La 5ª edició del Fòrum Internacional de Residus #wasteinprogress, que té lloc al Palau de Fires de Girona, ha començat aquest matí i s’allargarà fins el proper dijous, dia 20 d’abril. Amb la implantació de nous models de recollida de residus amb identificador del generador com a fil conductor, aquesta primera jornada ha posat el focus sobre les oportunitats i els reptes tecnològics, comptant amb diferents casos d’èxit internacional a càrrec de representants de Midden-Waasland (Bèlgica), Schleswig-Holstein (Alemanya) i Treviso i Pisa (Itàlia).
En l’àmbit estatal i local, avui ha sigut el torn de Manlleu, Girona, Tarragona i Usurbil (País Basc). Recollida porta a porta, contenidors intel·ligents o pagament per generació són alguns dels conceptes que han tractat els diferents ponents.
El certamen, que ha comptat amb mig miler d’assistents en el seu primer dia, s’ha inaugurat amb la presència, entre d’altres, de Marta Madrenas, alcaldessa de Girona; Isaac Peraire, director de l’Agència de Residus de Catalunya; Lluís Amat, diputat de Medi Ambient de la Diputació de Girona; Ángel Hervella, director de Gestió Local i Autonòmica a Ecoembes i Coralí Cunyat, directora de Fira de Girona.
Midden-Waasland
La primera de les 13 ponències internacionals del cinquè #wasteinprogress ha anat a càrrec de Sven Peeters, director general de MIWA, l’empresa de residus de la regió belga de Midden-Waasland, que compta amb diferents municipis i prop de 153.000 habitants. Des de l’any 2019, s’hi ha implantat un sistema de recollida porta a porta amb bujols identificats i les unitats familiars paguen una taxa que depèn de la quantitat de resta que s’ha recollit.
“No només estem centrats en la tecnologia, sinó que també en conscienciar a la població”, ha explicat Peeters, qui ha destacat que “la gent està millorant els seus hàbits perquè és capaç de reflexionar. Hem impulsat una campanya de comunicació molt important i ens hem implicat al màxim en aquesta direcció”. Amb un 95% d’èxit des de la seva posada en marxa, els contenidors (n’hi ha tres models, depenent de la seva capacitat) calculen el pes dels residus i disposen d’un xip amb informació de cada unitat familiar.
“Els cost d’implementació ha sigut elevat, perquè hem posat milers de contenidors i hem hagut de canviar els camions de recollida, però som conscients que ho recuperarem perquè la taxa de residus s’ha vist reduïda i també estem evitant la incineració”, ha afegit.
Dos casos italians: Treviso i Pisa
El Consiglio di Bacino Priula, a Itàlia, compta amb 49 municipis i una població estimada d’uns 550.000 habitants al nord del país. El seu director, Paolo Contò, ha aportat l’experiència al #wasteinprogress d’una província basada en el vincle existent entre reciclar i pagar una taxa si no es fa, pel que cada unitat familiar es responsabilitza dels residus que genera.
Des de fa poc més de dues dècades que funciona amb èxit un sistema porta a porta a través del qual cada usuari disposa d’un contenidor (en una casa unifamiliar o bloc d’apartaments) amb un dispositiu electrònic que l’identifica. Aquesta tecnologia ha permès implantar un pagament per generació que es basa en l’aportació de les fraccions de resta i orgànica. “Els resultats que hem obtingut són molt interessants, perquè només el 10 per cent de la població no recicla i el 90 per cent sí que ho fa.
Premiem aquella gent que fa bé les coses i, en canvi, penalitzem a la gent que no actua correctament. A partir d’un control extern però també amb l’autocontrol de cadascú”, ha indicat. En aquesta regió italiana “cada resident genera entre 40 i 42 kg de residus cada any, el que és molt poc, i fins i tot podríem reduir-ho a la meitat amb el pas del temps”. També és el primer lloc del món on es va iniciar el reciclatge dels bolquers.
Sense moure’s d’Itàlia, Marco Redini, Responsable de la Unità Operativa Ambiente de Pisa, ha explicat com gestiona els residus una ciutat propera als 90.000 habitants però que davant la pressió turística, estudiantil i hospitalària genera un volum de rebuig similar al que ho faria una població de 180.000 persones.
“Hem passat per diferents fases, començant pels contenidors tradicionals al carrer i passant després al porta a porta, una tendència que hem anat abandonant tot i que no de manera definitiva a favor dels contenidors intel·ligents”. N’hi ha per a cinc fraccions diferents (orgànica, multi-producte lleuger, vidre, resta i paper), a part d’uns contenidors dissenyats especialment per a la restauració on s’hi llança el vidre i l’orgànica.
Redini subratlla la importància de la “formació i la informació”, dos pilars que són clau perquè l’actual recollida selectiva a Pisa se situï en el 67% de la població. Igualment, ha assenyalat que un dels “problemes” davant dels quals s’està treballant és el del “desconeixement” de les persones que no són de la ciutat: “Tenim tres universitats i, per tant, molts estudiants. Bona part d’ells venen de fora d’Itàlia, pel que no actuen correctament i hem d’informar-los degudament”.
Reciclar i separar, tota una “tradició” a Alemanya
El capítol de ponències internacionals d’aquesta primera jornada l’ha tancat Dennis Kissel, CEO de l’empresa AWSH (Abfallwirtschaft Südholstein GmbH) i representant de la regió alemanya Schleswig-Holstein, que disposa d’una població aproximada de 430.000 habitants. Després de 30 anys amb un sistema de recollida porta a porta amb contenidors de diferents mides amb identificació que permeten controlar cada usuari, l’objectiu de reduir la quantitat de residus produïts per cada unitat familiar es compleix, en part, perquè a Alemanya hi ha una cultura del reciclatge molt ferma des de fa temps.
“La població d’aquest país fa dècades que tria els residus que genera. Cada casa disposava dels seus propis contenidors. Per exemple, l’orgànica es va començar a separar el 1994. Era abans que només hi havia un únic contenidor. No és que hagi baixat de manera dràstica la taxa de residus, perquè les xifres no han canviat en excés, sinó que s’està optimitzant la separació”. Com en d’altres casos, l’usuari cada cop és més responsable i és conscient que el control pel que fa als residus que genera va en augment.
Aquest primer dia del congrés també ha comptat amb el testimoni de localitats d’àmbit nacional i local. Hi ha participat Girona, explicant que la ciutat va iniciar el 2019 una prova pilot de contenidors intel·ligents tancats i agrupats al barri de l’Eixample, i posant al damunt de la taula els canvis i millores dels sistemes de recollida de residus que es posaran en funcionament a partir de l’any vinent, quan s’estendrà aquest model en un àmbit més gran del municipi.
Irma Geli, Tècnica de la secció de Serveis Urbans de l’Ajuntament de Girona ha indicat alguns aspectes importants que cal tenir en compte abans d’implementar un model de recollida amb identificació: “És important saber quin és l’origen de la base de dades, que aquesta sigui completa i tenir clar com s’actualitzarà. S’ha de saber si hi haurà prou capacitat de gestió i es pot o no assumir un determinat volum de feina. És clau seguir la normativa de protecció de dades i complir amb la llei establerta, i també plantejar-se quina és la informació mínima de la qual es disposa per arribar als objectius proposats”.
Empar Vilà, Cap de Serveis Urbans de l’Ajuntament de Girona, ha parlat d’uns “bons resultats” amb l’actual prova pilot de contenidors intel·ligents tancats i agrupats però ha admès que “som conscients que no arribem encara a les xifres del porta a porta”. Ha afegit que “l’any 2024 disposarem de diferents tipologies de recollida de residus depenent de cada barri, habitatge o carrer, i els resultats milloraran. Amb el sistema anterior ens havíem estancat, pel que ha sigut necessari plantejar-ne de diferents”.
S’hi ha representat també Manlleu, que utilitza un porta a porta amb tecnologia d’identificació de l’usuari en una ciutat de més de 20.000 habitants. N’ha parlat Maria Dolors Colom, Tècnica de Medi Ambient de l’Ajuntament acompanyada de Montse Bosch, Gerent de PreZero a Espanya.
Tarragona ha posat en marxa tres proves pilot amb tres tecnologies de control d’accés diferents, amb el testimoni de Lídia Bartra, Cap de gestió de Serveis Públics del seu Ajuntament. Mentre que Usurbil, al País Basc, fa 14 anys que duu a terme un porta a porta identificat segons ha apuntat Amaia Martiarena, Tècnica de Residus.
