Vuit projectes encapçalats per equips d'investigació catalans opten aquest any a la tercera edició del Premi Nacional d'Arqueologia i Paleontologia Fundació Palarq, dotat amb 80.000 euros. En total, divuit projectes d'arreu del món aspiren a endur-se el guardó. D'aquests, sis passaran a la final per disputar-se el premi.
Entre els vuit projectes liderats per equips catalans, quatre estan situats a jaciments de Catalunya, un a la demarcació de Tarragona, un a la de Barcelona i dos a la de Girona. El projecte guanyador es triarà el 15 de juny de la mà d'un jurat internacional i es farà públic durant la gala de lliurament del guardó, que se celebrarà el mateix dia al Museu Arqueològic Nacional (MAN), a Madrid. El certamen té caràcter biennal.
Els quatre jaciments catalans són una recerca "pionera" dels derelictes submergits en la Mar de l'Ebre, a la demarcació de Tarragona; l'estudi de l'ús de la fusta dels Neandertals de l'Abric Romaní, a la demarcació de Barcelona; l'anàlisi de les formes d'organització de les comunitats neolítiques del jaciment de La Draga a Banyoles (Pla de l'Estany), i la recerca sobre l'evolució del poblament rural des dels inicis de la romanització fins a la transició a l'etapa altmedieval en l'antiga vila romana de Vilauba de Camós (Pla de l'Estany).
Pel que fa als altres quatre projectes liderats per equips de recerca d'universitats i institucions catalanes, el primer és l'Almoloya-La Bastida, a Múrcia, en el qual un equip de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) estudia la societat de l'Argar.
Un altre, també liderat des de la UAB i l'Institut del Pròxim Orienta Antic (IPOA), és la recerca sobre l'evolució dels rituals, creences i pràctiques religiós-funeràries en el jaciment d'Oxirrinc (Egipte).
Completen les candidatures els projectes sobre dos jaciments de l'Amèrica Llatina: els caçadors recol·lectors en l'Edat de Gel del llac Tagua-Tagua de Xile, que dirigeixen investigadors del IPHES-A prop, i l'estudi sobre l'assentament de les estades colonials espanyoles dels segles XVI i XVIII en el Vall de Catamarca (Argentina), que desenvolupa també la UAB.
