El 65% de les publicacions locals de Catalunya ja tenen edició a Internet

L'Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC) ha celebrat aquest dissabte la seva 7a convenció a Olot. Al llarg de la jornada, que serveix per analitzar la situació actual de la premsa local i comarcal i quins són els reptes de futur, han donat a conèixer els resultats del 'Llibre blanc 2013 de la Premsa Comarcal', elaborat per Enric Yarza.

L'estudi conclou que la situació de la premsa de proximitat "ha empitjorat una mica" en relació amb l'any anterior però la davallada ha estat més suau que al conjunt dels mitjans de comunicació del país. "Es pot dir que en relació amb els mitjans impresos generalistes, el periodisme de proximitat està aguantant millor la crisi", ha explicat Yarza.

Al llarg d'aquest any, han desaparegut quatre capçaleres impreses. A Catalunya hi ha 119 publicacions locals i comarcals amb diferent periodicitats: diaris, setmanaris, quinzenaris, mensuals o trimestrals. Aquestes capçaleres venen, de mitjana, 160.000 exemplars al dia i tenen un milió de lectors. Més de la meitat dels diaris que venen són mitjançant subscripció. "Tenen uns lectors molt fidels", ha explicat Yarza.

Tot i que hi ha hagut ajustos i, comparat amb altres anys, hi ha menys persones que treballen a la premsa local i comarcal, aquestes capçaleres donen feina a 1.100 persones, el 60% dedicats a continguts periodístics. Els ingressos publicitaris anuals són de 28 MEUR. 

El repte digital

El 'Llibre blanc' dedica un capítol als reptes de futur per a la premsa més propera. Enric Yarza ha explicat que hi ha un apartat específic dedicat a la digitalització de les publicacions locals i ha detallat que actualment el 65% dels diaris ja tenen versió digital. A més, la majoria treballen en diferents suports i continguts i, per tant, tenen versions disponibles per a tauletes electròniques o per a telèfons intel·ligents.

"El repte de futur va per a aquí però cal tenir clar que no totes les publicacions locals i comarcals han de tenir web, perquè per a algunes molt petites no té sentit", ha detallat l'autor de l'estudi que afegeix que un dels reptes de futur de la premsa passa per fer rendible l'edició digital.

Model propi i "bon periodisme"

L'assemblea i la convenció de l'ACPC ha servit també com a plataforma per reivindicar el paper de la premsa local i comarcal. Un model estretament lligat amb el territori que trepitja i que, com assegura l'associació, no es pot deixar perdre perquè és genuí.

"El nostre és un model propi de la premsa en català; fora d'aquí, arreu de l'Estat pots trobar-te alguna publicació comarcal, però també és cert que allà pesen molt les capçaleres de Madrid o de les capitals", explica el president de l'ACPC, Carles Ayats.

Per Ayats, en el moment actual és imprescindible marcar "un full de ruta" per a les capçaleres, per estar preparades per al futur. "Malgrat que nosaltres també vivim i patim la crisi com els mitjans generalistes, és cert que el nostre producte té una fortalesa de la qual en som preservadors, que és el bon periodisme de proximitat", assegura el president.

Per això, més enllà de quin sigui el suport -paper o digital- Carles Ayats reivindica que aquest ADN no es perdi. "Creiem que al paper encara li queda molt temps de vida, tot i que també és cert que van naixent digitals, però si som capaços de preservar el model de proximitat i el compromís amb la gent, el futur de la premsa local i comarcal està assegurat a mig termini", explica el president.

L'increment de capçaleres a la xarxa ja s'ha fet palès durant l'assemblea de l'ACPC, que ha precedit la setena convenció. L'associació ha passat números i aquest dissabte mateix ha incorporat 29 digitals, arribant ara a agrupar sota el seu paraigües 130 capçaleres. Malauradament, a l'altre costat de la balança hi ha aquells que han caigut.

Compromís de les administracions

En total, catorze capçaleres han deixat l'ACPC, algunes de les quals s'han deixat d'editar perquè "s'han quedat sense les aportacions institucionals de petits ajuntaments del territori", ha explicat Ayats. Per això, el president ha demanat a les administracions que no deixin de recolzar-los.

"Necessitem el compromís de les entitats locals i les administracions, el model de premsa comarcal és únic i ha permès crear un mapa de comunicació de proximitat que no existeix enlloc més", assegura Carles Ayats. Per al president, a més, garantir la continuïtat de la premsa repartida arreu del territori és també sinònim de preservar el pluralisme.

"Nosaltres sempre hem tingut la sensació que els grans mitjans s'han acostat al territori quan hi havia diners, però la premsa comarcal sempre hi ha estat compromesa", ha assegurat Ayats. I ha conclòs: "Aquesta és una de les nostres fortaleses, perquè els mitjans generalistes només aconsegueixen homogeneïtzació, mentre que aquells més propers a la gent retraten la realitat de maneres molt diferents".