Un total de sis llistes es disputaran els 17 regidors de l'Ajuntament de Ripoll, una ciutat que en els últims 12 anys ha estat dirigida per CiU i després Junts i que podria viure un canvi de cicle. Vega (Junts) afronta el repte de mantenir suports o millorar resultats de la majoria simple assolida el 2019 amb 8 regidors (3 menys que el 2015). Des del 2011 Jordi Munell havia governat amb majoria absoluta i els últims anys també ha compaginat el càrrec essent diputat al Parlament.
Entre les accions de govern de Junts d'aquest mandat, marcat per la pandèmia, destaquen mesures per revitalitzar el barri vell, com ara ajuts per rehabilitar habitatges i una borsa de locals buits. Juntament amb el Consorci de Benestar Social del Ripollès, s'ha materialitzat el nou pla de convivència, un projecte transversal per cicatritzar les ferides dels atemptats del 17A per part dels joves radicalitzats de Ripoll que va deixar la comarca en xoc.
En aquests quatre anys, l'equip de Munell ha completat el polèmic canvi de nom franquista del barri de Fuensanta per carrer dels Ferroviaris després d'una votació veïnal. I ha vist com el futur Bike Park, que també va trobar oposició d'ecologistes i Alternativa per Ripoll-CUP, quedava aturat per desavinences internes dels promotors.
En aquest mandat s'han deixat enfilades altres obres, com les millores per fer accessible el Pont de Calatrava i la segona fase d'obres a la piscina municipal per fer-la una part descoberta. I queden sobre la taula grans reptes com reforçar l'atenció sanitària a la comarca per la falta de professionals, la millora de la mobilitat amb la futura variant nord de Ripoll, el desdoblament de l'R3 i la falta d'habitatge social.
L'expulsió del tinent d'alcalde Joaquim Colomer fa pocs mesos per manca de confiança i amb acusacions de deslleialtats a les xarxes socials des de comptes falsos van enterbolir un final de mandat. L'actual president del Consell Comarcal, ara a l'oposició, s'ha convertit en un nou actor polític sota la nova marca de Som-hi Ripoll-Independents pel Ripollès. Aquests comicis serviran per quantificar els votants que és capaç de mobilitzar sense el paraigües de Junts.
Els partits a la taula de joc
Fa un any Junts va presentar oficialment la seva substituta, l'empresària Manoli Vega, elegida per unanimitat i amb una clara voluntat continuista en l'acció de govern. El 1999 va entrar com a regidora a l'oposició amb CiU i després va estar al capdavant de la Unió de Botiguers de Ripoll. Aquesta legislatura ha assumit la tercera tinent d'alcaldia i regidoria de Turisme, Comerç i Empresa.
ERC estrena cap de llista, Chantal Pérez, regidora a l'oposició. Advocada de professió i actualment secretària d'un jutjat de pau, afronta els comicis amb el repte de revertir la sagnia de regidors que la formació ha experimentat en els últims anys, passant dels 5 el 2011, els 4 del 2015 i fins als 3 actuals. ERC no ha guanyat mai a la capital del Ripollès si bé va governar amb Teresa Jordà com a alcaldessa des del 2003 al 2011 amb el PSC i ICV i després només amb els socialistes. L'actual consellera d'Acció Climàtica tanca la llista.
El PSC, va viure el 2019 un revulsiu de vots passant d'1 a 3 amb Anna-Belén Avilés com a cap de llista, que fa un pas al costat i passa a ser número 2. El partit torna a apostar per Enric Pérez, treballador de la Fundació MAP i fins ara també regidor. Ja va ser cap de llista del PSC el 2007 i el 2011. En aquest període, a més, també va ser president del Consell Comarcal.
Alternativa per Ripoll-CUP també renova el cap de llista i ho fa amb el periodista, antropòleg social i professor d'institut Dani Vilaseca. La formació ha passat d'1 regidor el 2015 a 2 el 2019 i s'han marcat com a objectiu tenir la clau per un govern d'esquerres.
La regidora d'extrema dreta Sílvia Orriols, va sortir elegida el 2019 com a cap de llista del Front Nacional de Catalunya (FNC). A principis del 2020 va trencar amb el partit i va passar a ser regidora no adscrita a l'oposició. Treballa d'administrativa i ara es presenta com a cap de llista d'Aliança Catalana que ella ha fundat.
Durant la campanya passada, els partits amb representació i a proposta de la CUP van acordar fer un cordó sanitari al FNC per la seva "ideologia xenòfoba". La ciutat estava commocionada pels atemptats i es temia que això avivés discursos d'odi. Durant el mandat, no ha aconseguit suports amb la resta de partits i ha mantingut els discursos sobre immigració.
