mètode habitual a l'època. S'obria el recipient per un dels extrems, les despulles dels infants es dipositaven a l'interior i, després de tornar-la a tancar, l'àmfora s'enterrava.
Segons subratllen els arqueòlegs de la UdG, si bé l'existència de l'església paleocristiana associada a un cementiri ja es coneixia, ara s'ha descobert "que la superfície ocupada per l'espai religiós era molt més gran del que se suposava". I que, a més, era molt més complexa d'allò que es creia inicialment (perquè el complex primigeni es va ampliar, i va englobar part del cementiri descobert al seu interior).
Les excavacions també han permès identificar un cementiri modern (dels segles XVII-XVIII) al nord del claustre. Aleshores, l'església del monestir es feia servir com a temple parroquial. "Allò destacable, en aquest cas, és que en uns moments en què la població ja s'havia traslladat fora de la Ciutadella, l'església es continuava fent servir com a parròquia i com a cementiri civil", expliquen els arqueòlegs.
Curs internacional
Organitzat per la Càtedra Roses d'Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona (UdG) i l'Ajuntament de Roses, el curs internacional compta amb la col·laboració de la Fundació Girona Regió de Coneixement. Hi han participat universitaris catalans, francesos i italians, a més d'alumnes de l'Escola de Restauració.
A més de les pràctiques d'arqueologia de camp -és a dir, in situ- el curs també n'incorpora d'altres de restauració i consolidació d'estructures i materials arqueològics. Per això, l'excavació a la Ciutadella, el registre i la planimetria es combina amb les tasques a laboratori (neteja, classificació, dibuix) i altres activitats pràctiques (com la topografia o l'anàlisi d'arqueologia vertical).
El treball pràctic es combina amb conferències, que en el cas d'aquest 2023 se centren en els monestirs medievals. A més, també es fan sortides a espais i jaciments medievals emblemàtics. El curs internacional el dirigeix l'arqueòleg Marc Bouzas, que també coordina la Càtedra, i la coordinació tècnica va a càrrec de l'arqueòleg Lluís Palahí. L'arqueòleg Jordi Vivo hi col·labora i Cristina Garcia (ABAC) dirigeix les pràctiques de restauració.
