'Creatura', el segon llargmetratge d'Elena Martín, ambientat a la Costa Brava, ha aterrat aquest dissabte a la Quinzena de Cineastes del Festival de Canes. L'actriu i directora, a qui el gran públic va conèixer davant la càmera amb 'Les amigues de l'Àgata' i, posteriorment rere el visor, en la premiada 'Júlia Ist', proposa ara un viatge personal a través d’una dona -interpretada per la mateixa directora- per entendre i reconciliar-se amb la seva sexualitat.
I ho fa retrocedint fins a la infància, el moment en què un descobreix el propi cos. En una entrevista, Martín reflexiona sobre com la mirada externa dels adults condiciona l’experiència fins al punt de reprimir-la i convertir-la en “vergonya, prejudici i culpa”.
Fugint del “morbo i l’espectacularitat”, Elena Martín i Clara Roquet -que signen un guió a quatre mans escrit íntegrament en català i ambientat a la Costa Brava- tenien clar que volien tractar la temàtica amb “tendresa”, acostant la sexualitat a l’essència i a la naturalitat. “La voluntat no era ser trencadores o irreverents, sinó fer una pel·lícula honesta en què l’espectador també es reconciliés amb les pròpies experiències”, detalla.
En tot moment les va moure la voluntat d’endinsar-se en un moment vital com el descobriment del propi cos durant la infància, conscients del risc d’intentar fer un “retrat de la sexualitat infantil”, en què no hi ha referents cinematogràfics. “Tots els tabús, vergonyes i malentesos comencen a una edat primerenca, quan un infant que està descobrint el seu cos comença a rebre prejudicis i a crear vergonyes i complexes, que acaben sent desconnexions amb el propi cos”, opina.
Compaginar la direcció amb la interpretació
A ‘Creatura’, Martín torna a compaginar la direcció i la interpretació del paper protagonista, el de la Mila, tot i que la decisió va sorgir des d’un lloc “molt diferent” del de ‘Júlia Ist’, segons reconeix la mateixa directora. Mentre que la seva òpera prima, combinar la direcció i l’actuació protagonista partia quasi d’una “necessitat” pel pressupost ajustat i la necessitat de conèixer un idioma com l’alemany, en aquest segon llargmetratge va originar-se des del “desig”.
“Com a actriu en tenia ganes, tot i que ho vaig dubtar durant molt de temps. És una pel·lícula molt física i hi volia posar el meu cos i intentar entendre què sentia la protagonista, posant-t’hi la pròpia pell”, opina. Amb tot, descarta repetir-ho en un futur proper.
El repartiment de la pel·lícula el completen Oriol Pla, Alex Brendemühl i Clara Segura, actors que, per la directora, tenen la capacitat de generar “tendresa des del patetisme”.
Treball íntim amb els actors
El fil argumental de la pel·lícula implicava uns “riscos” per als intèrprets -especialment, per als més joves- que calia “vetllar i cobrir des de qualsevol angle”. “Havia de ser un espai segur i estàvem disposades a fer renúncies, si calia. Teníem clar que, si una escena no hi havia manera de rodar-la d’una manera segura no la faríem”, reconeix Martín.
Per això, van generar un “entorn de confiança” gràcies a les coordinadores d’intimitat, per tenir un ull especialment posat en els moments delicats de descobriment del propi cos: “era molt important que una pel·lícula que parlava precisament d’això no generés allò que denuncia que genera la societat”. ‘Creatura’ arribarà als cinemes el 8 de setembre.
