La Coordinadora d'ONGs Solidàries de les comarques gironines denuncia que 120.000 migrants arrelats a la demarcació no podran votar el 28-M. Assegura que això suposa que una de cada cinc persones que hi viuen no tinguin dret a vot i que aquesta "flagrant exclusió" consolida "el racisme institucional".
L'entitat ha fet un estudi per posar en relleu que aquesta "discriminació" arriba quasi al 20% de la ciutadania de Girona, un percentatge que s'enfila fins al 27% o el 34% en el cas de Figueres i Salt (Gironès). I que, sobretot, afecta persones procedents d'Hondures o el Marroc. Per criticar públicament que la llei acaba fent que els plens no representin "la realitat sociodemogràfica" dels municipis, la coordinadora ha engegat una campanya.
La coordinadora subratlla que "la demanda del dret a vot per a tothom ja s'ha convertit en una reivindicació històrica". Però que, malauradament, una vegada més, cal tornar-la a posar damunt la taula davant la proximitat de les municipals. Perquè la Llei d'Estrangeria i la Llei Electoral, a la pràctica, acabaran fent que "un de cada cinc gironins" no puguin votar aquest 28-M.
Segons un estudi que ha fet la mateixa entitat, a la demarcació hi ha fins a 120.788 migrants que, "tot i viure i treballar aquí, no podran escollir els seus representants polítics ni incidir en les polítiques públiques que els afectaran directament". I si la xifra es trasllada a tota Catalunya, aquesta "flagrant exclusió" s'enfila fins al milió de persones, com recull la coordinadora.
A partir de dades del padró, l'estudi subratlla que actualment, a les comarques gironines hi resideixen 134.247 persones de nacionalitat estrangera majors de 18 anys. D'aquests, tan sols 13.459 s'han registrat per poder votar el 28-M.
Però segons subratlla l'entitat, hi ha fins a 90.956 migrants -el 14% de la població- que "no té reconegut el seu dret a vot". Dins aquest grup s'hi inclouen, també, aquells que tot i haver nascut aquí i fer-hi vida, com que els seus pares es troben en situació irregular, un cop compleixen els 18 anys també veuen com automàticament queden exclosos dels comicis.
"Exclusió flagrant"
"Això suposa una exclusió flagrant en el dret a participació política de molts veïns i veïnes, i consolida el racisme institucional cap a les persones migrades", assegura el membre del secretariat de la coordinadora Javier Aspuac. Ell, de fet, ha viscut aquesta situació en pròpia pell.
Ara té 40 anys i viu a Vilobí d'Onyar (Selva), on va arribar-ne procedent de Guatemala. Però fins al 2020, set anys després d'establir-se a les comarques gironines, no va obtenir el dret a vot. I encara perquè entre el seu país i l'estat espanyol hi ha subscrit un conveni de reciprocitat que li ho permet. "Durant tot aquest temps, em sento com si ho hagués existit", lamenta.
En una situació molt diferent es troba Gaissiry Sow. Quan tenia 7 anys, va arribar a Girona procedent del Senegal. Ara en té 21, estudia administració i ho combina amb una feina a temps parcial. Ella, però, no pot votar. Com també els passa als qui procedeixen de països subsaharians, el Marroc o Honduras, entre d'altres (perquè aquí, no hi ha cap conveni subscrit).
"Això hauria de canviar: jo visc i treballo aquí, i m'afecten directament les decisions polítiques que es prenguin", afirma Sow. "Directament, tots aquells qui es troben en la meva situació ens sentim exclosos", lamenta.
Fins al 34%
L'estudi que ha portat a terme la Coordinadora d'ONGs de les comarques gironines, sota el paraigües de la qual s'hi apleguen una setantena d'entitats, també passa la lupa per municipis. D'entre tots, subratllen, a Salt és allà on "aquesta discriminació és més acusada", perquè el 34% de la població no podrà votar a les municipals.
"Però també n'hi ha molts d'altres on la població exclosa de les urnes arriba gairebé al 20%; és el cas de Girona, Santa Coloma de Farners o Olot", explica la coordinadora. En el cas de Figueres, aquest percentatge se situa al 27%.
Aspuac subratlla que, a la pràctica, la situació acabarà comportant que "els plens dels ajuntaments no acabin representant la realitat sociodemogràfica del municipi". I que, entre d'altres, concreta el membre del secretariat, "es produeixi una sobrerepresentació de l'extrema dreta, com ha passat a Salt, on al consistori hi ha tres regidors de Vox".
"A més, les polítiques públiques que es decideixen durant el mandat, sovint, només es dirigeixen a respondre les demandes i necessitats dels qui sí poden votar; i això, de retruc, també suposa una discriminació cap a aquells que no van poder fer-ho", precisa Javier Aspuac.
Campanya de denúncia
Per denunciar la situació, i instar els partits polítics a impulsar canvis en les lleis, la Coordinadora d'ONGs ha engegat la campanya 'On voto?', que s'ha presentat públicament a Salt aquest matí. A més de repartir fulletons i interpel·lar els candidats, les entitats també portaran a terme diferents accions de sensibilització arreu dels municipis gironins. Entre d'altres, amb una urna gegant i itinerant "que vol fer visible aquesta gran discriminació del dret a vot", vídeos a les xarxes i un podcast.
