Els agents ofereixen assessorament psicològic a les víctimes i, durant mesos, les visiten o truquen periòdicament. A més, els mossos no abaixen la guàrdia i continuen fent patrullatges preventius (sobretot, a urbanitzacions del Baix Empordà) per evitar que continuï el degoteig d'assalts a la zona. Cops de puny, amenaces i fins i tot l'ús d'armes per obligar a dir on són els diners i objectes de valor. Aquesta és la manera d'actuar que tenen els grups d'encaputxats que han assaltat ancians, matrimonis i famílies arreu de les comarques gironines durant els darrers mesos.
Quan els lladres se'n van, però, no només s'emporten tot allò de botí que han pogut arreplegar. També s'enduen amb ells la sensació de seguretat que fins llavors tenien les víctimes quan s'estaven a casa. "Cadascú veu el domicili com el lloc més segur, i patir-hi agressions i amenaces a l'interior fa que aquesta percepció es trenqui", explica el caporal dels mossos Josep Fontarosa, del grup d'atenció a la víctima de Girona.
I és que els lladres, quan entren a les cases, no tenen miraments. A Campllong (Gironès), per exemple, uns assaltants van ruixar una mare i una filla amb gasoil i no van dubtar a encendre un paper davant seu per atemorir-les. O ara fa pocs dies, en un xalet de Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà), uns encaputxats armats amb una pistola van jugar a la ruleta russa amb una anciana d'origen britànic per obligar el matrimoni a dir on guardaven els diners.
Per això, en paral·lel a la investigació de cada cas, els Mossos d'Esquadra activen un protocol d'ajuda a les víctimes. L'objectiu és ajudar-les a superar el tràngol i "destraumatitzar-les", concreta el caporal. Tot i que cada cas és específic, sí que se segueixen els mateixos passos a l'hora de portar-lo a terme.
Psicòlegs i contactes periòdics
"D'entrada, allò que es fa és atendre immediatament les víctimes i oferir-los ajuda psicològica", indica Fontarosa. En aquest punt, a més, és quan ja s'assigna un agent que a partir d'aleshores farà d'interlocutor amb elles i hi anirà establint contactes periòdics.
La primera de les visites sempre és presencial. Es fa poques hores després de l'assalt i els mossos visiten les víctimes o bé al domicili o bé a l'hospital (en cas que hagin patit lesions que hagin fet necessari ingressar-les). "Ens interessem pel seu estat, tant físic com anímic, i els hi oferim el nostre suport per ajudar-les a superar la situació", concreta el caporal del grup d'atenció a la víctima.
Entre d'altres, els agents tranquil·litzen les víctimes, les ajuden a completar la denúncia i els hi donen consells de seguretat. Si cal, no només aquells generals (com ara tancar portes i finestres a la nit) sinó també específics per a cadascun dels habitatges on els assaltants han entrat. "Mirem si hi ha vulnerabilitats al domicili i, en funció d'això, els podem recomanar instal·lar sensors de moviment, més il·luminació al jardí o bé polsadors d'alarmes", explica Josep Fontarosa.
A partir d'aquest primer contacte, els Mossos d'Esquadra fan un seguiment periòdic de les víctimes. Ja sigui anant-les a veure o bé trucant-les per telèfon, l'interlocutor que tenen assignat s'interessa pel seu estat i també s'aprofita per demanar-los si hi ha algun detall de l'assalt que abans els hagués passat per alt i que podria ser clau per a la investigació.
L'objectiu final és que les víctimes es puguin tornar a sentir protegides dins les parets de casa seva. "Es tracta d'ajudar-les a restablir la convivència entre elles i la vida diària, i evitar que el trasbals que han patit els l'afecti", precisa Fontarosa.
"Tot i que cada cas és particular, aquest procés, de mitjana, sol durar entre dos i tres mesos", indica el caporal. I hi afegeix: "Hem de tenir en compte, sobretot, que aquells casos en què les víctimes són ancians o persones d'edat avançada ens preocupen especialment, perquè es tracta d'un dels col·lectius més vulnerables".
Increment de patrulles i mesures de seguretat
La nit del 20 de gener, uns lladres van assaltar amb violència una família d'origen belga a Pals (Baix Empordà). A la casa, situada en una urbanització, hi viuen un matrimoni i el seu fill de 18 anys. Dos encaputxats van irrompre al xalet, van colpejar la família i van atacar el pare amb una pistola elèctrica.
Després, els van lligar al llit amb cables d'Internet i cordons i van regirar la casa de dalt a baix. El botí que es van endur ascendia a uns 15.000 euros, entre joies, càmeres de fotos, diners i una col·lecció de monedes antigues.
Ara, cinc mesos després d'aquells fets, la família respira més tranquil·la. "Els Mossos d'Esquadra ens van proposar ajuda psicològica i ens han vingut a veure periòdicament", explica el fill, Jêrome Labie. El jove indica que, ja d'entrada, van veure com la policia feia més passades per la urbanització -on a l'hivern hi viu poca gent- i que això ha contribuït a fer-los sentir "més segurs".
"Per exemple, la setmana passada vam anotar la placa de matrícula d'un vehicle que ens va semblar sospitós i que solia voltar pel barri, i quan van venir els hi vam facilitar", concreta Labie. El fill d'aquesta família belga també recorda com, després de l'assalt, a més d'ajudar-los a fer la denúncia, els mossos també els hi han anat portant objectes per veure si els identificaven com a part del botí que els lladres es van endur. Fins ara, però, no hi ha hagut èxit.
Jêrome Labie assegura que les visites i trucades periòdiques els han ajudat a tornar a recuperar la confiança, "sobretot durant la nit". En paral·lel, aquesta família de Pals també ha incrementat les mesures de seguretat a casa seva. "Abans teníem un sistema d'alarma bastant bàsic, però ara l'hem reforçat; per exemple, hem instal·lat sensors de moviment a les escales d'entrada, que encenen uns focus molt potents si algú s'acosta a casa de nit quan nosaltres hi som a dins", concreta Jêrome Labie.
"Després de l'assalt, tota la meva família va perdre la seguretat; però ara amb l'increment dels patrullatges i el reforç dels sistemes de seguretat ja no patim tant", explica el fill d'aquesta família belga.
60.902 hores
Per lluitar contra els assalts violents, els Mossos d'Esquadra i les policies locals han intensificat els patrullatges, sobretot a les urbanitzacions del Baix Empordà. Des de principis de gener i fins ara, a tota la Regió Policial de Girona, els mossos han fet 60.902 hores de patrullatges i controls preventius.
Els agents pentinen les urbanitzacions, s'aturen a les cases i entreguen als seus propietaris un tríptic informatiu sobre consells de seguretat. A Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà), en un d'aquests patrullatges, els agents han deixat el tríptic a diferents cases de la urbanització Golf Costa Brava.
En una d'elles, hi viu la família d'en Lluís Donatiu, un jove de 18 anys. "Nosaltres sempre activem l'alarma quan no hi som i tenim sensors de moviment al jardí; a més, tant la porta com les finestres són especials per impedir que les puguin forçar", explica.
En una altra casa, la patrulla mixta formada per un mosso i un policia local pica a la porta de la família d'en Jaume Badosa, de 46 anys. "Normalment, ara tenim més precaució a la nit; tanquem bé la porta quan entrem i mirem a banda i banda a veure qui hi ha al carrer", indica. I conclou: "Vigilem més, perquè la cosa és preocupant".
