La marxa 'La Retirada' ha viscut aquest diumenge la seva última etapa –de Portbou a la platja d'Argelers- amb més de 200 participants que han volgut homenatjar els milers de republicans que van fugir a l'exili el 1939.
"Avui resseguim el camí dels qui van donar-ho tot per la defensa dels valors democràtics i republicans", ha comentat la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, que ha participat a la marxa acompanyada del director del Memorial Democràtic, Jordi Font, i el director del Museu de l'Exili, Miquel Aguirre.
"Els drets d'avui no ens els han regalat. Per això cal ser ferms en la defensa dels drets civils i polítics, sobretot davant l'auge de l'extrema dreta i els totalitarismes", ha continuat Ubasart.
De fet, la consellera de Justícia, Drets i Memòria ha insistit en la necessitat de "reconèixer les víctimes del feixisme com a protagonistes actives de la democràcia", ha agraït la iniciativa a les entitats memorialistes i ha posat en valor el potencial de la societat civil organitzada.
Ubasart ha recordat el llegat històric de figures destacadíssimes del panorama polític i intel·lectual català que van haver d'exiliar-se, com ara Lluís Companys, Mercè Rodoreda, Pere Quart o Pompeu Fabra."Tots ells havien contribuït a donar cos a una de les experiències més esplendoroses de la nostra història recent: la de l'etapa republicana", ha considerat la titular de Justícia, Drets i Memòria.
'La Retirada' s'ha celebrat enguany per primer cop a Catalunya i ha inclòs quatre etapes: la primera, amb sortida a Barcelona, es va iniciar el 27 d'abril; la segona, des de Badalona fins a Mataró; la tercera, amb sortida a Mataró i final a Blanes, i una etapa final transfronterera, amb sortida des de Portbou i final a Argelers amb una ofrena floral al monòlit en homenatge als republicans del camp.
L'objectiu per al 2024 és coordinar una marxa integral des de Màlaga fins als Pirineus. D'aquesta manera es replicarà l'èxode que milers de persones van haver de fer, fugint de l’avenç del franquisme, des de la ciutat andalusa fins a França, passant per Almeria, a través de la coneguda 'carretera de la mort'. Un cruent episodi anomenat popularment 'la desbandá'.
