Optimus bufa les espelmes dels 90 anys de la seva creació en bon estat de forma. Actualment té una facturació de 12 milions d’euros (MEUR) i un 20% dels diners provenen de les exportacions. L’oferta de productes d’aquesta companyia líder a nivell nacional en sistemes de megafonia permet sonoritzar instal·lacions com pavellons o recintes més petits com escoles o gasolineres.
Des de la direcció remarquen que un dels grans potencials de la companyia és el “servei integral” que ofereixen, que va des de la prevenda fins a la posada en marxa dels equips i l’assistència posterior.
Els equips de megafonia Optimus es poden trobat en infraestructures de transports de països com Manila, Singapur, Taiwan, Índia, Romania o Xile. A més, l’empresa s’encarrega de la sonorització del nou aeroport Felip Ángeles de Mèxic. Un dels consellers delegats, Lluís Pla, assegura que “Mèxic és un mercat molt important i amb un elevat potencial”. De fet, en aquest país ja hi han fet obres significatives com ara el túnel submergit de Coatzacoalcos o el ferrocarril de Toluca a Ciutat de Mèxic.
Aprofitant el 90è aniversari, ara Optimus vol posicionar-se a nivell internacional com a referent en sistemes de so per a infraestructures de transport, sobretot en l’àmbit ferroviari i túnels de carretera.
L’altre conseller delegat, Joaquim Pla, també ha posat l’accent en la importància de la innovació en aquesta empresa. Per això detallen que compten amb un “departament d’R+D altament qualificat”. Les línies estratègiques de recerca de l’empresa són aconseguir i una harmonia ambiental, econòmica i social.
La companyia manté el 100% de capital familiar i està liderada per la tercera generació d’una família que va crear la marca el 1933. En aquell moment, Manel i Joaquim Pla van obrir una botiga de venda i reparació de ràdios. Entre el 50 i el 60, la companyia va crear la seva fàbrica i venia ràdios i teles. A partir dels 70, l’empresa va decidir especialitzar-se en l’àmbit de la megafonia i alarma per veu.
A dia d’avui, Optimus compta amb 100 treballadors i un terç treballa a la fàbrica, un altre terç fa tasques administratives a la seu de Girona i la resta estan repartits en les delegacions comercials d’arreu de l’Estat.
